Resultats de la cerca
Es mostren 3031 resultats
alcalde major
Història
Nom amb el qual també fou designat el tinent de corregidor en la Nova Planta establerta per Felip V als Països Catalans; l’alcalde major era un càrrec originari de Castella (alcalde).
Aquests tinents de corregidors foren establerts a la capital del corregiment i sovint també a d’altres viles o ciutats de la mateixa demarcació Al Principat coincidien generalment amb les capitals de les vegueries o sotsvegueries suprimides, tant si havien esdevingut capital del corregiment com si no A diferència dels corregidors, sovint militars i gairebé sempre forasters, els alcaldes majors eren lletrats sense excepció i canalitzaren, especialment a partir de mitjan segle XVIII, que estigueren a mans de gent del país, les aspiracions polítiques de les classes dirigents catalanes Tant els…
Domènec Umbert i Vilaseró
Folklore
Constructor de gegants.
El 1929 entrà d’aprenent en una fàbrica de joguines de Sant Andreu de Palomar, on aprengué les tècniques més antigues de treballar el cartó tot fent cavalls A partir del 1952 passà a treballar al taller d’Escalé i Lluís Sabadell Allí desenvolupà la seva faceta artística a part d’algun gegant o capgròs, es dedicà sobretot a fer maquetes per a arquitectes, escenografies per a teatre i cinema, etc El 1967 tenia un taller de maniquins propi L’arribada de noves tècniques i del polièster provocà un canvi en la seva manera de treballar, tot i que no deixà la tècnica artesanal del cartó La seva…
Lluís de Prades i d’Arenós
Cristianisme
Bisbe de Mallorca, preconitzat de Tortosa i partidari i cambrer de Benet XIII (Pero de Luna).
Fill de Joan de Prades i de Foix, comte de Prades El 1389 era a Avinyó a la cort de Climent VII esperant algun benefici important El 1390 li fou cedit el bisbat de Mallorca, on anà el 1392 Governà la diòcesi activament entre el 1393 i el 1403, donant diversos decrets, impulsant les obres de la catedral i visitant l’illa i Menorca El 1403 fou promogut a la diòcesi de Tortosa, on pràcticament no residí, car estigué sempre en les corts de Benet XIII De nou fou confirmat per bisbe de Mallorca el 1407, però continuà a la cort papal, on exercí de cambrer de Pero de Luna, a Sant Mateu i…
Ponç III d’Empúries
Segell de Ponç III d’Empúries
© Fototeca.cat
Història
Comte d’Empúries (1173-1200), fill d’Hug III i de Jussiana d’Entença.
Home religiós i pacífic, protegí els templers, als quals donà el feu de Sant Llorenç de les Arenes, féu donacions als monestirs de Sant Pere de Roda i Sant Quirze de Colera i concedí diverses immunitats als seus súbdits 1175 En el seu temps el comtat i les finances comtals conegueren una greu crisi econòmica, testimoni de la qual són diverses vendes, empenyoraments i reconeixements de deutes que hagué de fer, molt especialment a l’església de Girona I la situació empitjorà encara arran de les inundacions, la pesta i la fam que afectaren el país l’any 1193 Malgrat posar el comtat sota la…
Guillem Ponç
Història
Alt funcionari reial.
El 1385 era lloctinent de protonotari de Pere III de Catalunya-Aragó, i a la mort d’aquest passà al servei del duc de Montblanc, el futur rei Martí El 1392 acompanyà aquest a Sicília quan hi anà a prendre possessió del regne, amb el seu fill Martí El 1395, a la mort de Joan I, tornà a Barcelona actuà de notari a les corts del 1396, i de notari i secretari reial del rei Martí en el procés del Consell de Joan I Protonotari de la reina Maria de Luna Des del 1397 acompanyà sempre el rei a Barcelona i en els seus desplaçaments El 1401 succeí com a protonotari Bartomeu Sirvent El seu…
Pisanello

Madonna de la Guatlla (1420), de Pisanello (Museu de Castelvecchio, Verona)
© Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Antonio Pisano, pintor i medallista italià.
Aprengué la tècnica al taller de Stefano a Verona i rebé la influència de Gentile da Fabriano, l’estètica refinada del qual continuà en els frescs avui perduts de la Sala del Maggior Consiglio al Palazzo Ducale de Venècia 1422 i de Sant Joan del Laterà a Roma 1431-32 Conreà un humanisme a mig camí entre l’ús cortesà del gòtic internacional i l’estudi de la natura i de l’antiguitat clàssica En són exemples l' Anunciació 1424-26, església de San Fermo Maggiore, Verona i la Mare de Déu i l’Infant Museo di Castelvecchio, Verona, el fresc de Sant Jordi i la Princesa 1433-38, església de Santa…
Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí
Història
Política
Polític.
Fill de Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa Actiu en la política barcelonina dels temps de Carles II, anà el 1702 a Martorell, com a delegat del consell barceloní, a rebre Felip V Aquest intentà atreure-se'l, concedint-li el marquesat de Santa Maria de Barberà 1702 Ell, però, com a membre d’una junta creada per la generalitat, es negà a fer les esmenes que Felip V ordenà d’incloure en les còpies del testament de Carles II Des d’aleshores conspirà a favor del rei arxiduc Carles III, i quan aquest arribà davant Barcelona es passà al seu bàndol A les corts de 1705-06 fou creat…
Manuel Pereña i Puente
Història
Política
Polític.
Del 1866 al 1868, essent estudiant de batxillerat, fundà diversos periòdics juvenils i presidí el Centre Escolar de Lleida Abans d’acabar els estudis de dret 1874 s’uní al republicanisme i fou redactor d’ Aquí Estoy 1870-73 Director de la Revista de Lérida 1875-79, de la junta directiva de la Societat Literària i de Belles Arts de Lleida que presidí el 1878 i el 1880, regidor 1881-85, catedràtic de l’institut i degà del collegi d’advocats, fou la principal figura del republicanisme lleidatà sota la Restauració S'alineà, successivament, amb Castelar 1875, Morayta i el republicanisme “històric…
Bonanat de Pere
Història del dret
Jurista barceloní.
Llicenciat en decrets, fou un dels dos advocats de la ciutat de Barcelona des de vers el 1416 fins a la mort Durant l’interregne fou un dels síndics de Barcelona al Parlament català, on representà un paper important El 1410 fou un dels missatgers barcelonins encarregats de convèncer el comte Jaume d’Urgell que no es valgués del seu càrrec de governador general del regne i que acomiadés les seves tropes, cosa que determinà a la llarga el fracàs del comte Proposat com a compromissari a Casp per la vint-i-quatrena del Parlament català 1412, no arribà a ésser nomenat, ja que els aragonesos…
Josep Mas i Torre
Història
Política
Polític i guerriller.
Ciutadà honrat de Barcelona Conegut amb el nom de Josep Mas de Roda , lluità en la darrera guerra contra Lluís XIV, a la Garrotxa El 1695 li fou concedit el privilegi de cavaller del Principat Juntament amb JPuig de Perafita, Bac de Roda i Carles Regàs, preparà la insurrecció austriacista del 1704 Confinat a Lleida pel virrei filipista Fernández de Velasco, es posà al servei del rei arxiduc Carles III així que aquest arribà davant de Barcelona 1705 Rebé el privilegi de noble a les corts de Barcelona 1706 i defensà la ciutat durant el setge del 1706 Participà en operacions…