Resultats de la cerca
Es mostren 5690 resultats
falzilla roja
Botànica
Falguera de rizoma curt i fibrós, de la família de les polipodiàcies, de fulles de 4 a 20 cm, pinnatisectes, de segments ovats creuats, amb sorus linears petits.
Creix en roques i murs, a tot Europa
música lleugera
Música
Nom que hom aplica a la música de mer entreteniment, basada en ritmes de ball o en arranjaments de temes populars o clàssics, generalment per a conjunts petits.
La proliferació dels mitjans de reproducció sonora, al s XX, ha donat una gran difusió a aquest tipus de música, emprada molt sovint com a element d’ambientació cafès, restaurants, llocs de treball o de diversió balls, festes, platges, etc
xòped
Alimentació
Embotit cuit elaborat amb una pasta fina feta de carn i greix de porc, vedella, pollastre o gall dindi capolats i barrejats amb petits daus de carn magra.
grava
Construcció i obres públiques
Pedra reduïda a trossos petits (fins a un màxim de 8 cm de diàmetre) que hom empra en construcció per a afermar el sòl, per al formigó, etc.
Hom l’obté com a subproducte de les pedreres o per trituració de pedres més grosses
contrapiu
Tecnologia
Cadascun dels petits cilindres metàl·lics que van entre els pius i les molles corresponents que en els panys de serreta mantenen travat el mecanisme que mou el pestell.
Els ciprinodontiformes: fartet, samaruc i gambúsia
Constitueixen un grup nombrós d’espècies pròpies de climes temperats i tropicals que colonitzen des dels ambients hiperhalins fins a les aigües dolces, i són capaços de tolerar un àmbit força ampli de temperatures La majoria són de mida petita no solen sobrepassar els 15 cm i de règim omnívor o microdepredador Tenen una sèrie de modificacions a l’esquelet branquial que els permet diferenciar-los dels ateriniformes i dels beloniformes que, fins fa poc, constituïen un mateix ordre els ateriniformes Tenen radis segmentats i aletes abdominals la dorsal, que és única, està emplaçada al centre del…
El règim senyorial i la tinença de la terra
El principal actiu generador de riquesa a les societats d’antic règim era la terra No és d’estranyar, doncs, que la major part de preocupacions dels diversos grups socials giressin a l’entorn del control de la propietat de la terra i dels drets que es derivaven d’aquest control El producte agrari es repartia entre productors i rendistes segons com la història hagués modelat les relacions de força entre els grups socials La diversitat dels sistemes de tinença de les terres ha estat una de les característiques dels Països Catalans, entre altres coses, perquè els processos històrics tingueren en…
Ribesalbes
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, estès en bona part a l’esquerra del Millars, a l’inici del pantà del Sitjar
.
Els conreus de secà 560 ha, dedicats tradicionalment al garrofer i substituïts després pels ametllers, de poca productivitat, han estat en part abandonats resten 47 ha de regadiu Només el 15% de la població activa es dedica a l’agricultura L’abundància de la “terra de pipa”, primera matèria excellent per a la ceràmica fina, així com la proximitat dels centres ceràmics d’Onda i de l’Alcora, afavoriren el desenvolupament de petits obradors de plats i vaixella ja des del s XVIII, que han estat a la base de la forta expansió actual de la indústria de taulellets per a la construcció…
Costitx

Vista del molí de Costitx
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de Mallorca, al sector central des Pla, al sud d’Inca, terme del qual és separat pel torrent de Rafalgarcés o de Vinagrella, al qual desguassa, després de drenar part del territori, el torrent de Pina.
El sud-est del terme és accidentat per petits turons puig d’en Pau, 185 m alt La zona forestal comprèn pinars 77 ha i alzinars 167 ha i 41 ha de matollar L’agricultura hi és predominantment de secà ametllers 593 ha, cereals 265 ha, figueres 34 ha, garrofers 55 ha, arbres fruiters 34 ha i vinya 11 ha En ramaderia hom es dedica principalment al bestiar porcí i boví, i en segon lloc a l’avicultura La indústria és poc important hi ha una fàbrica de sabates que ocupa 26 persones La vila 633 h agl i 191 h diss 1996, costitxers 135 m alt es formà a partir d’una alqueria islàmica del…
polietilè
Química
Matèria plàstica termoplàstica obtinguda per polimerització de l’etilè a alta pressió (que pot arribar a unes 1 500 atm) o bé a baixa pressió (entre 10 i 40 atm).
En ambdós casos la polimerització té lloc en presència d’un catalitzador, que en el primer cas és l’oxigen, en molt poca proporció, i en el segon és el catalitzador de Ziegler producte de la reacció del trietilalumini amb el tetraclorur de titani o el catalitzador de Phillips òxid de crom Segons que sigui obtingut a alta o a baixa pressió el polietilè és de baixa o alta densitat, respectivament Hom obté dos tipus de polietilè de densitats intermèdies, bé per la copolimerització de l’etilè amb altres composts, bé per la mescla de polietilens de baixa i alta densitat El polietilè, a causa de la…