Resultats de la cerca
Es mostren 2796 resultats
cloròfits
Botànica
Fílum de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la a i b i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.
En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament Tenen cèllules amb membrana cellulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses en copa, anell, reticle, cinta, etc, sovint presenten flagels, sobretot en les cèllules reproductores En total comprenen…
ecosistema | ecosistemes

Esquema que mostra l’intercanvi de matèria i energia en un ecosistema
© Fototeca.cat
Ecologia
La ciència que estudia l’estructura, el funcionament i l’evolució dels ecosistemes és l'ecologia Tansley, en el seu treball The Use and Abuse of Vegetational Concepts and Terms 1935, introduí el terme ecosistema per a designar les unitats naturals bàsiques de la biosfera Els autors russos solen emprar el terme biogeocenosi com a sinònim d’ecosistema Els nexes que uneixen els diferents components, biòtics i abiòtics, de l’ecosistema són essencialment les relacions d’intercanvi material i energètic que es produeixen entre ells Quant a l’energia, la comunitat podria ésser representada per una…
Exposició Universal de Sevilla

Panoràmica de les instal·lacions de l’Exposició Universal de Sevilla
© Fototeca.cat
Exposició celebrada a Sevilla entre el 20 d’abril i el 12 d’octubre de 1992, amb categoria d’universal segons les normes del Bureau International des Expositions (BIE).
El 1976, hom anuncià la celebració d’una exposició per a commemorar el cinquè centenari del descobriment d’Amèrica, i fou el 1983 que l’exposició fou sancionada amb caràcter d’universal El 1985 l’illa de la Cartuja, on fins aleshores hi havia un monestir abandonat i una vella fàbrica de ceràmica, fou declarada el lloc on situar aquesta exposició Aquell mateix any fou nomenat Emilio Cassinello comissari general de l’Exposició i Jacinto Pellón president de la Societat Estatal per a l’Exposició Universal Al juliol del 1986 hom decidí el concurs d’idees per a l’ordenació del recinte de l’…
brànquia

Brànquia de llobarro
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia animal
Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc, que constitueixen l’òrgan respiratori dels metazous aquàtics o de respiració aquàtica, especialment d’aquells als quals llur revestiment cutani no permet la respiració cutània.
Les brànquies són constituïdes per evaginacions cutànies de tegument molt fi i vascularitzat, amb la superfície normalment augmentada per repetides subdivisions brànquies dendriformes, plumoides, pectinades, laminars, etc, a fi de tenir una gran superfície de contacte amb el medi a les brànquies té lloc el bescanvi de gasos i l’oxigen dissolt a l’aigua passa a la sang L’estructura de les brànquies és diferent en els diversos grups en què es presenten, així com llur origen filogenètic, i es tracta quasi sempre d’òrgans anàlegs, no pas homòlegs Es poden allotjar dins el cos…
ameba

Estructura d’una ameba
© fototeca.cat
Protistologia
Nom donat als protozous de l’ordre dels ameboides, tots ells constituïts per una sola cèl·lula nua limitada per una membrana fina.
Són transparents i tenen el citoplasma clarament diferenciat en ectoplasma i endoplasma La cèllula varia constantment de forma a causa de l’emissió de pseudopodis, generalment lobopodis, amb funció locomotora o alimentària captura de preses s’alimenten, doncs, per fagocitosi En entrar en contacte amb la presa, la superfície de l’ameba s’enfonsa formant una depressió on l’aliment queda empresonat aquesta depressió es tanca i forma una vacuola dins el citoplasma En condicions desfavorables, les amebes es poden enquistar Les amebes es reprodueixen per bipartició Poden viure a l’aigua dolça, a la…
cerimetria
Química
Procediment volumètric d’anàlisi de substàncies reductores basat en l’ús d’una solució patró d’una sal de ceri quadrivalent com a agent valorant oxidant.
L’ió ceriIV és un oxidant fort en medi àcid segons la semiequació Ce + 4 + e ⇌Ce + 3 , a la qual correspon un potencial formal de reducció que depèn de la natura i la concentració de l’àcid present, que va des de +1,28 V en àcid clorhídric 1 M fins a +1,87 V en àcid perclòric 8 M, i que manté al voltant de +1,44 V en àcid sulfúric de 0,5 M a 4 M En general, en volumetria hom empra, a causa de llur estabilitat, que s’estén al llarg de períodes de temps molt perllongats, les solucions de sulfat de ceriIV en àcid sulfúric 1 M Alguns autors han recomanat també les d’…
Reinhold Messner

Reinhold Messner (1980)
Jaume Altadill
Alpinisme
Alpinista italià.
Cresqué a les Dolomites, on el seu pare l’inicià en l’alpinisme, activitat en què desenvolupà un estil propi basat en l’ús d’un equipament mínim Estudià enginyeria i completà el seu primer cim de més de 8000 m el 1970 amb l’ascens al Nānga Parbat, en el qual morí el seu germà Gunther i ell perdé alguns dits dels peus i parts dels de les mans per congelació Ha obert nombrosos itineraris al Mont Blanc, les Dolomites i els Andes, però es destaca per les ascensions a l’Himàlaia, on el 1986 fou el primer alpinista en completar els catorze cims de més de vuit mil metres de la Terra, que ha ascendit…
Els gruïformes: grues i afins
Els gruïformes mostren una gran heterogeneïtat morfològica i conductual agrupen des d’ocells de grans dimensions, esvelts i grans migradors, com les grues, de les quals veiem la grua damisella Anthropoides virgo , fins als petits ràllids, tan abundants als medis aquàtics litorals i continentals, passant pels robusts i pesants representants propis dels ambients esteparis, com el sisó Josep M Barres En l’ordre dels gruïformes Gruiformes s’apleguen 12 famílies molt diferenciades externament, però que es consideren relacionades per diversos trets d’anatomia interna La major part —no totes— de…
Funció dels anticossos
Fisiologia humana
La principal activitat d’un anticòs és unir-se específicament a l’antigen corresponent Per això hi ha moltíssims anticossos diferents, ja que, per exemple, un sol microorganisme disposa de múltiples antígens en la superfície cellular Això no obstant, la unió antigen-anticòs és només una part del procés defensiu que involucra la immunoglobulina De vegades, la unió entre l’antigen i l’anticòs és suficient per a acomplir la missió encomanada a la immunoglobulina per exemple, quan una IgG s’uneix a una molècula d’una determinada toxina elaborada per un germen i n’impedeix l’activitat…
La resposta immunitària humoral
Fisiologia humana
La resposta immunitària humoral es basa en l’acció dels limfòcits B, que, transformats en cèllules plasmàtiques , produeixen molècules proteiques denominades anticossos Els limfòcits B, com també els limfòcits T, tenen la propietat de respondre específicament contra un determinat antigen de fet, en la superfície d’aquestes cèllules, que circulen per tot l’organisme, hi ha exposats els anticossos que són capaços d’elaborar a l’espera d’entrar en contacte amb l’antigen corresponent D’ençà de la primera època de la vida, cada limfòcit es prepara per actuar contra el seu antigen específic, encara…