Resultats de la cerca
Es mostren 11463 resultats
Turó de Vilacís (Castellcir)
Art romànic
Situació Un aspecte de les seves enigmàtiques ruïnes M Anglada El turó de Vilacís és situat a l’esquerra de la riera de Tenes o de Castellcir, a una cota de 789 m sobre el nivell de la mar, prop del mas de l’Antoja, que queda al nord-est del nou poblet de Castellcir Mapa L37-15393 Situació 31TDG304247 S’hi accedeix pel mateix camí que va al castell de Castellcir Cal deixar el cotxe al mas de l’Antoja i agafar tot seguit un corriol molt perdedor vers el nord-oest S’hi arriba aproximadament en deu minuts MAB Història Les ruïnes del turó de Vilacís són un enigma Una tradició local hi situa l’…
Necròpoli propera a Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió)
Art romànic
Situació Detall de l’enterrament més oriental d’aquesta necròpoli, el més ben conservat del conjunt ECSA-J Bolòs Aquesta necròpoli és situada davant de Castellnou d’Ossó, damunt d’unes roques que s’alcen a l’altra banda del riu Sió Des d’aquestes penyes, envoltades de camps, s’albira la població de Castellnou d’Ossó i el curs del riu Mapa 33-14 360 Situació 31TCG455259 Hi podem arribar des de Castellnou d’Ossó, si agafem la carretera que va a Montfalcó d’Agramunt Poc després, un cop a dalt del marge esquerre del Sió, hem de prendre un camí carreter, a mà dreta, que ens porta a les roques on s…
Ferran Canyameres i Casamada
Literatura catalana
Escriptor.
El 1913 abandonà els estudis de batxillerat per treballar i el 1914 començà a fer-ho com a escrivent de tintoreria Del 1912 daten els seus primers escrits periodístics, apareguts en castellà al setmanari Heraldo de Tarrasa i on ja utilitzà el pseudònim Ferran d’Egara , pel qual fou conegut al llarg de tota la seva carrera El 1914 començà a publicar els primers poemes a La Comarca del Vallés i el 1915 publicà diversos articles humorístics a la revista satírica Tanu Terrassa, signats amb el pseudònim Faune Vell Fou secretari de la Cambra de Comerç de Terrassa El 1917 partí cap a França i s’…
,
Josep Lluís Guerín
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Vida A quinze anys ja realitzà un primer curt força sorprenent, La agonía de Agustín 1975 Amb manifestacions cinematogràfiques de petit format, o de manera més privada i entre amics, continuà el procés d’autoaprenentatge i de recerca d’una manera pròpia d’expressar-se amb films de totes les mides i formats curts i llargs en 8, 16 i 35 mm En 8 mm realitzà El orificio de la luz 1977 Apuntes de un rodaje 1982, que és una mena de making off personal de Dulces horas de Carlos Saura Elogio a las musas 1977 i La dramática pubertad de Alicia 1978 Afrontà el pas dels 16 als 35 mm amb Memorias de un…
,
El que cal saber de la malaltia fibroquística de la mama
Patologia humana
La malaltia fibroquística de la mama —anomenada igualment displàsia mamaria, mastitis crònica o mastopatia benigna— és un trastorn caracteritzat pel desenvolupament de diverses alteracions de l’estructura dels teixits mamaris, que origina dolor a la mama i la formació de masses endurides d’una grandària variable a l’interior La malaltia fibroquística de la mama és extremament comuna, ja que més de la cinquena part de les dones la presenten en algun moment entre la pubertat i la menopausa L’origen de la malaltia no s’ha determinat clarament, però se sap que és causada per alteracions que…
Pedro Abarca
Historiografia catalana
Historiador, cronista i teòleg aragonès.
Fou sacerdot de la Companyia de Jesús i catedràtic de teologia a Salamanca És autor de diversos tractats teològics i d’estudis històrics sobre Aragó, com ara una monografia sobre el temple del Pilar o un treball genealògic sobre la casa d’Alonso de Solís Ossorio, membre del Consell d’Índies La seva obra més rellevant és Los reyes de Aragón en anales históricos , publicada en dues parts, la primera a Madrid a la Imprenta Imperial, l’any 1682, i la segona a Salamanca a la impremta de Lucas Pérez, el 1684 En aquesta obra, basada sobretot en les informacions recollides per Jerónimo Zurita, fa un…
Jordi Bayona i Url
Cinematografia
Director.
Vida Realitzà diversos oficis i participà, durant la dècada de 1960, en els grups de teatre independent La Pipironda i El Camaleó com a actor, decorador i dramaturg Feu de redactor, guionista d’historietes, director de revistes i cap d’edicions en l’Editorial Bruguera 1963-83 S’inicià com a cineasta amateur i independent amb Distància 200 metres 1967 Urani-235 1968 Distància 0 a infinit 1969 X X 1970 i Cascar el huevo 1975, premi al millor curt de la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona 1976 El 1979-80 filmà, en règim de cooperativa, el seu primer llarg Putapela…
Ramon Monfà i Escolà
Cinematografia
Director.
Vida Ebenista, tallista i comerciant de mobles de professió, el 1953 s’installà a Mollerussa i practicà l’escultura en fusta, la crítica cinematogràfica i el cinema de manera independent amb la seva productora Monfà Films des del principi de la dècada del 1960 Autodidacte, començà amb el format 8 mm i el 1967 es passà al 35 mm, amb la realització de curts no professionals de vocació amateur lliure com ara Reacción humana 1963 El pobre romántico 1965, seleccionat per a representar a l’Estat espanyol en el XXVII Concurs Internacional de Dubrovnik Iugoslàvia, i Aversión 1972, que guanyà un premi…
Sexperiencias
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 92 min., dirigida per José María Nunes.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ JMNunes Barcelona GUIÓ JMNunes FOTOGRAFIA Jaume Déu i Casas blanc i negre, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Antoni Ros i Marbà INTERPRETACIÓ Carlos Otero, Marta Mejías, Antonio Betancourt, Maria Quadreny Sinopsi Unes quantes noies fan autoestop davant d’alguns símbols revolucionaris, uns quants caràcters xinesos i una presó Aquestes imatges s’alternen amb notícies sobre conflictes internacionals i introdueixen els personatges, dues noies i dos homes, dins d’un món envaït per la publicitat, el consum i la política Producció Animat per l’èxit de Biotaxia 1967…
Teatro alla Scala
Música
Teatre de Milà, un dels més prestigiosos escenaris d’òpera del món, bastit després de l’incendi del Teatro Ducale (1776) a l’indret de l’antiga església de Santa Regina della Scala (segle XIV), construïda per iniciativa de Beatrice R. della Scala, muller del duc Bernabò Visconti.
Es construí seguint els plànols de Giuseppe Piermarini, dins el model dels grans teatres a la italiana del moment, amb la planta en ferradura, volta acústica i pòrtic exterior per a les carrosses La inaugu ració tingué lloc l’any 1778 amb Europa riconosciuta , obra encarregada a A Salieri per a l’ocasió La decoració interior es renovà el 1830 i al llarg del temps s’hi han fet diverses millores Bombardejat el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, fou refet i reinaugurat el 1946 amb La gazza ladra , dirigida per A Toscanini El 2002 es tancà provisionalment per a modernitzar la maquinària…