Resultats de la cerca
Es mostren 10131 resultats
Banc de València
Entitat bancària fundada l’any 1900 pel financer asturià José Tartiere amb una finalitat especulativa.
El 1927 un grup financer valencià —Manuel Casanova, Ignasi Villalonga i Villalba , Vicent Noguera i Bonora — l’adquirí i l’impulsà Així restà format un nucli valencianista a l’estil de la Lliga Regionalista , que, amb altres valencians, com Joaquim Reig i Rodríguez i Pizcueta , vertebrà el Banco Central Hispano Els anys trenta el Banc de València fou el primer de la cambra de compensació valenciana El 1943 formà part del Consorcio Bancor amb el Banco Central, el Banco de Crédito, el Banco de Zaragoza i el Banc Hispanocolonial, desfet quan el primer absorbí aquest…
Ascó i Vandellòs II preparen l’increment de la seva potència
Les centrals nuclears de Vandellòs II i Ascó, propietat d’ENDESA, inicien el procés per a augmentar la seva potència A Ascó s’installarà un nou alternador de 662 tones, que donarà a la central una potència de 1025 MW L’alternador arriba a Ascó el dia 3 de febrer, però no es començarà a installar fins al setembre, aprofitant la parada tècnica de la central per a recarregar combustible L’alternador vell d’Ascó I passarà a Ascó II A Vandellòs, al mes de març es farà la substitució de l’actual turbina per incrementar la potència de la central fins a 1090 MW
faburden
Música
Peça vocal polifònica, a tres veus, practicada a Anglaterra des del 1430 fins a la Reforma.
Consistia a improvisar, a partir d’una melodia preexistent collocada a la part central, les parts superior i inferior a aquesta La part superior era formada per quartes paralleles a partir de la veu central i la inferior per terceres i quintes El resultat sonor del faburden era similar al del fals bordó francès, per bé que aquest darrer no s’improvisava sinó que s’escrivia i la melodia preexistent es collocava a la part superior en lloc de la part central Originàriament, el terme faburden servia per a designar la veu més greu d’aquest tipus de polifonia improvisada També podia servir per a…
Sant Andreu de Castellnou

Absis de l’església de Sant Andreu de Castellnou
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Castellnou de Bages (Bages), al centre del nucli antic de Castellnou.
L’edifici Aquesta església és un edifici romànic excepcional del segle XI, amb una abundant ornamentació llombarda Al llarg dels segles XVI i XVII, experimentà una sèrie de transformacions, com la construcció d’un massís campanar de torre, l’obertura d’un portal, la construcció d’un cor i el sobrealçament de les teulades laterals També es suprimí una de les absidioles i s’hi construí una sagristia a l’absis central encara s’endevinen les restes de la porta que comunicava amb la sagristia Durant les obres de restauració esmentades es va refer la capçalera i es van rebaixar les teulades…
Archives nationales
Historiografia catalana
Arxiu creat a París com a dipòsit central de documentació arran d’un ordenament que prengué cos a partir del decret de 7 de setembre de 1790 i la llei de 25 de juny de 1794.
Els antecedents immediats a la seva materialització cal cercar-los en la nova administració creada durant la Revolució Francesa, que propicià l’aparició d’una nova manera d’entendre el lloc que ocupava la informació generada pels organismes públics i, en general, per tota la societat La idea era centralitzar els arxius a través d’una xarxa de centres repartits al llarg del territori francès i, el més important, permetre el lliure accés als ciutadans, cosa que contrastava amb les pràctiques anteriors del secret d’Estat L’arxiu residí en llocs diversos durant els anys revolucionaris fins que el…
xili

Xili
Orion Montoya (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Varietat de la pebrotera oriünda de l’Amèrica Central i Mèxic.
clau
Patologia humana
Zona central dels furóncols constituïda per teixit necrosat, envoltada de pus.
esfenoide
Anatomia animal
Os imparell, central i simètric, de forma irregular, com de ratapinyada.
Consta d’un cos cúbic, amb dues ales menors o superiors, dues ales majors o laterals i dues apòfisis inferiors És situat a la part mitjana i inferior del crani, entre el frontal, l’etmoide i l’occipital
Shipwreck
Jaciment arqueològic
Restes d’un naufragi de la província Central (Papua Nova Guinea).