Resultats de la cerca

Primer marquès de Valdegamas, era descendent d’Hernán Cortés Recomanat a Madrid pel poeta Quintana, es donà a conèixer políticament el 1832 amb una Memoria sobre la situación actual de la monarquía , en la qual propugnava un institucionalisme moderat en l’estil de la carta atorgada francesa, i que per la seva oportunitat li valgué un càrrec al ministeri de gràcia i justícia Més lligat a la corona que al liberalisme, s’oposà a les idees progressistes, en especial després del motí de la Granja i de la promulgació de la Constitució del 1837, i per combatre-les fundà el periòdic El Porvenir amb…

Graduat en història i literatura per la Universitat de Harvard 1944, el contacte amb exiliats espanyols de la Guerra Civil a Mèxic li desvetllà l’interès per l’Espanya contemporània Durant la Segona Guerra Mundial treballà com a cartògraf per a l’exèrcit, i després de tres anys dedicat a la docència reprengué els estudis, centrats en la història d’Espanya, sota la influència de Pierre Vilar i Jaume Vicens i Vives Doctorat el 1952 amb una tesi sobre Joaquín Costa i el regeneracionisme per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, al seu retorn als Estats Units la seva ideologia d’esquerres li…

Es formà al seminari conciliar de Barcelona, on estudià humanitats, filosofia, teologia i música, i el 1949 fou ordenat sacerdot Amb una beca, viatjà a Roma per cursar estudis superiors de música i ciències musicals a l’Institut Pontifici de Música Sacra, amb Higini Anglès, i s’hi doctorà el 1968 amb una dissertació sobre el ressorgiment musical a la capella papal amb el pontífex Pau III 1534-49 Formà part de diferents institucions, tant docents com de dedicades a la investigació Cal esmentar-ne l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia a Roma, de la qual fou membre 1951-55 la Biblioteca…

Portada de la Memòria de la Societat Catalana General de Crèdit El 28 de gener de 1856 les Corts espanyoles aprovaven dos decrets de gran transcendència per al sistema financer la Llei de Bancs i la Llei de Societats de Crèdit La primera convertia el Banco Español de San Fernando en Banc d’Espanya i acceptava la creació de diferents bancs d’emissió de caràcter local, a més del Banc de Barcelona i del Banco de Cádiz, que ja estaven actuant La segona, la Llei de Societats de Crèdit, regulava la creació d’unes entitats financeres que podrien realitzar totes les operacions bancàries —comercials i…

Estudià filosofia i lletres Fou secretari del Foment del Treball Nacional des de la seva fundació 1889 i, per tant, un dels líders del proteccionisme català D’actituds federalistes, evolucionà cap al regionalisme i finalment cap a un conservadorisme, partidari del centralisme espanyol, especialment a partir dels seus articles a la “Revista Nacional de Economía” Escriví a “La Economía Nacional”, “El Trabajo Nacional” i “El Monitor”, entre altres revistes El 1908, en plena etapa regionalista de la seva vida, presidí el Congrés d’Economia de Barcelona Des de la càtedra d’economia social i…

Vida Estudià disseny industrial a l’escola Eina de Barcelona El 1971 marxà a França atret pel Grup Català de París, que formaven els artistes Jaume Xifra, Joan Rabascall, Antoni Miralda i el seu cosí Benet Rossell A Madrid conegué Francesc Betriu, que temps després li proposà treballar en Furia española 1974 com a ajudant de decoració Després de treballar en diversos films més com a ajudant, de vegades sota les ordres de Ramon B Ivars, realitzà feines d’ambientació en La verdad sobre el caso Savolta 1978-79, Antonio Drove i Rèquiem per un camperol Réquiem por un campesino…

Estudià a Charlottenburg Berlín, Barcelona i Madrid Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid S’especialitzà en ciències fisicomatemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento També exercí una activitat pedagògica important Publicà articles en la Revista de la Academia de Ciencias , de Madrid, i en el butlletí de l’Institut de Ciències de Barcelona Fundà un seminari…

Vida Esdevingué un dels millors pianistes catalans del seu temps Inicià els estudis amb M Alsina, i després de progressar ràpidament i d’una manera brillant, entrà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, sota el magisteri de Joan B Pujol i de Robert Goberna En només dos anys acabà els estudis, i obtingué el primer premi de final de carrera Això li permeté obtenir una beca de l’Ajuntament de Barcelona per a estudiar al conservatori de música de París amb Ch de Bériot 1886 i debutar el mateix any El 1893 guanyà el primer premi de piano del conservatori parisenc, amb un tribunal presidit…

Signa els seus llibres com a Pep Coll Estudià al seminari de la Seu d’Urgell Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona La seva obra literària se centra en el món dels Pirineus i les seves històries s’hi relacionen des d’un ventall d’angles i perspectives diferents mitològic, realista, històric i costumista Ha dedicat llibres al llegendari dels Pirineus, com és el cas de Quan Judes era fadrí i sa mare festejava 1986, Muntanyes maleïdes 1993 i Viatge al Pirineu fantàstic 1996 a més de novellar elements de la mitologia pirinenca en La bruixa del Pla de Beret 1991 i Què…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Sevilla, on es llicencià el 1952 Aquest mateix any publicà el seu primer llibre, el poemari Las adivinaciones Posteriorment exercí de professor de literatura 1959-62 a la Universidad Nacional de Colombia, a Bogotà, on al mateix temps prosseguí la seva carrera literària, que reflecteix una gran preocupació pels temes socials i que es caracteritza per un llenguatge molt elaborat Els anys cinquanta formà part del grup de joves escriptors antifranquistes que incloïa Blas de Otero, Jaime Gil de Biedma i els germans Goytisolo En tornar a l’Estat…