Resultats de la cerca
Es mostren 5438 resultats
Noel Pierce Coward
Teatre
Dramaturg i actor anglès.
La comèdia The Vortex 1924 marcà, amb èxit, l’inici de la seva carrera literària Unes altres comèdies són Fallen Angels 1925, Private Lives 1930, Cavalcade 1931, Nude With Violin 1957, etc Algunes hanestat traslladades al cinema, com ara The Blith Spirit 1941, dirigida per David Lean 1945 Fou també autor d’operetes, com Bitter Sweet 1929 i Conversation Piece 1934
Edward Burne-Jones
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador anglès.
Collaborà amb Dante Gabriele Rossetti en els frescs de l’Oxford Union 1857 i fou l’epígon de la germandat prerafaelita Enemic declarat del realisme i de tot el que és anecdòtic en l’art, pretenia de reflectir només el que és típic o simbòlic De tots els prerafaelites fou el que aconseguí d’apropar-se més a l’art de Mantegna, Carpaccio o Botticelli King Cophetua and the Beggar Maid , 1884, Tate Gallery, Londres, i alhora establí, amb el seu decadentisme i el seu arabesc ondulant, un pont entre l’art dels membres de la germandat i el dels modernistes anglesos Sidonia von Bork 1560, 1860, Tate…
William Stanley Jevons
Lògica
Economia
Economista i lògic anglès.
Professor de les universitats de Manchester i Londres Establí la teoria de la utilitat marginal del valor, basada en la satisfacció de les necessitats de l’home amb un mínim esforç maximització de la satisfacció Desenvolupà la lògica combinatòria a partir de l’àlgebra de Boole La seva obra comprèn, entre altres, Theory of Political Economy 1871, The Principles of Science 1874 i Investigations in Currency and Finances recull, 1884
James Jeans
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom anglès.
Professor a Princeton i a Cambridge, es féu famós per les seves crítiques a Laplace i per la seva teoria sobre la formació de les galàxies Bé que no creia en el progrés benèfic de la ciència, s’esforçà a fer conèixer les noves teories de la relativitat, quàntica, etc, i donà una visió històrica de la física en el llibre The Growth of Physical Science 1947 També escriví The Wide Aspects of the Cosmogony i The Universe around Us 1929
James Henry Leigh Hunt
Literatura anglesa
Periodisme
Poeta i periodista anglès.
Collaborà en diaris de tendència liberal, com “The Examiner”, instat per Shelley a Itàlia formà part de la revista “The Liberal” Poeta de gust popular, escriví The Story of Rimini 1816, poema narratiu situat en la tradició preromàntica anglesa del s XVIII, i assaigs, com Imagination and Fancy ‘Imaginació i fantasia’, 1844 i The Town ‘La ciutat’, 1848
David Edward Hughes
Física
Físic i inventor anglès.
El 1831 emigrà als EUA, on treballà fins el 1877 Construí i patentà un aparell telegràfic impressor i féu recerques sobre el magnetisme, i hom el considera un dels inventors del micròfon
Anthony Holborne
Música
Compositor i llaütista anglès.
Juntament amb el seu germà William fou influït per John Dowland Les seves obres més interessants figuren en les antologies The Cittharn Schoole 1597 i Pavans, Galliards, Almains and other Short Aeirs 1599
Philip Heseltine
Literatura anglesa
Música
Compositor i escriptor anglès.
Inclinat cap a la música per la seva amistat amb Delius, emprà el pseudònim de Peter Warlock Deixà una Capriol suite per a corda 1927 i cicles de cançons, música coral i de cambra, etc El 1920 fundà el periòdic musical “The Sackbut” És autor de Frederick Delius 1923 i d’un estudi sobre C Gesualdo
William Henry
Física
Físic i químic anglès.
Estudià a Edimburg i es llicencià en medicina el 1807 Aviat, però, deixà l’exercici de la medicina i es dedicà a la investigació científica En les Philosophical Transactions of the Royal Society del 1803 enuncià la llei que duu el seu nom/> Féu també investigacions sobre la combustió i la catàlisi La seva obra fonamental, The Elements of Experimental Chemistry 1810, assolí una gran divulgació
Oliver Heaviside
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic anglès.
Féu progressar la teoria del càlcul vectorial i creà el càlcul simbòlic Estudià la teoria de les ones electromagnètiques, la telefonia i la telegrafia i formulà la hipòtesi de l’existència a l’alta atmosfera d’una capa ionitzada, anomenada capa de Heaviside