Resultats de la cerca
Es mostren 1785 resultats
Rosselló
Església de Sant Pere, a Rosselló (Segrià)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació El municipi de Rosselló, de 9,92 km 2 , està situat al sector de la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida i limita amb els termes de Torrefarrera al S, Alpicat al SW, Vilanova de Segrià al N, Benavent de Segrià a l’E i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera a l’W S’estén a la banda dreta de la Noguera Ribagorçana drenada pel canal de Pinyana, que travessa el territori de N a S per la banda de llevant A ponent, la plana s’eleva en els primers graons de la plataforma Segre-Cinca Les partides més importants del terme són el Pla, el Racó del Canonge, Roca Fumada,…
la Granja d’Escarp

La Granja d’Escarp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, està situat a la riba esquerra del Segre, que forma el límit nord-occidental a l’indret on aquest rep el Cinca i poc abans de l’aiguabarreig amb l’Ebre Per la banda de ponent limita amb els municipis de Torrent de Cinca i Mequinensa, del Baix Cinca, per la de migdia i llevant amb el de Seròs, que l’envolta com una mitja lluna, i per la de tramuntana amb el de Massalcoreig El sector septentrional comprèn les terres alluvials fèrtils vora el Segre, mentre que el meridional forma part de les plataformes…
Sarroca de Lleida

Sarroca de Lleida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén pel sector meridional de la comarca, pròxim ja a les Garrigues, comarca amb la qual comparteix les característiques morfològiques Limita amb els termes de Torres de Segre N i W, Aitona W, Llardecans SW, Torrebesses SE, Alcanó E, Alfés NE i Sunyer N Els seus altiplans són retallats per barrancs que davallen de la serra de la Llena vers el Segre, com són ara la Vall Major que procedeix de les Garrigues i desguassa al pantà d’Utxesa –una molt petita part del qual es troba dins el terme, espai classificat dins el PEIN–, al municipi de Torres de Segre o la capçalera…
Jaciment de la plaça de Sant Jaume (Tortosa)
Art romànic
Situació Vista general dels treballs arqueològics realitzats l’any 1990, on s’observa l’absis poligonal de l’església de Sant Jaume J Martínez El jaciment és situat al nucli antic de la ciutat, sobre la plana que conforma una estreta franja entre el turó del castell de la Suda, al costat de llevant, i el marge esquerre del riu Ebre, a ponent La plaça de Sant Jaume pertany al barri de Remolins i és delimitada pel Carrer Major de Sant Jaume, a l’est, i pels edificis que l’envolten Mapa 522 32-20 Situació 31TBF913213 Història Les excavacions arqueològiques a la plaça de Sant Jaume dutes a terme…
Santa Maria del castell de Gósol
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria del Castell de Gósol es troba dins l’antic recinte fortificat i al costat de ponent de l’esplanada on sembla que hi havia hagut el castell Després de trobar la muralla, fent camí pel mateix lloc que hem indicat per arribar al castell, un camí, que conserva molts trossos d’empedrat, porta davant l’església, enmig de les cases mig enrunades Vista de la façana de l’església amb la torre al costat J A Adell Una vista de les ruïnes de l’església tal com eren al començament del segle XX Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000,…
Sant Menna (Sentmenat)
Art romànic
Situació De l’antiga església romànica queda només aquest esvelt i sencer campanar separat de l’actual parròquia J M Masagué La vila de Sentmenat és situada al vessant d’una serra de 241 m d’altitud, al marge esquerre de la riera del mateix nom que la població Dista 10 km de Sabadell i comunica per la carretera que enllaça Molins de Rei amb Caldes de Montbui També creua Sentmenat la carretera que va de Polinyà a Castellar del Vallès Mapa 36-15392 Situació 31TDG282066 El campanar i les restes de l’església romànica de Sentmenat són al sector de migdia de la població, adossades a la rectoria…
Les esglésies de Cervera
Art gòtic
L’església de Santa Magdalena, que havia estat capella d’un hospital de mesells El mercader Joan Llop n’impulsà la renovació total a partir del 1377 ECSA - GSerra La vitalitat de la vila de Cervera durant el gòtic es reflectí constructivament no solament en la fàbrica extraordinària del temple parroquial de Santa Maria –al qual es dedica un article monogràfic en aquest mateix volum– o en els significatius convents de Sant Francesc i Sant Domènec –tractats en el volum Arquitectura I de la present collecció–, sinó també en empreses tan notables com l’edificació de la muralla o l’erecció d’un…
Castell de Vallmanya
Art romànic
Situació Torre mestra del castell, que s’aixeca en un punt estratègic entre la vall de Lentillà i el fondal de la ribera del Castell ECSA - A Roura Aquesta fortalesa corona el cim d’un penyal cobert de bosc al SW del poble de Vallmanya, des d’on és perfectament visible Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 14” N - Long 2° 31’ 59” E Des del poble de Vallmanya cal seguir per la carretera D-13, que segueix cap al Vallespir Tot just travessat el pont sobre el riu Lentillà, a la dreta hi ha la cova monument a les víctimes locals de la Segona Guerra Mundial A l’extrem de migdia del mateix marge rocós…
Sant Cristòfol de Tavertet
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet des del costat de ponent, amb el campanar J Vigué L’església parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet es troba ubicada al costat de llevant d’una plaça vora l’entrada a la població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 322-M781 x 52,0 —y 49,6 31 tdg 520496 Hom hi va per la carretera BV-5207, que surt de l’Esquirol i segueix en sentit a llevant, la qual amb 12 km hi porta MAB Història Aquesta església es troba situada dins l’antic terme…
Sant Andreu de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó)
Art romànic
Notable exemplar romànic de nau i capçalera trilobada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Situació L’església de Sant Andreu de Sallent d’Organyà o Santuari de Sant Maximí, acompanyada del fossar, s’alça, un xic allunyada, al NW de Sallent d’Organyà, poble isolat situat als vessants meridionals de la serra de Sant Joan, al SW de Montanissell Mapa 34-11253 Situació 31TCG529717 S’hi va des de Coll de Nargó per la carretera d’Isona Al quilòmetre 37,3, a mà dreta, just després d’haver travessat un pont, s’inicia la pista que hi mena Tot i que a l’inici del seu recorregut aquesta pista es troba en força…