Castell de Pinyes (Coll de Nargó)

Situació

L’antiga masia de Pinyes es bastí aprofitant, en part, els carreus de I’antic castell.

J. Tous

Les restes de la fortificació són situades sobre la masia de Pinyes, al fons de la vall, al costat del riu. Des d’aquest lloc es pot veure tota la part baixa de la vall de Sallent.

Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG545708.

Per a arribar-hi, cal agafar la carretera de Coll de Nargó a Isona. Just al quilòmetre 37,3, després d’haver travessat un pont, a mà dreta s’inicia la pista que mena a Sallent. Cal arribar fins a la masia de Pinyes, a 4,5 km. Damunt de la casa en un revolt i sota la pista, en un indret proper al riu Sallent, hi ha les restes del castell. (MTV-VRM)

Història

El lloc de Pinyes és documentat des del segle X i en documents dels segles XI i XII surt esmentat amb els topònims Pinias, Pinnes, o Pinnas. Aquests documents parlen bàsicament de donacions, permutes i vendes, i es conserven a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell.

El castell, però, no és esmentat fins l’any 1253, que C. de Sallent vengué els drets que posseïa al lloc i al castell de Pinyes. El comprador era el comte Roger IV de Foix, que també comprava els drets dels castells de Sallent, Montanisell i Centinyà, per 20 000 sous. Aquesta compra corresponia a la política expansionista dels vescomtes de Castellbò, alhora comtes de Foix, que durant el segle XIII van comprar, permutar i vendre moltes terres.

L’any 1519, i segons Pere de Tragó dins la batllia de Sallent i Montanisell del vescomtat de Castellbò, al quarter d’Organyà, existien el molí de Pinyes i l’alberg de Pinyes. (RMAE)

Castell

L’edificació sembla que era de planta rectangular, d’uns 30 m de llargada × 10 m d’amplada. En queda només la base d’un pany de paret de 20 m de llargada; al voltant no s’hi veuen enderrocs, cosa que fa pensar que foren aprofitats per a construir la propera masia de Pinyes.

Pel seu estat de conservació és difícil esbrinar el tipus d’aparell amb què fou construït; en alguns punts sembla endevinar-se uns blocs de pedra força grossos, més o menys escantonats.

Per la seva situació, en un punt elevat des d’on s’albira tota la vall de Sallent, la funció era protegir l’entrada de la vall. Sembla confirmar-se que es tractava de la resta d’una antiga fortificació ja que hi ha un desnivell en el terreny, al voltant seu, que fa pensar en l’existència d’un possible vall.

L’època d’edificació és difícil de precisar. El topònim “moros” aplicat popularment a aquestes restes no indica res concret. Aquest nom s’ha donat a diferents construccions d’èpoques ben diferents. Segurament era una fortificació construïda en l’època medieval, en els segles estudiats en aquesta obra. (MTV-VRM)

Bibliografia

  • Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 250; Baraut, 1979, vol. II, doc. 135, pàg. 97; Baraut, 1982, vol. V, doc. 578, pàgs. 106-107; Tragó, 1982; Baraut, 1983, vol. VI, doc. 716, pàgs. 91-92; Baraut, 1986-87, vol. VII, doc. 1139, pàgs. 63-64.