Resultats de la cerca
Es mostren 1646 resultats
Sant Jaume dels Cortals
Església
Església preromànica de la parroquia d’Encamp (Andorra), situada a 1 804 m alt, prop del nucli dels Cortals, al cim d’un serrat que separa les valls dels Cortals i d’Ensagents.
els Banys d’Arles

els Banys d’Arles
Jean-Pierre Bazard (cc)
Municipi
Municipi del Vallespir, a banda i banda del Tec, situat poc abans de la confluència del riu de Montdony a ponent i que s’estén fins al serrat de la Teuleria a llevant.
Bé que no són muntanyes gaire altes, el territori és força accidentat Hi són conreats principalment arbres fruiters cirerers i pomeres La gran extensió de prats i farratges 780 ha s’explica no solament per la naturalesa del terreny, sinó també per la ramaderia cabres, ovelles i equins En la indústria destaca una papereria molt moderna, que dona feina a 200 obrers i utilitza la primera matèria local per a l’elaboració, particularment, de paper de fumar hi ha també indústria alimentària galetes i de la fusta embalatges El turisme i el comerç són, tanmateix, la…
Tombes dels Bassis (Rupit i Pruit)
Situació Aquestes tombes es troben en un vessant abrupte de la muntanya, ple de matolls i alzines, al lloc conegut pels Bassis, situat a 850 m d’altitud, sobre l’església de Sant Joan de Fàbregues, amb la qual no sembla pas que guardin cap relació Per anar-hi cal agafar una carretera de terra que surt a l’entrada del poble de Rupit, a mà dreta Cal seguir aquesta pista al llarg de poc més d’1 km Després d’haver passat una torrentera, per culpa de la qual la carretera fa un revolt marcat, cal agafar un corriol, que s’enfila a mà dreta i que, enmig d’un bosc d’avellaners, ens portarà, després de…
La Moreria (Terrassa)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes d’aquesta enigmàtica construcció, possiblement d’ús militar LI Fernández Les ruïnes anomenades de la Moreria són a l’extrem nord-oriental del terme, pocs metres al nord del punt on es troben els tres municipis veïns de Castellar del Vallès, Sabadell i Terrassa Són encastellades a 302 m d’altitud dalt del turó que hi ha al cap del serrat que delimita el torrent Gran de can Font i el torrent de Gotelles, poc abans de la seva confluència, a partir de la qual formen el torrent de Ribatallada A banda i banda del turó de les restes hi ha…
Els Cups de Cal Rabassaret (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Vista dels cups cup I a dalt i cup II a baix excavats a la roca, que conserven els reguerons i els forats per a suportar una coberta M Solà Es tracta de dos cups excavats a la roca, situats en un petit serrat amb bosc de pins, prop de Cal Rabassaret Mapa 35-14362 Situació 31TCG807163 Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Igualada als Prats de Rei, i a l’altura més o menys de Cal Passada cal agafar un bon camí a mà esquerra que mena a la Manresana Forat a la pedra Els dos cups estan distanciats l’un de l’altre un centenar de metres són uns dipòsits cilíndrics buidats…
Tete Montoliu
Música
Pianista català de jazz.
Vida Fill d’un oboista i saxofonista, començà tocant l’harmònium fins que, a l’edat aproximadament de set anys, pogué disposar d’un piano Practicà sol i aprengué les peces que escoltava la seva mare, aficionada al jazz Cec de naixement, estudià en una escola especialitzada, on rebé classes de música A onze anys inicià els estudis de piano amb la professora Petri Palou, i posteriorment ingressà al Conservatori de Música de Barcelona A partir del 1946 conegué alguns músics nord-americans que treballaven a Barcelona, com Don Byas, i que practicaven l’incipient estil be-bop Formà…
Castell de Gramuntell (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Aquest castell es trobava a la part alta del poble Gramuntell, situat a poc més de 5 km al sud de Cervera, entre Granyena i Vilagrasseta El lloc és conegut des de l’any 1054, quan el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis cediren el puig que “ vocant Agremont ” a un grup de dotze matrimonis encapçalats per Ramon Guillem i la seva esposa perquè el repoblessin Segons aquest document, Gramuntell es trobava inclòs dins del terme del castell de Granyena i sota senyoria dels seus senyors El terme de Gramuntell és ben singularitzat en documents dels anys 1079 i 1093, on consta que es…
Les linàcies
Comprenen 13 gèneres i unes 300 espècies distribuïdes per tot el món de les quals poc més d’una dotzena són presents als Països Catalans Les linàcies són, en general, plantes herbàcies i presenten les fulles esparses, petites i simples Les flors se solen disposar en inflorescències cimoses i són regulars, hermafrodites i pentàmeres Tenen els sèpals i els pètals lliures, cinc estams i un ovari superformat de dos a cinc carpels El fruit és capsular i presenta falsos septes Aspecte d’una mateta de maleïda Linum suffruticosum ben florida que mostra les flors d’un blanc puríssim Observeu els…
Els illots occidentals de les Pitiüses
Els illots de la costa eivissenca destaquen per la seva riquesa en plantes endèmiques i aus marines, i per les particulars races de sargantana que hi habiten En la illustració, Ses Bledes Ernest Costa Els illots occidentals de les Pitiüses 25, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Possiblement, les illes més interessants de la costa pitiüsa a excepció d’Es Vedrà són les de la costa occidental al nord, a prop de Balançat, l’illa Murada, alta, amb la seva misteriosa paret perimetral davant de Ses Balandres just al migjorn d’Albarca, Ses Margalides, encastellades sobre dos arcs…
Arròs

Vista parcial del poble d’Arròs (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a 956 m d’altitud, al peu del serrat d’Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona.
Pertanyia al terçó de Marcatòsa L’ésglésia parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició reformada, però, posteriorment i té el campanar de torre octogonal Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i, als afores, la capella del Pilar Del pont d’Arròs Et Pònt d’Arròs, damunt el riu de Varradòs l’antiga vall d’Arròs parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general Fins el 1970 fou, juntament amb Vila, municipi independent amb el nom d’Arròs i Vila Tenia categoria de vila Arós el 1278, amb cònsols propis que assistien als Consells…