Santa Eulàlia dels Quadrells (la Molsosa)

Situació

Capella adossada al mas homònim.

ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán

Aquesta capella és adossada al mas Santa Eulàlia, proper a la carretera de Pinós, a l’altra banda de la riera que la separa de la carretera de Prades.

Mapa: 35-14(362). Situació: 31TCG763265.

S’hi arriba des de Calaf per la carretera de Pinós. Poc després del trencall de la Molsosa i de Prades, passat un revolt molt pronunciat (quilòmetre 8,6), a mà dreta, s’inicia el camí que hi mena (uns cinc minuts). Cal demanar la clau al mas que hi ha al costat de la capella. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de la Molsosa, al lloc dels Quadrells. Sempre fou una capella de la parròquia de Santa Maria de la Molsosa. Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona a través de la seva parròquia de la Molsosa.

La primera notícia de l’existència de l’església de Santa Eulàlia i dels llocs dels Quadrells és de l’any 1088, quan Guillem Bernat feu donació a Santa Maria de Solsona de diversos béns que es trobaven dins dels termes de la Molsosa i dels Quadrells; entre les afrontacions dels béns figurava l’església de Santa Eulàlia. En l’actualitat encara manté el culte, si bé és esporàdic. (ABC)

Església

Es tracta d’un edifici romànic adossat a un mas, que en el transcurs del temps ha sofert un seguit de transformacions que li han llevat parcialment la seva aparença primitiva, emmascarada encara per unes restauracions poc afortunades realitzades ara fa uns vint anys. A desgrat d’això la seva estructura es manté íntegra, seguint la tipologia, tan estesa dins l’àmbit rural, d’un edifici d’una sola nau ampliada amb un absis, posteriorment sobrealçat, obert a llevant.

Els paraments interns foren totalment arrebossats durant les restauracions, cosa que priva de veure l’autèntica estructura de les cobertes, les quals, amagades sota l’arrebossat, traspuen cenyides a la volta actual de mig punt de la nau i a la d’un quart d’esfera de l’absis. La volta de la nau és reforçada amb uns arcs torals moderns que potser ocupen el mateix lloc on n’hi hagué uns altres d’originals, tot i que també és molt possible que haguessin estat obrats modernament per tal d’enfortir l’edifici.

La porta, que és moderna, s’obre al capdavall del mur sud, on també hi ha dues finestres d’una sola esqueixada, una de les quals és ostensiblement refeta. La finestra de l’absis és ara inexistent. El campanar, afegit posteriorment, no és altra cosa que una espadanya que corona el mur de ponent.

Els paraments externs, que han estat poc o molt retocats, especialment a l’absis, refet en bona part, no mostren cap element decoratiu. L’aparell és fet amb carreus de mides mitjanes, alguns més voluminosos que altres, ben desbastats, col·locats en filades horitzontals.

Per bé que alguns elements que esdevindrien útils per a la seva datació han desaparegut, és versemblant creure que es tracta d’un edifici bastit dins el segle XII. (FJM-AMB)

Bibliografia

  • Buron, 1980, pàg. 89