Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
radioenllaç
Sistema que permet de transmetre informació entre dos punts, mitjançant la utilització d’ones radioelèctriques..
Normalment aquests punts no són terminals de la informació emissor o destinatari, sinó reemissors del senyal rebut Un radioenllaç permet d’establir bandes de transmissió dins cadascuna de les quals hi pot haver un cert nombre de canals Poden ser terrestres o per satèllit artificial Els sistemes de radioenllaç per satèllit tenen l’avantatge, respecte als terrestres, de presentar menys etapes amplificadores entre l’origen i el destí Com que en cada etapa el senyal enviat degenera, els radioenllaços per satèllit tenen una millor qualitat del senyal Tot i això, presenten l’incovenient que,…
frust

Frusts de piràmide i de con
Matemàtiques
Part d’un sòlid compresa entre dos plans paral·lels o no paral·lels que el tallen.
Quan un dels plans conté la base del sòlid, el frust determinat és anomenat tronc
àcid fosfatídic
Bioquímica
Cadascun dels fosfoglicèrids
que per hidròlisi lliuren només àcid fosfòric, dos àcids grassos i glicerina.
La seva fórmula general és Són els fosfoglicèrids d’estructura més simple, puix que són monoesters de l’àcid fosfòric A les cèllules dels mamífers n'hi ha en quantitats molt petites, però són molt abundants a les plantes Són sintetitzades per les cèllules animals i vegetals a partir del gliceril-3-fosfat
llença
Construcció i obres públiques
Cordill que hom posa tibant entre dos punts perquè serveixi de referència en pujar parets.
labiat | labiada
Botànica
Que té la corol·la o el calze amb un llavi o, més sovint, amb dos.
interstici
Petita escletxa, petit espai buit, entre dos cossos o entre les parts d’un cos.
hipàl·lage
Retòrica
Figura característica del llatí clàssic, que consisteix en un bescanvi de construcció entre dos termes.
A Istius amicitiae oblivionem mandavisti per exemple, hom ha bescanviat els complements del verb, que haurien d’ésser amicitiam oblivioni ‘deixaré en l’oblit l’amistat d’aquest’
hilemorfisme
Filosofia
Doctrina segons la qual els cossos són constituïts per dos principis interns: matèria i forma.
Principis metafísics de tot ésser, la matèria és informe i determinable, i la forma n'és la determinació Els cossos així constituïts reben llurs propietats quantitatives de la matèria i llurs propietats qualitatives de la forma L’hilemorfisme, aristotèlic, pervisqué durant segles mitjançant l’escolàstica i, sobretot, el tomisme
hidra
Religions de Grècia i Roma
Monstre mitològic de molts caps, tallat un dels quals li’n naixien dos o més.
Criat per Hera a les zones pantanoses de Lerna, a l’Argòlida, la seva mort constituí un dels treballs d’Hèracles En heràldica és representada per una serp de set caps, ales de ratapinyada i potes d’àguila, posada de perfil
heterozigot
Biologia
Dit del zigot format per la unió de dos gàmetes que tenen diferent constitució genètica.