Resultats de la cerca
Es mostren 4737 resultats
La vall Ferrera i la vall de Cardós
Panoràmica des de l’estany de Naorte cap a llevant, amb els abruptes vessants dels Guins de l’Ase i els pics de Sotllo i dels Estanys Aquests cims formen part del mateix conjunt muntanyós que la pica d’Estats, màxima alçada del Principat de Catalunya Xavier Moreno La vall Ferrera i la vall de Cardós 22, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Per damunt de la població de Llavorsí, les valls d’Àneu, Cardós i vall Ferrera, d’orientació predominant N-S, són els tres eixos bàsics sobre els quals s’estructura l’Alt Pallars Les dues darreres, integrants d’aquest espai, són…
El delta de la Tordera
L’estany de Cal Rave, un dels darrers testimonis del primitiu caràcter marjalenc del delta de la Tordera Jordi Camprodon El delta de la Tordera 26, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià De forma triangular i lleugerament asimètrica, el delta de la Tordera és emmarcat per les poblacions costaneres de Blanes i Malgrat L’àrea ha sofert la pèrdua gairebé total del primitiu caràcter marjalenc, i actualment els terrenys del delta són ocupats majoritàriament per conreus d’hortalisses A la banda esquerra, davant la platja de s’Abanell, s’estén una franja de…
Caltanissetta
Ciutat
Capital de la província homònima, a Sicília, Itàlia.
És centre comercial d’una àrea agrícola i minera explotacions de sofre, sal i guix Entre els seus edificis destaquen el palau Montcada iniciat el 1635 i la catedral s XVI-XVII, barrocs Fidel a la dinastia dels Àustria hispànics, el 1718 s’oposà aferrissadament a les tropes de Vittorio Amedeo II El comtat de Caltanissetta fou concedit pels reis del Casal de Barcelona a Corrado Lancia o al seu fill Pietro A la primera meitat del s XIV passà a Joan, marquès de Randazzo, fill natural del rei Frederic II, i el 1361 l’usurpà Guillem de Peralta el 1405 tornà a la corona i fou donat a…
Benijòfar

Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’horta d’Oriola.
El Segura en limita el terme pel nord És important l’agricultura de regadiu hortalisses i cítrics que aprofiten les aigües derivades del Segura La propietat de la terra és molt repartida, i predomina l’explotació directa La ramaderia d’ovins aprofita les pastures naturals, localitzades a l’àrea oriental del municipi La població es triplicà al llarg del s XIX, i continuà augmentant fins el 1930, per a reprendre's des dels anys vuitanta El poble 2 004 h agl 2006, 23 m alt és vora la riba dreta del Segura D’origen islàmic, el 1589 fou reconstruït per Jaume Gallego Fajardo i Satorre…
Ascoli Piceno
Ciutat
Capital de la província d’Ascoli Piceno, a les Marques, Itàlia, situada a la confluència dels rius Tronto i Castellano.
És el centre comercial d’una àmplia àrea agrícola cereals, vi, oli, hortalisses amb indústries tèxtils seda, químiques, alimentàries i papereres Antiga capital dels piceni , amb el nom d' Asculum , conquerida pels romans el 286 aC Participà activament en la guerra social entre Roma i els seus antics aliats 91 aC Després d’ésser ocupada pels gots cap al 544 i pels longobards, els quals la incorporaren al ducat de Spoleto, la ciutat passà successivament sota el govern dels bisbes locals fins que fou constituïda en comuna lliure l’any 1185 Durant els s XIV i XV, Ascoli Piceno fou governada pels…
Algesires
Vista de la badia d’Algesires, amb Gibraltar al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situada a la costa occidental de la badia d’Algesires, enfront de Gibraltar.
És el centre de l’àrea comercial del Camp de Gibraltar i manté actives relacions amb Àfrica Nucli industrial suro, adob de pells, alimentació i fusta, ha rebut un gran increment pla de desenvolupament del Camp de Gibraltar amb la construcció d’una refineria de petroli CEPSA El seu port, protegit per tres molls i una petita illa a la desembocadura del Miel illa Verde, és de passatge comunicació diària amb Ceuta i de pesca, i és també punt terminal del ferrocarril Madrid-Còrdova-Ronda Algesires fou capital d’un regne de taifa al s XI, sota els Banū Hammud Port entre l’Àndalus i el…
psicologia comunitària
Psicologia
Camp d’estudi de la relació entre sistemes socials entesos com a comunitats i el comportament humà i la seva aplicació en la prevenció dels problemes psicosocials i el desenvolupament humà integral.
Es treballa des de la comprensió dels seus determinants socioambientals i a través de la modificació d’aquests sistemes socials, de les relacions psicosocials establertes i del desenvolupament de la comunitat Els principis fonamentals de la psicologia comunitària són autogestió dels subjectes o comunitats que constitueixen la seva àrea d’estudi, la qual cosa significa que tota transformació es realitzarà amb i sobre tots els individus involucrats en la relació el centre de poder o empoderament recaurà sobre la comunitat unió entre teoria i pràctica per aconseguir una explicació…
neuroimatge
Medicina
Conjunt de tècniques radiològiques i de medicina nuclear que permeten obtenir, en forma d’imatges, informació in vivo de l’estructura i el funcionament del sistema nerviós central.
Hom parla de neuroimatge estructural quan s’adreça a l’estudi de l’estructura del sistema nerviós central mitjançant tècniques de tomografia computada i de ressonància magnètica nuclear, i de neuroimatge funcional quan es dedica a l’estudi de paràmetres d’activitat del sistema nerviós central, el consum d’oxigen, la neurotransmissió o diversos processos metabòlics, amb un objectiu diagnòstic, terapèutic o de recerca La neuroimatge funcional fa possible l’exploració del cervell humà intacte i, alhora, analitzar les variacions de l’activitat neuronal de manera que permet relacionar les…
ruanda
Antropologia
Història
Individu d’una de les diverses ètnies que viuen sobretot als territoris que formen els actuals estats de Ruanda i Burundi i que parlen dues llengües bantús estretament relacionades, el rundi i el ruanda.
Comprèn tres grups ètnics originàriament diferenciats els twa, pigmeus encara molt dependents de la caça i la recollecció uns 250000 el 1990 probablement els primers pobladors d’aquesta àrea els hutus o rundis rundi, bantús, tradicionalment agricultors, població majoritària en ambdós estats prop del 85%, i, finalment, els tutsis, d’origen nilòtic, que arribaren al segle XV Malgrat la seva inferioritat numèrica actualment el 14% de la població en ambdós estats, sotmeteren els hutus i els relegaren a un estrat inferior en els regnes que fundaren, dels quals formaren l’aristocràcia Fora d’això,…
comtat de Manresa
Geografia històrica
Comtat nominal, sense comtes titulars, testimoniat a partir del 906.
Comprenia la part de ponent del comtat i bisbat d’Osona a partir del Moianès i del Bages, i, gràcies a l’avenç de la reconquesta, la denominació s’estengué vers Anoia, la Segarra i l’Urgell Tenia com a centre el pagus de Manresa, ben diferenciat del d’Osona a partir dels privilegis del rei Odó del 889 i el 890 Era una denominació d’un caràcter més locatiu que polític, puix que el seu territori fou considerat sempre una perllongació del comtat d’Osona Els avenços d’aquest comtat vers les noves terres…