Situació
Aparell original de l’església que encara es conserva al mur nord del temple actual.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Julià és al centre del poble de la Clua de Meià, situat a l’entrada de la vall d’Ariet, al qual s’arriba per una pista d’uns 4 km que surt de Baldomar. (JAA)
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG358461.
Història
Aquesta església fou la parròquia del terme del castell de la Clua. Des de la fundació del monestir de Santa Maria de Meià fou unida al cenobi esmentat, al qual estigué vinculada fins a la desamortització eclesiàstica.
Les primeres notícies del terme són de l’any 1081, quan Garsenda, muller del difunt Guillem de Meià, en el seu testament deixà a Santa Maria de Meià diversos béns, entre els quals hi havia unes vinyes a la Clua. Indirectament, se sap que aquesta església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué fer abans de l’any 1040, però no se’n té cap constància fins el 1095. Aquest any un net del fundador, dit Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, donà al mateix monestir de Meià les esglésies que tenia per donació del seu pare, patró únic del monestir. Entre les esglésies donades figura la Clua, amb tots els drets. Posteriorment, però, aquesta dependència no és confirmada en un capbreu del monestir atribuït a l’any 1137, en el qual només consta que tenia diversos béns i drets al castell de la Clua, però no cita cap església. En la visita que feu el visitador del delegat de l’arquebisbe de Tarragona a les parròquies de Meià no consta la de la Clua, però això no vol dir que no continués tenint les funcions parroquials i que no depengués del monestir de Santa Maria de Meià, ja que aquesta dependència es continuà confirmant posteriorment. Així, l’any 1637 el prior Jalpí creà la vicaria perpètua de la Clua. A mitjan segle XVII Roig i Jalpí afirmà que el priorat de Santa Maria de Meià posseïa l’església de “Sant Iulian Martyr en Clua. Es parroquial.”
Actualment, ha deixat de tenir culte, però l’edifici es troba en un estat de conservació força bo. (ABC)
Església
L’església actual de Sant Julià és una construcció relativament moderna, orientada de nord a sud, que aprofita els murs nord i oest del primitiu temple alt-medieval. Aquests murs foren incorporats a la fàbrica de l’església, mancats del coronament superior, i permeten afirmar que es tractava d’un temple d’una sola nau, possiblement capçada a llevant per un absis semicircular, i que devia tenir la porta a la façana sud. L’únic element visible en els murs conservats és una finestra de doble esqueixada, paredada, que es conserva al mur nord.
Els paraments conservats presenten un aparell de carreuó ben escairat, disposat molt regularment en filades uniformes, com era característic a la fi del segle XI o a l’inici del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Roig i Jalpí, 1668