Resultats de la cerca

Quan té lloc en un negoci civil, produeix la nullitat de l’acte en el camp penal, constitueix, bé un delicte genèric, que comprèn diferents espècies, segons els sistemes d’execució emprats, bé un element integrant d’altres delictes, com l’estafa

D’aquest castell no ens ha restat cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva situació geogràfica L’any 1033, el bisbe sant Ermengol, gaudint encara de bona salut, disposà el seu testament, en el qual ordenava als seus executors testamentaris que després de la seva mort venguessin, entre altres béns, l’alou d’Alteracs Els diners obtinguts de la venda havien de servir per a pagar l’obra de la seva església d’Urgell El 1 5 de les calendes de setembre de 1038, el sagristà Sunifred, Ermenir i Ramon Geruz, en nom del difunt bisbe urgellenc, vengueren segons Costa i Bafarull, a…

Situació Vista de l’absis ornat amb decoració llombarda, apujat i fortificat M Anglada El temple parroquial de Sant Andreu queda al peu de la carretera de la Garriga a Llinars del Vallès, passat el quilòmetre 36 a la dreta, vers migjorn, dins d’un petit nucli de població Mapa L37-14364 Situació 31TDG429157 A poc més de 3 km de la Garriga ja es veu el poble i el campanar del temple MAB Història El lloc o terme de Samalús consta des del 1002 en la butlla de confirmació de béns a Sant Cugat del Vallès, monestir que tenia béns territorials “in Samaluz” Més endavant…

Situació Aparell original de l’església que encara es conserva al mur nord del temple actual ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Julià és al centre del poble de la Clua de Meià, situat a l’entrada de la vall d’Ariet, al qual s’arriba per una pista d’uns 4 km que surt de Baldomar JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG358461 Història Aquesta església fou la parròquia del terme del castell de la Clua Des de la fundació del monestir de Santa Maria de Meià fou unida al cenobi esmentat, al qual estigué vinculada fins a la desamortització eclesiàstica Les primeres notícies del terme són de l’any…

Situació Capella adossada al mas homònim ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta capella és adossada al mas Santa Eulàlia, proper a la carretera de Pinós, a l’altra banda de la riera que la separa de la carretera de Prades Mapa 35-14362 Situació 31TCG763265 S’hi arriba des de Calaf per la carretera de Pinós Poc després del trencall de la Molsosa i de Prades, passat un revolt molt pronunciat quilòmetre 8,6, a mà dreta, s’inicia el camí que hi mena uns cinc minuts Cal demanar la clau al mas que hi ha al costat de la capella FJM-AMB Història Aquesta església era situada dins de l’antic terme del…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Pierola, tocant al terme de Collbató, i el fet d’estar situada en els límits del terme motivà que tingués els béns de la seva dotació repartits entre altres termes veïns No sembla que tingués altres funcions que la de simple capella rural destinada a servir el culte a uns masos llunyans de les respectives parròquies Depengué del monestir de Sant Llorenç del Munt Aquesta església es troba documentada a partir de l’any 995, en una venda feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i a la seva muller Amalvua,…

El veïnat d’Age és situat a la plana, entre la Llavanera i el Segre, a menys d’un quilòmetre de la frontera estatal El topònim és citat en la documentació l’any 942 Es tracta d’una escriptura per la qual la comtessa Ava, vídua del comte Miró II de Cerdanya, juntament amb els seus fills, Sunifred, Oliba i Miró, donaren al monestir de Ripoll i nominalment a l’abat Enegó, als monjos i a llurs successors l’alou d’Age amb totes les seves dependències Per aquest motiu, la comtessa Ava i els altres consignataris de l’acta estipularen que un cert fidel anomenat Jovelí podria…

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…