Resultats de la cerca
Es mostren 5192 resultats
Luigi Sturzo

Luigi Sturzo
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Polític i eclesiàstic sicilià.
Ordenat de sacerdot el 1904, participà activament en la vida religiosa, cultural i política italiana Ocupà càrrecs municipals i participà 1919 en la creació del Partito Popolare Italiano , al qual donà una forta empenta ideològica i del qual féu el programa, basat en la doctrina social catòlica La seva radical oposició al feixisme de Mussolini féu que s’exiliés a Europa i, posteriorment, durant la Segona Guerra Mundial, a Nova York, d’on tornà el 1946 Durant aquest període publicà un gran nombre d’articles i llibres sobre temes sociològics i polítics El 1953 fou nomenat senador…
Francesc Jordà i Cerdà
Prehistòria
Prehistoriador.
Es formà a la Universitat de València, i s’especialitzà en Paleolític i art rupestre Efectuà diverses excavacions al País Valencià, a Astúries, etc Fou collaborador del servei de prehistòria de València SIP i director del servei d’arqueologia d’Astúries 1955-62 Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca 1962, publicà El solutrense en España 1953, Gravetiense y epigravetiense en la España mediterránea 1954, El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica nueva secuencia cronológico-cultural 1964, Guía de las cuevas prehistóricas asturianas 1976, Asturias Prehistoria 1977,…
Ivan III de Moscòvia
Història
Gran príncep de Moscòvia (1462-1505).
Fill i successor de Basili II, unificà una gran part de Rússia centralització del poder, unificació del sistema judicial, etc i lluità contra Suècia, els grans prínceps lituans i els livonians Repartí una part de les terres de la noblesa entre els soldats, establí relacions diplomàtiques amb diverses nacions europees i estimulà la influència cultural occidental Casat amb Sofia Paleòleg, neboda del darrer emperador bizantí, Constantí XII, importà a la cort la pompa bizantina, es donà el títol d’'autocràtor’ i adoptà l’àguila bicèfala de Bizanci Cridà l’arquitecte italià Aristotile…
al-Ḥakam II de Còrdova
Història
Segon califa de Còrdova (961-976).
El seu califat representà la continuació de l’hegemonia andalusina assolida en temps del seu pare, ‘Abd al-Raḥmān III Malgrat la coalició formada per Lleó, Castella, Navarra i els comtes Borrell i Miró de Barcelona, mantingué l’estabilitat de la frontera superior campanyes del 963 i del 965, la qual fortificà estratègicament Gormaz Rebutjà la flota normanda 966 i 971 Es destacà en els camps artístic ampliació de la mesquita de Còrdova i cultural reuní una biblioteca considerable, promogué les traduccions del grec a l’àrab i les mossàrabs de l’àrab al llatí i convertí Còrdova en…
Andreu Terrades i Moragues
Literatura catalana
Pintor i poeta.
Llicenciat en belles arts 1971 Fou coeditor de Neon de Suro 1975-82, publicació transgressora que renovà el panorama artístic i cultural de la dècada dels setanta a Mallorca A més de pintor, destaca com a poeta visual, amb una obra iconogràfica amb elements del món del còmic i també el collage Des del 1976 ha exposat la seva obra pictoricoliterària amb mostres com Neon de suro Palma 1976 Lund —Suècia— 1978 París 1979 Milà 1981, Malgrat Palma 1979, Tramesa postal Barcelona 1980 Bilbao 1981, Libros de artistas Madrid 1982, Poesia experimental catalana Barcelona 1993, entre moltes…
Pere Màrtir Coma
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Ingressà a l’orde dominicà 1520 i fou mestre en teologia 1542, prior del convent de Barcelona 1546 i provincial de l’orde 1555 Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg del bisbe de Girona Bisbe d’Elna des del 1569 Fou un impulsor entusiasta de les directrius tridentines per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars en la llengua del país Publicà dues obres en català llargament reeditades, la Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians Barcelona 1561 i el Directorium curatorum Barcelona 1566, adreçat a la formació dels rectors Deixà…
Rafael Sáenz de Cabezón Chico
Esgrima
Tirador, àrbitre i directiu.
Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, destacà en la modalitat de floret, en la qual es proclamà tres vegades campió de Catalunya 1952, 1954, 1961, tot i que també aconseguí medalles en espasa i sabre Fou campió d’Espanya militar de floret 1952 i guanyà la Copa del Generalísimo 1954 formant part de la selecció catalana, amb la qual participà en diversos enfrontaments internacionals Com a àrbitre participà en l’Espanya-Suïssa de la Copa Ciutat de Barcelona 1957 Fou membre de la comissió gestora que regí la Federació Catalana d’Esgrima 1956-59, i vocal de la…
Francesc Ruiz Ángeles
Basquetbol
Àrbitre de basquetbol.
Començà com a anotador del collegi d’àrbitres de la federació catalana 1942 i passà sis anys a les competicions d’Educación y Descanso, on arbitrà fins el 1959 Posteriorment fou delegat del CB Aismalíbar 1959-65, collaborà amb el CD Hispano Francès i fou vocal de la federació catalana També fou nomenat secretari d’esports de la delegació provincial de l’Institut Social del Temps Lliure del Ministeri de Treball 1975 i directiu de la posterior Associació Cultural i Esportiva d’Empreses i Agrupacions El 1991 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya i el 2006…
Federico Testor Lara
Esgrima
Tirador, jurat i directiu.
Membre de la Sala García, del Cercle Eqüestre i del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de Barcelona, s’especialitzà en la modalitat d’espasa S’imposà en diverses proves a la dècada de 1910, com la Copa Torres Gener i la Copa Salut Guanyà el concurs estatal d’espasa 1915, 1916, equivalent dels actuals Campionats d’Espanya Fou jurat de diversos concursos, com un preolímpic de tiradors catalans 1924 El 1913 participà en la creació de l’Associació d’Esgrima de Barcelona i exercí de secretari de la primera junta directiva A l’octubre del 1916 esdevingué president de la…
Carmen Vall Arquerons
Esgrima
Tiradora especialitzada en floret.
Membre del club d’esgrima Centro Cultural del Ejército y la Armada de Barcelona, es proclamà campiona d’Espanya 1953, 1955, 1960 i de Catalunya 1951, 1952, 1960 individual L’any 1954 formà part de la selecció catalana que aconseguí la Copa del Generalísimo Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, i fou, juntament amb Pilar Tosat Martí, la primera tiradora catalana olímpica Conquerí la medalla de bronze per equips als Jocs Universitaris 1957 L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla esportiva de bronze 1954 i el Consejo Superior de Deportes, la medalla de bronze del Reial…