Resultats de la cerca

Enginyer industrial i empresari agrícola, fou president d’organitzacions empresarials llatinoamericanes Molt crític amb el govern sandinista, el qual l’arrestà durant un període breu de temps el 1982 i el 1989, fou vicepresident en el govern d’Arnoldo Alemán 1996-2001 i destacà com a coordinador dels ajuts internacionals per als damnificats de l’huracà Mitch 1998 En les eleccions presidencials del 2001 s’imposà al sandinista Daniel Ortega al capdavant d’una coalició que incloïa com a força principal el seu propi partit, el Partit Liberal Constitucionalista, i accedí a la…

Tot i que la seva activitat ja s’inicià els anys cinquanta al voltant dels Salons des Réalités Nouvelles, la denominació del grup fou donada pel crític d’art Pierre Restany i aparegué per primera vegada en el text d’introducció de l’exposició d’Arman Armand Fernández, François Dufrêne, Raymond Hains, Yves Klein, Jean Tinguely i Jacques de la Villeglé a la galeria Apollinaire de Milà a l’abril del 1960 A més d’aquests artistes, Niki Saint Phalle, Daniel Spoerri, Martial Raysse, Arman, César Cesar Baldaccini, Christo o Rotella, en foren integrants Dins una diversitat de propostes,…

Viatjà per Europa, i seguí la carrera militar Morí durant el setge de Gibraltar Exemple de transició entre el neoclassicisme Sancho García , 1771 Ocios de mi juventud , 1773 i el preromanticisme a la manera del poeta anglès Edward Young Noches lúgubres , 1790, expressà la seva mentalitat europeïtzant en l’obra satírica Los eruditos a la violeta 1772, on ridiculitzà la pedanteria de determinats cercles socials Aquest aspecte crític li inspirà Cartas marruecas aparegudes en forma de llibre el 1793, la seva obra més important, d’estil acurat i incisiu, basada en Les lettres…

Començà dedicant-se a la pintura i fou fundador de l’Agrupació Courbet Com a gravador al boix assolí una categoria de primer ordre Fd’AGalí l’impulsà a aprendre aquesta tècnica, que tan bé encaixa amb els plantejaments teòrics del Noucentisme —moviment del qual fou un dels artistes més característics—, per tal d’incorporar-lo al professorat de l’Escola de Bells Oficis Unes Aleluyas de Santiago Vinardell 1919 fou el seu primer llibre illustrat, emprant la tècnica de la fusta de fil Després descobrí i conreà exclusivament el gravat de testa Inventà uns mitjans expressius absolutament originals…

El 1850 ingressà a la Universitat d’Oslo, on coincidí amb Henrik Ibsen i Jonas Lie El 1854 abandonà els estudis per tal de dedicar-se a la literatura, i aviat esdevingué un crític literari i dramàtic prestigiós El 1857 fou cridat a Bergen per succeir Ibsen en la direcció del teatre de la ciutat, i el 1860 passà a dirigir el d’Oslo, ciutat on el 1870 fundà un teatre lliure Mentrestant, escriví entre d’altres obres, Synnøve Solbakken 1857 i la gran trilogia Sigurd Slembe 1864, inspirada en el passat històric i molt influïda pel Romanticisme La seva obra poètica, d’inspiració…

Deixeble de C Chávez composició al Conservatori de Ciutat de Mèxic, s’encarregà del cor d’aquest centre a partir del 1928 L’any 1938 fundà el Coro de Madrigalistas, que dirigí fins el 1965 Gran dinamitzador de la vida musical de la seva ciutat natal, exercí diversos càrrecs públics dins l’àmbit musical, com el de director de la Secció Musical del Ministeri d’Educació de Mèxic 1946-51, president de la Liga de Escritores y Artistas Revolucionarios, fundador i president de l’Asociación de Juventudes Musicales, fundador i president de la Liga de Compositores de México, iniciador de l’Instituto…

Després d’uns inicis amb el seu oncle, continuà els estudis a l’Escola d’Organistes de Praga, amb KF Pitsch i F Blažek 1853-54 També estudià a l’Institut Maydl, on més tard fou professor Reclamat pel Teatre Mariinskij com a organista i director suplent, el 1869 n’esdevingué director titular, càrrec que conservà fins el 1915 Dirigí moltes estrenes d’òperes noves, com ara les de N Rimskij-Korsakov o el Boris Godunov de M Musorgskij Del 1869 al 1881 dirigí també els concerts de la Societat Imperial Russa Compongué alguna òpera prou destacada, com ara Dubrovskij 1895 o Francesca da Rimini 1902 Si…

Estudià al Conservatori de Praga 1902-05 sota la tutela de V Novák Continuà els estudis a Berlín 1905-06 i durant tres anys treballà com a mestre de música a Iekaterinoslav Allà va compondre una Elegia a la mort de Rimskij-Korsakov 1908 i feu amistat amb A Glazunov i S Tanejev En tornar a Praga, dirigí el Cor Glagol amb el qual estrenà obres de V Novák, L Janácek i l’oratori d’O Jeremiaš Jan Hus 1920 El 1918 entrà com a professor de composició al Conservatori de Praga, del qual fou rector durant l’ocupació nazi, i tingué alumnes com I Krejci, J Kalaš o J Hanuš La seva música seguí els models…

Estudià violoncel amb AE Glen i composició al Conservatori de Moscou amb L Nikolajev, R Glière i B Javorskij Feu classes al Conservatori Popular 1912-17 i treballà al Comissariat d’Instrucció 1918-27 i a l’Editora Estatal de Música Collaborà en les obres del Teatre Hebraic de Moscou i exercí de crític musical Si bé els primers anys del règim soviètic encara estigué sota la influència del seu amic A Skr’abin, aviat formà part de l’Associació per a la Música Contemporània, amb N Roslavec i A Mosolov El seu interès pels diferents folklores orientals deixà pas a fórmules menys…

Es formà musicalment al Conservatori de Música d’Oslo, on acabà els estudis d’orgue el 1929 El 1933 començà a donar classes de cant a diverses escoles de la ciutat i el 1937 es traslladà a la Hochschule für Musik de Berlín, on cursà diverses disciplines, entre les quals composició, amb W Gmeindl De nou a Oslo 1938, continuà la seva tasca docent com a mestre de cant, exercí de crític musical en el diari Arbeiderbladet  i dirigí 1933-38 la revista Tonekunst Ocupà diversos càrrecs públics relacionats amb la música, entre els quals destaca el de president del Consell de Compositors…