Resultats de la cerca

Vida Adquirí els primers coneixements musicals del seu pare, Miquel Planàs i Mora, compositor i mestre de capella, i amplià els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Antoni Nicolau Formà part com a violoncellista del Quartet Renaixement, fundat i dirigit per Eduard Toldrà Amb aquesta formació oferí concerts a París, Berlín i Viena Compositor de diverses obres corals i instrumentals, compongué, entre el 1920 i el 1930, setanta-dues obres per a orquestrina i veu que esdevingueren molt populars També és autor de quaranta sardanes, entre les quals cal…

Començà els estudis musicals amb Glòria Peig i I Izard a la seva ciutat natal i continuà la formació al Conservatori de Música de Barcelona, on estudià amb J Poch, M Oltra i J Solé i cursà els estudis superiors de flauta de bec amb R Escalas Més tard amplià els seus coneixements sobre aquest instrument amb la prestigiosa flautista Marijke Miessen Amb el Quartet de bec Frullato i Bec a Quatre ha dut a terme una important tasca de recerca i divulgació de la música del segle XX escrita per a quartet de flautes de bec Com a compositor, ha rebut diferents premis, entre els quals cal destacar el…

Vida Quan tenia cinc anys, la seva família es traslladà a Barcelona A l’edat d’onze anys ingressà a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, on estudià piano, orgue i violí i tingué com a mestres J Cassadó i B Frigola El 1902 fou nomenat mestre d’aquesta escolania i organista de la Mercè El 1904 s’inicià com a director de cors a la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel Altres cors que dirigí foren l’Orfeó Montserrat de Gràcia, l’Orfeó de Sants i l’Orfeó del Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts El 1941 fou nomenat mestre de capella de la basílica de la Mercè, com a successor de Lluís Millet…

Mantingué contactes amb F Pedrell, i assolí una sòlida formació pianística després d’estudiar amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella, que li proposà convertir-se en professor de piano de la seva acadèmia privada Després de treballar-hi una temporada ingressà en l’Orfeó Català, tot just creat el 1891 Lluís Millet li confià la direcció de la secció de nens, tasca que desenvolupà la resta de la seva vida Al mateix temps començà a exercir la crítica musical en "La Veu de Catalunya" Aviat s’interessà profundament pels estudis musicològics, i fou redactor en cap de la "Revista…

Del 1758 al 1765 estudià música amb Josep Anton Martí i Benet Julià, a l’Escolania de Montserrat Acabats els estudis, volgué quedar-se al monestir, però els seus pares no li ho permeteren Realitzà estudis eclesiàstics, fou ordenat de sacerdot i el 1786, després de la mort dels seus pares, prengué l’hàbit benedictí Tenia una magnífica veu de baríton i fou nomenat cantor major, càrrec que exercí durant vint anys Després es retirà a Sant Benet de Bages Introduí modificacions en la tècnica del cant que donaven més sumptuositat a les funcions litúrgiques Compongué la Salve solemne ,…

D’infant, tingué una veu de contralt molt preuada Estudià piano amb A Ries i F Kalkbrenner i composició amb W Horsley i CE Horn Home d’un temperament molt polèmic i controvertit, fou un compositor molt prolífic Amb la seva obra contribuí a obrir un nou període en la creació anglesa, sobretot en el terreny líric Les seves primeres composicions, farses i peces còmiques del tipus del ballad opera i altres de tipus incidental, foren molt ben rebudes per la crítica del seu temps Participà en el projecte de S Arnold de crear un teatre nacional d’òpera, en el qual s’interpretessin…

De nom originari, John Cooper, n’adoptà la forma italiana vers el 1603 després d’una breu estada en aquest país Gaudí d’un gran renom com a intèrpret de llaüt i de viola de gamba Diversos nobles l’ajudaren econòmicament fins que el 1622 entrà al servei del príncep de Galles, futur rei Carles I La major part de la seva obra és profana Com a compositor cortesà es dedicà amb intensitat a la música de cambra En el terreny de la música vocal escriví moltes lute songs per a veu amb acompanyament de llaüt, alguns madrigals italians i una vintena de villanelle a tres veus La seva faceta…

Deixeble d’A Honegger, O Messiaen i A Cortot a l’Escola Normal de Música de París 1946-54, les seves primeres obres foren escrites en un llenguatge marcadament atonal, estil que després abandonà per explorar noves possibilitats expressives Fou membre fundador del Groupe de Recherches Musicales 1958 i professor de composició a Colònia i a Montreal durant els anys seixanta Realitzà films, espectacles teatrals i també programes de ràdio Com a compositor, el seu objectiu fou sempre qüestionar la natura de l’art La seva música, reflex d’una particular visió del món, revela un sentit de l’humor…

Començà a estudiar violí a París, i més tard ho feu a Itàlia amb GB Somis El 1737 esdevingué musicien ordinaire de Lluís XV, i un dels músics més populars i més ben pagats de la cort francesa Triomfà, definitivament, el 1748 amb el ballet pantomima L’opérateur chinois , i moltes peces seves s’interpretaren als Concerts Spirituels durant la dècada del 1750 Les seves obres instrumentals aparegueren en divuit publicacions música per a violí sense acompa nyament 12 Caprices , 1762, violí amb baix continu Premier livre de 12 sonates , opus 1, trio sonates, quartets, concerts en l’estil galant, i…

Estudià piano amb J Maya a l’Acadèmia Municipal de Música de Pamplona, i després ho feu al Conservatori Reial de Madrid El 1909 esdevingué professora de piano a Pamplona L’any 1922 viatjà a París, on fou alumna de Blanca Selva i Vincent d’Indy a la Schola Cantorum A partir de llavors inicià una sèrie de gires que el 1931 la dugueren fins al Town Hall de Nova York Posteriorment es traslladà a Ciutat de Mèxic, on oferí el seu primer recital al Teatro Hidalgo l’any 1933, i continuà les gires per l’Amèrica Central El 1942 adoptà la ciutadania mexicana i el 1947 la Universitat d’Hermosillo la…