El que cal saber de la malaltia fibroquística de la mama

  • La malaltia fibroquística de la mama —anomenada igualment displàsia mamaria, mastitis crònica o mastopatia benigna— és un trastorn caracteritzat pel desenvolupament de diverses alteracions de l’estructura dels teixits mamaris, que origina dolor a la mama i la formació de masses endurides d’una grandària variable a l’interior.
  • La malaltia fibroquística de la mama és extremament comuna, ja que més de la cinquena part de les dones la presenten en algun moment entre la pubertat i la menopausa.
  • L’origen de la malaltia no s’ha determinat clarament, però se sap que és causada per alteracions que cíclicament experimenten les mames al llarg de tota l’etapa reproductora de la dona, des de la pubertat fins a la menopausa.
  • Encara que la malaltia fibroquística de la mama pot millorar amb l’administració d’unes hormones determinades, el tractament només és eficaç i innocu si cada dona rep precisament el tipus d’hormones i les dosis més adequades al seu cas, de manera que sempre cal efectuar-lo sota control mèdic.
  • La fibrosi mamària és un tipus de displàsia mamària que es presenta en general entre 30 anys i 40, caracteritzada per una proliferació de fibres al teixit mamari que causa dolor i ocasiona la formació d’una placa endurida a la mama.
  • L’adenosi mamària és un tipus de displàsia que se sol presentar entre 35 anys i 44, que es caracteritza per la formació de nombrosos quists petits que confereixen a la mama una consistència dura i irregular, que recorda la d’una bossa plena de perdigons.
  • La mastopatia escleroquística és un tipus de displàsia mamària que es presenta generalment entre 40 anys i 50, caracteritzada per la formació d’un quist o més d’un d’una grandària molt variable.
  • El símptoma més característic de la malaltia, especialment en el tipus de la fibrosi mamaria, és el dolor a les mames o mastodínia, que se sol presentar especialment els dies previs a la regla.
  • Convé consultar el metge sempre que es percep un engrossiment o un enduriment de la mama, perquè si es tractés d’un tumor caldria procedir al tractament de seguida, tot i que en la majoria dels casos el trastorn serà degut a una displàsia mamaria.
  • En general, els engrossiments ocasionats per la malaltia fibroquística de la mama són dolorosos si es comprimeixen, i varien de grandària al llarg del cicle menstrual, cosa que no sol passar en els tumors de mama.
  • Els engrossiments i els enduriments causats per la malaltia fibroquística se solen modificar al llarg de la vida i poden arribar a desaparèixer completament, sobretot després d’un embaràs.
  • Les dones que presenten una displàsia mamaria han d’ésser especialment rigoroses en la pràctica d’autoexàmens de la mama rutinaris i han d’adreçar-se al metge per efectuar les revisions amb la freqüència que se’ls indiqui, perquè hi ha més possibilitats que siguin afectades per un càncer de mama que les altres dones.
  • Quan la malaltia fibroquística no millora amb un tractament hormonal ni després dels embarassos, cal de vegades recórrer a una intervenció quirúrgica per a extirpar el teixit malalt.
  • En alguns casos, cal efectuar una intervenció quirúrgica per a extreure una mostra de teixits amb la finalitat d’examinar-la al laboratori i determinar que no conté cèl·lules canceroses.