Resultats de la cerca

Es dedicà a la música animat per A Honegger Delannoy havia començat estudis d’arquitectura i s’interessà també per la pintura Estudià harmonia amb Jean Gallon, contrapunt amb A Gédalge i orquestració amb RolandManuel, malgrat que molts coneixements els adquirí de forma autodidàctica El seu llenguatge mostra que fou un compositor amatent als grans corrents avantguardistes, preocupat per la recerca d’un llenguatge personal tot i les influències que rebé de Honegger La seva primera obra, Le poirier de misère , estrenada el 1927 a París, estava escrita en l’estètica pròpia del seu…

Sembla que durant la seva joventut fou llaütista al servei de Claude de Clermont, baró de Dampierre, i, després, del vescomte de Tours Posteriorment, el 1545, entrà a treballar amb l’editor parisenc Jean de Brouilly El 1551, juntament amb el seu cosí Robert Ballard, fundà una de les cases editorials més importants de la història de la música francesa del Renaixement, Le Roy et Ballard Home culte, freqüentava els cercles intellectuals de l’Acadèmia de Música i Poesia, i coneixia alguns dels millors literats francesos del moment com P de Ronsard o JA de Baïf, i era amic personal de…

Sovint ha estat confós amb el compositor Jean d’Hollande, actiu a Bruges durant la primera meitat del segle XVI Les primeres referències a Christian Hollander daten del 1549, any en què era actiu com a mestre de cor a Sant Walburg, a Oudenaarde, on sembla que romangué fins el 1557 Aquest mateix any anà a Viena i entrà al servei de la capella de Ferran I A la mort del seu protector formà part de la capella de l’arxiduc Ferran, germà de l’emperador Maximilià II Quan Ferran començà a governar el Tirol 1568, desplaçà la cort a Innsbruck i Hollander l’acompanyà La part més notable de…

Tenor a l’església de Sant Severí de Bordeus, renuncià a la carrera eclesiàstica i fou contractat com a tenor pel Teatre de Bordeus El 1789 anà a París i cantà amb la companyia del Théâtre Monsieur, companyia que el 1801 passà al Théâtre Feydeau Aconseguí un èxit remarcable, però la minva gradual de les seves facultats vocals l’obligà a abandonar els escenaris cap al 1812 A París també es dedicà a la composició Escriví diverses cançons patriòtiques franceses, una de les quals, Le réveil du peuple 1795, fou acollida amb gran entusiasme pel seu fervor revolucionari Sobresortí, però, en el camp…

En el sentit estricte, el terme diploma és anàleg al de precepte A Roma, eren anomenats així els permisos de circulació i les llicències militars, presentats en forma de díptic de bronze El terme fou aplicat pels erudits del Renaixement en els documents i privilegis solemnes L’accepció fou adoptada definitivament per Jean Mabillon, fundador de la ciència diplomàtica Les cancelleries qualificades elaboraren una formulació precisa i detallada, inspirada en les regles de la retòrica, per a la redacció dels diplomes i documents solemnes, i que afectava la distribució de les clàusules…

Fou alumne de Joachim Braun al Conservatori de Riga i més tard es traslladà a Moscou per perfeccionar-se amb Boris Kuznecov i David Ojstrakh El 1964 fou guardonat al Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu de Bucarest i un any després obtingué el primer premi en el Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius de Hèlsinki Un segon premi en el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou 1966 i un primer premi al Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig el convertiren en un dels violinistes soviètics més sollicitats de la seva època Ben aviat tocà…

Músic precoç, a sis anys actuà per primer cop en públic Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest, on es graduà el 1950 Un any després fou contractat com a primer violinista de l’orquestra de l’Òpera de Budapest, de la qual formà part fins el 1960 El 1955 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional Carl Flesch de Violí de la ciutat de Londres El 1957 obtingué una plaça de professor de l’Acadèmia de Budapest, de la qual fou director del 1967 al 1980 Realitzà gires de concerts per Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó, l’Índia, l’Iran i l’antiga Unió Soviètica Fou membre…

Pierre Phalèse Lovaina ~1510-1574 fou inicialment llibreter El 1551 el govern de la seva ciutat natal li atorgà un privilegi per a establir una impremta de tipus mòbils Al voltant del 1550, publicà un gran nombre de cantorals en llatí, francès i flamenc, motets i música per a llaüt, sobretot de compositors del seu país Clemens non Papa, Roland de Lassus, Adriaan Willaert L’associació, el 1570, amb l’impressor d’Anvers Jean Bellère, li donà més projecció en altres ciutats dels Països Baixos El seu fill Pierre Phalèse Lovaina ~1550-1629 heretà l’empresa, que traslladà a Anvers el…

Al llarg d’un segle i mig desenvoluparen l’orgue barroc francès, tot treballant conjuntament amb d’altres orgueners com els Hénocq, els Lesclop, els Lespine i els Thierry Robert ~1645-1719, el primer del llinatge, fou nomenat facteur d’orgues du Roy La seva obra més representativa és l’orgue monumental de la collegiata de Saint-Quentin a París 1697-1705 Tot i que cap dels seus instruments no ha sobreviscut, ha estat considerat el millor orguener francès del començament del segle XVIII Els seu fills Jean Baptiste 1678-1746 i Louis-Alexandre 1684-1760 també foren orgueners…

L’accident de tren de la ruta Yaoundé-Duala, prop de la localitat d’Eseka, va commocionar el país i va posar en evidència el Govern, criticat per l’oposició En l’accident, ocorregut el 21 d’octubre, van morir 79 persones, i centenars més van resultar ferides en descarrilar un tren de la companyia Camrail que transportava uns 1300 passatgers L’empresa propietària, la francesa Bolloré, va reconèixer que el tren circulava a una velocitat excessiva, i l’oposició va demanar la dimissió del ministre de Transports, al qual van responsabilitzar que el tren anés sobrecarregat, amb vuit vagons de més…