Resultats de la cerca

Cinema nord-americà Tradicionalment, el cinema del Hollywood clàssic sempre ha estat vinculat a l’estricta divisió en gèneres codificats I, malgrat el pas dels anys, les revisions autorals i les difuses fronteres entre els esmentats gèneres, aquesta classificació segueix essent la base del cinema nord-americà En aquest sentit, dos autors personals com el nord-americà Quentin Tarantino i el mexicà Alejandro González Iñárritu van oferir aquest any la seva visió del que es considera el gènere més específicament americà, el western, a The Hateful Eight , ­una intriga claustrofòbica, i The…

D’adolescent tocà informalment amb Gary Burton, que l’incorporà al seu quartet l’any 1974 Posteriorment tocà i realitzà gires amb els seus propis grups A partir del 1978, després del gran èxit del seu disc The Pat Metheny Group, gaudí d’una amplíssima audiència Entre els membres del seu grup han destacat Jaco Pastorius, Dewey Redman i Jack DeJohnette Durant els anys vuitanta organitzà i dirigí un trio i un quintet, i compongué música per a diversos films Músic amb una tècnica brillant, toca tant la guitarra elèctrica convencional com la de dotze cordes Al contrari que alguns…

La seva trajectòria es troba bàsicament lligada a l’obra d' Ingmar Bergman Det regnar pa var kärlek ‘Plou sobre el nostre amor’, 1946, Nara Livet ‘El dintell de la vida’, 1957, Vargtimmen ‘L’hora del llop’, 1967, Em passion ‘Passió’, 1970, Viskningar och rop ‘Crits i murmuris’, 1972, Scenner ur ett aktenskap ‘Escenes d’un matrimoni’, 1973, Ansikte mot ansikte ‘Cara a cara’, 1975, Fanny och Alexander ‘Fanny i Alexandre’, 1982,  Efter repetitionen ‘Després de l’assaig’, 1984, Larmar och gör sig till ‘En la presèncis d’un pallasso’, 1997, o Saraband 2003 Amb altres films són Eva…

Estudià a París, on es doctorà el 1965 Entre el 1955 i el 1980 ocupà diversos càrrecs al CNRS, com ara el de director de recerca el 1977 Fou professor al Museu Nacional d’Història Natural i des del 1980 director del Laboratori de Prehistòria del Museu de l’Home i de l’Institut de Paleontologia Humana a París Ha rebut diverses distincions honorífiques i nombrosos premis, una part dels quals per la realització de films científics Ha centrat la seva recerca en l’estudi de la geologia del Quaternari, de les restes fòssils humanes, de la prehistòria i del seu medi i ha organitzat…

Filla d’un director d’òpera i d’una cantant, estudià interpretació a l’East Carolina University Posteriorment es traslladà a Nova York, i fins als primers anys noranta treballà sobretot en sèries de televisió El 1993 obtingué una certa projecció amb Demolition Man 1993, de M Brambilla, The Thing Called Love 1993, de P Bogdanovich, i The Vanishing 1993, de G Sluizer, que consolidà amb While You Were Sleeping 1995, de J Turteltaub, Two If by Sea 1996, de B Bennett,   A Time to Kill 1996, de J Schumacher, In Love and War 1996, de R Attenborough, Hope Floats 1998, de F Whitaker, Practical Magic…

Fill i germà d’actors, estudià música al San Francisco State College, s’inicià en el teatre a Broadway i posteriorment retornà a Hollywood, on començà a actuar en sèries de televisió des de mitjan anys seixanta Del 1972 al 1975 protagonitzà la sèrie Kung Fu , barreja de western i del gènere de les arts marcials amb un cert rerefons filosòfic que el projectà a la fama Posteriorment passà també al cinema, en què participà, entre altres films, en Bound for Glory 1976, de H Ashby The Long Riders 1980, de W Hill Americana 1983, també dirigit per ell i que li valgué un premi…

Estudià a la London Academy of Music and Art, mentre es guanyava la vida amb ocupacions diverses Després d’algunes aparicions en sèries de televisió, debutà en el film Poor Cow 1967, de K Loach, tot i que en l’edició final del film, el fragment on apareixia fou suprimit Un any després, tanmateix, Lindsay Anderson el contractà com a protagonista de If , que el donà a conèixer, i amb el qual rodà posteriorment Lucky Man 1973 i Britannia Hospital 1982 El 1971 actuà a les ordres de Stanley Kubrick com a Alex De Large, protagonista de A Clockwork Orange , que li donà fama mundial però que també l…

Quan encara era un infant, la seva família s’exilià fugint de la Revolució Russa i s’establí a Bucarest, on començà les lliçons de ballet El descobriment de les seves aptituds excepcionals comportà el seu trasllat a París vers el 1930, on amplià la seva formació El 1932, juntament amb Tamara Tamara Toumanova i Tatiana Riaboučinska, fou seleccionada per George Balanchine per a formar part de la seva nova companyia, Les Ballets Russes de Monte Carlo, successora dels Ballets Russes de Serge de Diaghilev , en la qual romangué fins el 1939 a desgrat dels canvis de nom i de directors El 1933…

Inicià la carrera literària alternant l’obra narrativa i poètica amb la collaboració periodística La primera estrena teatral, El nido ajeno 1894, constituí un èxit important i assenyalà una de les seves constants el drama realista, pròxim al que hom anomenà alta comèdia , bastit sobre un diàleg enginyós, acurat, que, més que exposar les passions dels personatges, les suggereix El seu teatre representà una reacció contra les exageracions de José Echegaray, i es mostrà ben aviat influït pel simbolisme, amb reminiscències de la commedia dell’arte , en Los intereses creados 1909 i en La ciudad…

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, centre on obtingué el títol superior de piano i violoncel Els seus interessos el portaren a ampliar els seus coneixements a l’estranger i estudià harmonia i jazz per a piano a Harstad Noruega Durant els primers anys de la seva carrera musical es dedicà bàsicament a la interpretació de jazz i estigué al capdavant de formacions com Blaumarí o Carles Cases Quartet A més, també produí i arranjà obres de diferents cantautors, especialment de Lluís Llach Creador d’una obra musical lligada sobretot al cinema, les seves composicions evidencien la…