Resultats de la cerca
Es mostren 6293 resultats
Torre dels Comdals o dels Comptals (Manresa)
Art romànic
Es tracta d’una torre de defensa medieval, situada a la barriada dels Comdals, vora Manresa, la qual fou donada a conèixer l’any 1989 La torre s’emplaça gairebé al límit amb el municipi de Castellgalí, i molt a prop d’on probablement passava una antiga via romana És un edifici de planta trapezial, gairebé rectangular, que fa 5,3 m als costats llargs i 4,90 i 4,40 als curts L’alçada actual de la torre és de 9,20 m sobre el marxapeu del portal dels baixos, per on s’accedeix a l’interior Per la banda del riu Cardener, que passa pel costat, és més alta, a causa del pendent del terreny…
Sant Francesc de l’Hospital (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
L’església de Sant Francesc i el convent foren fundats per frares franciscans l’any 1283, al lloc on hi havia una església anterior i una casa de malalts El convent sofrí moltes transformacions a través dels segles, amb la incorporació de nous afegits, fins que fou abandonat l’any 1823 i posteriorment les seves dependències foren convertides en hospital L’església fou restaurada el 1891 El claustre s’està restaurant actualment Un dels elements més preats d’aquest temple són els set sarcòfags del segle XIV, de meritori valor artístic, que corresponen a l’antiga noblesa del Penedès Bertran de…
Santa Maria d’Arques de Vilarrué (les Paüls)
Art romànic
La caseria d’Arques de Vilarrué, que fou una antiga quadra, és situada aigua amunt de Vilarrué, vers ponent d’aquest nucli Un dels primers esments documentals del lloc i de l’església, que gaudí de categoria parroquial, data de l’any 1013, quan el comte Guillem Isarn de Ribagorça lliurà al monestir de Santa Maria d’Ovarra el vilar d’Arques amb el feu i la parròquia Una segona redacció d’aquest instrument, corresponent a una falsificació del segle XII, consigna, però, el feu d’Arques “cum ecclesia Sancte Marie que est fundata seu hedificata in prenominata villa de Archas” amb tots els seus…
Joan Escalas
Música
Compositor i flautista català.
Fou conegut durant la segona meitat del segle XIX com a compositor de música ballable i està documentat com a flautista en diferents orquestres de teatres barcelonins El 1875 era actiu al Gran Teatre del Liceu i també se sap que formà part de la Banda Municipal de Barcelona El seu prestigi com a solista feu que durant els darrers anys de la seva vida dugués a terme una intensa tasca pedagògica A més, li permeté de formar una orquestra de ball que gaudí de molta popularitat a Catalunya i amb la qual actuà arreu del país F Pedrell, en els seus escrits, el comparà amb el compositor de valsos…
Aleksej Aleksandrovic Nikolajev
Música
Compositor i escriptor musical rus.
Es graduà a la facultat d’història de la Universitat de Moscou el 1953, i després al conservatori, del qual fou nomenat professor de composició el 1959 Fou secretari del Consell de la Unió de Compositors de l’URSS La seva música es distingeix pel seu caràcter viu i per la calidesa emocional Les melodies són remarcables per la simplicitat i l’encant líric que posseeixen El seu sentit harmònic està íntimament lligat a la tradició russa, tot i que la qualitat expressiva de l’obra és clarament contemporània Escriví articles i estudis en la premsa especialitzada i en revistes i diaris És autor d’…
Jacob Vaet
Música
Compositor flamenc.
S’inicià com a infant cantor a Notre Dame de Kortrijk, on estigué actiu del 1543 al 1546 A partir del 1547 cursà estudis a la Universitat de Lovaina, i des del 1550 ocupà un lloc com a cantor de la capella imperial de Carles V D’ençà del 1554 i fins al moment de la seva mort fou el mestre de capella de la cort de Maximilià, llavors rei de Bohèmia i futur emperador d’Alemanya Maximilià II La música de Vaet està molt influïda per Josquin Des Prés i, sobretot, per Nicolas Gombert Escriví bàsicament obres religioses En destaquen les misses, els dos volums de motets publicats amb el títol de…
Levko Mykolajevič Revuckij
Música
Compositor ucraïnès.
Estudià a l’Escola de Música de Kíev amb N Lysenko, G Khodorovskij piano i E Ryb teoria El 1913 assistí, al Conservatori de Kíev, a les classes de composició de R Glière Després de passar per l’exèrcit, es dedicà a l’ensenyament, primer a Kíev 1924-41, després a Taixkent 1941-44, i de nou a Kíev a partir del 1944 Fou president de l’Associació de Músics Ucraïnesos Musicà textos del poeta nacional ucraïnès T Ševcenko, com és el cas de Khustina , per a cor i orquestra 1923 De la seva obra destaquen dues simfonies i dos concerts per a piano i orquestra 1914 1934, rev 1961 participà amb una…
Johann Peter Kellner
Música
Organista i compositor alemany.
Entre el 1717 i el 1722 estudià a la seva ciutat natal i el 1723 fou alumne d’orgue de J Schmidt i HF Kehl Arribà a ser assistent del cantor de Gräfenroda i li succeí en el càrrec a partir del 1732 Conegué GF Händel i JS Bach, del qual copià algunes obres, que constitueixen una font important per a l’estudi de la música del compositor d’Eisenach Compongué preferentment música per a teclat, en l’estructura de la qual s’observa un allunyament de la rigorosa disciplina tècnica de Bach i un progressiu acostament a l’estil melòdic italià La seva collecció de suites titulada Certamen musicum està…
Igor Ozim
Música
Violinista eslovè.
Es formà a la seva ciutat natal amb Leon Pfeifer i feu la seva primera aparició pública a Ljubljana l’any 1947 El 1951 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Violí Carl Flesch de Londres i dos anys més tard amb el del Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya, celebrat a Munic Aquests premis li obriren les portes de les sales de concerts més prestigioses d’Europa i els Estats Units Fou professor de l’Acadèmia de Ljubljana 1960-63 i posteriorment de la Hochschule de Colònia El seu repertori està format principalment per…
Tenora
Música
Editorial de música impresa catalana.
Es fundà l’any 1988 per iniciativa de Josep Cruells amb la finalitat de recuperar obres totalment abandonades i que procedien d’editorials desaparegudes, entre les quals hi ha nombrosos títols de la música tradicional catalana com Llevantina , Torroella Vila-vella , les sardanes d’E Morera, les havaneres El meu avi , La Gavina i Mare, vull ser pescador , etc L’encert en la gestió feu ampliar el camp d’activitat vers la música simfònica Amb aquest objectiu es creà, dins la mateixa editorial, Catalana d’Edicions Musicals, que publicà inicialment obres d’E Morera, A Nicolau, J Lambert i E…