Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
ginesta
Ginesta
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies quasi mancat de fulles, de branques verdes amb aspecte de jonc i flors grosses, grogues i oloroses.
Creix als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània, en màquies i alzinars degradats
hepatització
Patologia humana
Alteració que afecta un òrgan, generalment els pulmons, d’una manera tal, que aquests prenen un aspecte i una consistència semblants als del fetge.
En el pulmó s’aprecia en les fases de formació i d’estat de la pneumònia
eosuquis
Herpetologia
Ordre de rèptils diàpsids del grup dels lepidosaures caracteritzats per llur aspecte de llangardaix i pel de tenir les dents implantades en el paladar.
Visqueren a la fi de l’era primària i al començament de la secundària
encefaloide
Patologia humana
Semblant a l’encèfal, dit especialment d’alguns tumors i altres formacions patològiques que s’assemblen, per llur aspecte i consistència, a l’encèfal.
uombat
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels marsupials, de la família dels fascolòmids, el més gros de la seva família, d’aspecte semblant a una marmota.
Habita a les zones muntanyoses de l’Austràlia sud-oriental, a Tasmània i a l’illa de Flinders
pus
Patologia humana
Exsudat patològic de consistència líquida, d’aspecte tèrbol i opac i de reacció alcalina, produït com a conseqüència d’una inflamació aguda o crònica.
Té en suspensió glòbuls de pus piòcits, leucòcits més o menys degenerats, cèllules dels teixits veïns, partícules de greix, àcids grassos i, en molts casos, microorganismes
protosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels sinaptosaures, que eren de petites dimensions, posseïen una única fossa temporal i tenien l’aspecte de llangardaix.
Visqueren durant el Permià i el Triàsic i donaren lloc als sauropterigis
ase
ase
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer perissodàctil de la família dels èquids, d’aspecte semblant al cavall, però de dimensions més petites (1,5 m d’alçada en general).
Té les orelles molt llargues, el cap relativament gros, les peülles comprimides i les cerres del coll i de la cua molt més curtes que les del cavall El pelatge pot variar de tons, des del color gris fins al rogenc tenen una franja negra llarga, estreta i discontínua al dors, sovint complementada per unes franges escapulars i per taques a les potes Els ases solen viure de 30 a 40 anys, durant una vintena, o un poc més, dels quals són explotats com a animals de càrrega Llur crit s’anomena bram Els ases femelles reben el nom de someres i els ases llavorers el de guaràs Són animals pacients i…
bàral
Mastologia
Gènere de mamífers bòvids del grup dels marrans, de la subfamília dels ovins, bé que per l’aspecte i els costums recorden les cabres.
El pèl del dors és de tons blancs o grisos, i el del ventre, blanc Tenen les banyes grosses i divergents i manquen de barba Viuen a l’Himàlaia, a una gran altitud
Xiva
Xiva ballant
© iStockphoto.com/Ferenc Cegled
Mitologia
Déu del sacrifi de la mitologia índia, que en l’hinduisme clàssic constitueix, amb Brahmā i Vixnu, la Trimurti: n’és l’aspecte destructor.
Els orígens del seu culte són obscurs i, malgrat un possible culte preari a un arquetip de Xiva, no sembla que derivi directament del culte vèdic de Rudra Identificat amb el temps destructor, la seva personalitat està en connexió amb la dansa còsmica i amb la reencarnació saṃsāra , amb el ioga , amb el cultes fàllics , etc El seu símbol és, sobretot, el língam forma fàllica, que, juntament amb el ioni forma de matriu, es troba al sancta sanctorum dels temples xivaïtes Les seves energies regeneradores estan personificades en nombroses deesses anomenades Śakti Hom sol representar-lo amb un…