Resultats de la cerca

Germà de Guadall II, vescomte d’Osona, i nebot de Ricarda d’Osona i Salla, fundadors de Sant Benet de Bages L’any 951 anà a Roma amb altres magnats catalans Desplegà una gran activitat consagrà esglésies, dotà monestirs Salinoves, Graudescales, Pinsent i Serrateix, participà en les consagracions de Cuixà i Sant Benet de Bages i en l’oposició, el 956, al pretès arquebisbe de Tarragona Cesari de Montserrat

Participà en la quarta croada amb el seu germà Balduí I, i rebé diverses províncies de l’Àsia Menor Capturat Balduí pels búlgars a Adrianòpolis 1205, Enric fou regent, i després, emperador Intentà la reconciliació de les Esglésies llatina i grega, vencé els búlgars a Tessalònica 1207 i Filipòpolis 1208 i derrotà els bizantins dissidents del despotat de l’Epir 1207 i de l’imperi de Nicea 1214

Fill de l’actriu Carlota de Mena  i germà de la també actriu Dolors Delhom  Treballà com a actor en la majoria dels teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu i Josep Santpere, entre d’altres, on assolí una gran popularitat Conreà, també, la poesia Participà en diversos Jocs Florals, i fou premiat el 1908 en un certamen de Buenos Aires pel poema patriòtic Enyorament

Fou rector de Santa Maria de Llerona i de Sant Martí de Cerdanyola, arxipreste de Sabadell i canonge de Lleida Collaborà a Catalunya i a La Veu de Catalunya Guanyà nombrosos certàmens poètics, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona La seva poesia combina la temàtica moralitzant i religiosa amb el retrat costumista Publicà Els Sants Màrtirs de Catalunya 1899 i Rectorals 1921 És germà de  Ramon Garriga i Boixader

Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot, bisbe d’Urgell Lluità contra els sarraïns, dels quals caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri Casat amb Eslonça Martín, castellana, morí vers el 1115 el seu fill Artau III heretà el comtat Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini

El 1478 es casà amb Ononto Gaetani, matrimoni dissolt pel papa Alexandre VI per tal de casar-la amb el seu fill Jofre de Borja, que rebé del papa el títol de príncep de Squilacce Sembla que Sança portà una vida llicenciosa i cortesana Escriví, en castellà i en forma de carta, una relació detallada i pintoresca de la cerimònia del casament del seu germà Alfons amb Lucrècia Borja

Fou un dels jugadors més importants de la Unió Esportiva Santboiana UES durant la dècada de 1950 Guanyà en cinc ocasions consecutives el Campionat d’Espanya 1958-62, en dues la Copa de Catalunya 1956, 1959 i en dues la Copa dels Pirineus 1961, 1962 Fou internacional amb la selecció espanyola També fou directiu del club santboià El seu germà Adolf també jugà amb la UES i amb la selecció espanyola

Membre del Club Tennis Barcino, s’inicià en l’esport amb el tennis El 1997 passà a jugar també a pàdel, formant parella amb Lluís Navarro Han competit internacionalment i han guanyat tres títols del Campionat de Catalunya 1999, 2001, 2002 El 2001 aconseguiren ocupar la segona posició al rànquing català i la primera, l’any 2002 El seu germà Wilfredo també és jugador de tennis i pàdel

Fou cinquè en la categoria de pes mosca en els Jocs Olímpics de Londres 1948 Guanyà el trofeu Guant d’Or, equivalent als Campionats del Món, en la categoria de pes mosca 1947 També aconseguí la medalla d’or en el Campionat d’Europa 1947 Fou campió d’Espanya amateur en la categoria de pes mosca quatre vegades consecutives 1944-47 El seu germà Antonio també fou boxejador i entrenador

Format com a jugador al Club de Golf de Sitges, fou quatre vegades campió de Catalunya 1966, 1968, 1969, 1970 També guanyà l’Obert de Portugal 1961 i, juntament amb el seu germà Àngel, Sebastián Miguel i Valentín Barrios, guanyà tres anys seguits la Copa d’Europa per equips El 1970 fou subcampió d’Espanya Fou entrenador del Club de Golf Vallromanes i del Centre de Golf el Vendrell