Resultats de la cerca

Inicià les seves activitats el 1862 Promogué el conreu de les lletres i les arts sota el signe del culte marià i tingué un paper important en el moviment de la Renaixença a Lleida Organitzava anualment un certamen literari, i entre les obres premiades, que eren publicades en uns Annals , en figuren d’escriptors com Francesc Pelagi Briz, Josep Martí i Folguera, Àngel Guimerà, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Ubach i Vinyeta, Jaume Collell, Llorenç Riber, etc Subsistent, ha perdut el caràcter originari

Té un color castany rogenc o gris blavós a la part superior els flancs són del mateix to, però amb taques clares irregulars, i les parts inferiors, blanques, i les aletes són d’un negre blavós Es distingeix d’altres serrànids pel volum i per una cresta horitzontal molt desenvolupada a l’opercle De carn molt apreciada, és pescat amb arts de ròssec Propi de la Mediterrània i de l’Atlàntic, hom el troba també a l’Índic i al Pacífic

Autodidacta, començà a exposar la seva obra el 1949, participant en diferents exposicions collectives Des del 1969 feu exposicions individuals a Amposta, Tortosa, Tarragona, Barcelona, València, París, etc Utilitzà el marbre, el ferro, el bronze i altres metalls com a material de la seva escultura, centrada especialment en la figura femenina Entre d’altres, destaquen els monuments d’homenatge a les arts i l’agricultura installats a Amposta 1985-88 L’any 2007 Emigdi Subirats publicà la biografia Emili Bonet Escultor, pintor poeta

Especialitzat en dibuix animalístic en els seus inicis, participà en diverses mostres collectives, entre d’altres, a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona 1944, amb l’obra Ocell gris Posteriorment, sense abandonar el dibuix, treballà tot tipus de temes i tècniques, encara que especialment es dedicà als paisatges a l’oli, pintats al natural i amb especial preocupació per reflectir la incidència de la llum Té obres en colleccions privades de Catalunya, França, Alemanya, Austràlia i Estats Units

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, i el 1927 es traslladà a París per completar els seus estudis Installat a Girona el 1932, treballà de publicista, cartellista i escenògraf, activitats que compaginà amb la seva afecció pel cinema i amb les exposicions dels seus olis i aquarelles Entre els seus films cal esmentar La muerte del día 1951, Niños 1951, Roc 1958, L’home del sac 1963, El Tapís de la Creació 1964, etc Realitzà nombrosos documentals d’encàrrec

Dedicat a la producció d’arts visuals i multimèdia, és situat en el complex industrial de Can Ricart, al Poblenou de Barcelona Disposa de 14 espais tallers, ofereix assessorament i personal tècnic, equips i programes per a la creació amb tecnologies digitals, organitza taules rodones, tallers i debats entorn la cultura contemporània i els mitjans multimèdia i, també, facilita intercanvis internacionals amb centres a Rotterdam i el Quebec Hangar és el principal referent a Barcelona com a centre de producció artística multimèdia

Participà en el saqueig de Troia Occí Príam i capturà Andròmaca, que tingué com a concubina Sobre el seu retorn circulen moltes llegendes de l’Epir havia tornat a la pàtria, on prengué com a muller Hermíone, filla de Menelau i promesa d’Orestes Aquest l’occí, o el féu occir, a Delfos, on era venerada la seva tomba El mite de Neoptòlem inspirà tota la literatura grega especialment els tràgics i la romana Sovint apareix a les arts figuratives

Deixeble de Pau Milà i Fontanals Tingué l’estudi a Barcelona Féu obres de tipus religiós per a Canet de Mar, Vilafranca del Penedès, Vilamuntà Manlleu, Arenys de Mar, etc A Barcelona treballà també per a l’església de Sant Just i de Pastor i per a la capella del Sagrament de la catedral i participà en la decoració del Liceu Participà en exposicions de Belles Arts de Madrid i Barcelona Conreà també la crítica d’art a Madrid i a Barcelona

Diplomat a l’escola de San Fernando de Madrid 1924, residí a Barcelona des del 1931 i hi exposà individualment des del 1940 Exposà també a Madrid, on guanyà primera medalla a l’Exposición Nacional del 1950 Catedràtic i director 1964-72 de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, conreà el retratisme i la pintura de figura, d’un academicisme convencional però que li valgué una anomenada i difusió internacionals Fou molt guardonat, especialment per institucions belgues i franceses

Fou membre de la junta directiva de Joventut Valencianista 1908-10 i des del 1914 i collaborà a Pàtria Nova de València i, més tard, a La Correspondencia de Valencia Obtingué una plaça d’advocat de l’estat, a Madrid, on residí uns quants anys El 1938 publicà Valencia roja , i el 1939, La hora de la economía Després de la guerra civil de 1936-39 fou delegat de belles arts al País Valencià El 1951 publicà Urbanismo , de tema valencià