Resultats de la cerca
Es mostren 3157 resultats
cant armeni
Música
Cant propi de l’Església Armènia.
Consta de vuit tons o modes quatre d’autèntics i quatre de plagals, com la música bizantina La notació primitiva era semiogràfica, és a dir, signes neumàtics d’origen bizantí però combinats diferentment Durant un llarg període que es prolongà ben bé fins al segle XVIII, els himnògrafs armenis aportaren, per a les celebracions litúrgiques, himnes d’una gran bellesa poètica i musical Cal destacar, entre altres Gregori Narekatsí 950-1010, Nersès Xnorhalí 1107-1173 i Nersès Lampronatsí 1153-1198 Els himnes presenten diverses formes gantz recitatiu, dagh cant sillàbic, etc Al segle XVIII es feu…
sistre
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de sacseig Consta d’un petit marc en forma de ferradura o raqueta amb un mànec o agafador El marc, antigament de ferro, és travessat per una filera de filferro -o més d’una-que sostenen unes sonalles o disquets metàllics mòbils lleugerament còncaus, sovint de bronze Alguns exemplars, però, en lloc de filferro tenen petites barres de ferro, també mòbils, que travessen el marc, doblegades per l’extrem exterior d’aquest Altres models més populars són construïts a partir de materials més senzills, sovint amb el suport, marc i agafador, en…
Moldàvia 2013
Estat
El primer ministre moldau, Vlad Filat, va dimitir al març del 2013 arran de problemes amb la seva coalició El va substituir, al cap de dos mesos, Iurie Leancă, aliat de Filat que es va comprometre a mantenir el programa de lluita contra la corrupció i d’acostament a Europa Precisament, bona part de l’actualitat política de l’any a Moldàvia va rondar entorn de l’acord d’associació amb la UE, que va signar a final d’any La clàssica divisió de la societat entre prorussos i proeuropeus es va mostrar amb gran evidència, amb convocatòries de grans mobilitzacions per totes dues bandes i la creació d…
Joaquim Vilallonga Renom
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
S’inicià com a porter, però aviat passà a la davantera A dotze anys fitxà pel Club Tennis Barcino i a disset, per l’equip reserva del Futbol Club Barcelona Amb la selecció espanyola júnior es proclamà campió d’Europa 1962 i el reciclaren com a defensa El 1963 debutà amb la selecció espanyola absoluta i l’any següent fitxà pel Reus Deportiu, en què jugà fins el 1973 i guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, sis Lligues 1966, 1969-73, cinc Copes d’Espanya 1966, 1970-73, un Mundial de clubs 1969 i un Campionat de Catalunya 1967 Tornà al Barcelona 1973-75, amb el qual guanyà la Copa d’Europa 1974, i…
Bàrbara Pla Vegué

Bàrbara Pla Vegué (a l’esquerra)
ARXIU PLA VEGUÉ
Rugbi
Jugadora de rugbi.
Formada al Club Esportiu INEF Barcelona, debutà en el primer equip la temporada 2003-04 El 2007 fitxà pel Getxo Rugby Taldea i, des del 2011, també juga amb el Richmond FC de The Premiership, compaginant les dues lligues En el seu palmarès hi ha quatre Lligues Catalanes 2003-06 i sis Lligues Basques 2007-12 consecutives, quatre Copes de la Reina 2004-07 i la Premiership 2012 Ha format part de les seleccions catalana, basca i espanyola Amb la darrera debutà en el Campionat d’Europa 2004 i conquerí el títol continental el 2010 i el 2016 de rugbi de 15 També participà en alguna ocasió amb l’…
Enric Granados Aumacellas
Natació
Nedador, tècnic i directiu de natació.
Fill del nedador i jugador de waterpolo Enric Granados Gal Membre del Real Canoe NC, destacà en els 400 m i 1500 m lliure, proves en què fou diverses vegades campió d’Espanya i plusmarquista estatal durant la dècada dels cinquanta Aconseguí tres medalles de bronze als Jocs Mediterranis 1951, 1955, la darrera en la prova del relleu llarg estil lliure Disputà els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i els Campionats d’Europa 1954 Marxà una temporada a la Universitat de Yale Estats Units a entrenar-se a les ordres del tècnic Bubert Kipphut També guanyà diverses edicions de la Travessia del Port de…
Cristina Gibaja Toledano
Patinatge
Patinadora sobre rodes i entrenadora.
Formada en patinatge artístic al Club Unió Esportiva La Garriga, debutà en competicions internacionals en l’Europeu júnior 1982 Quedà cinquena en el Campionat del Món 1986 i s’acomiadà de la competició d’alt nivell el 1988, després d’aconseguir el tercer lloc a la Copa d’Itàlia 1987 i de participar en la Gira Internacional d’Estiu Italiana 1988 Fou monitora de patinatge artístic a la UE La Garriga 1983-90 i entrenadora i directora tècnica del Club Patinatge Artístic Tona 1992-2012, del qual també formà part de la junta directiva Preparà els campions estatals Manel Pérez i Mònica…
Núria Ayala Mitjavila
Natació
Nedadora de natació sincronitzada.
Membre del Club Natació Kallipolis, començà a competir en categories inferiors el 1984, sobretot en duo i equip Fou campiona d’Espanya d’estiu en solo 1993 En modalitat duo, fou campiona d’Espanya d’estiu en quatre ocasions 1988-91, la primera i l’última fent parella amb Marta Amorós i el 1989-90 amb Eva López També guanyà el Campionat d’Espanya d’hivern fent parella amb Eva López 1988-91 i el 1992 fent parella amb Marta Amorós En la modalitat per equips, aconseguí la medalla d’or en el Campionat d’Espanya d’estiu 1987-91, 1993, 1994 i guanyà el campionat d’hivern 1985, 1989, 1990, 1991, 1993…
Convergència Democràtica de Catalunya

Celebració del 16è congrés de Convergència Democràtica de Catalunya a Reus (2012)
© Convergència Democràtica de Catalunya
Política
Partit polític d’àmbit català format el 1976, i vigent fins el 2016.
Sorgí al novembre del 1974 com una federació d’ Unió Democràtica de Catalunya —que se’n desvinculà el 1976—, els seguidors de Jordi Pujol i Soley Grup d’Acció al Servei de Catalunya, el Grup d’Independents de Miquel Roca i Junyent i el grup cristià Acció Obrera, els quals es fusionaren pel març del 1976 i convertiren CDC en un partit unificat, del qual J Pujol esdevingué secretari general Nacionalista, partidari d’un sistema federal a l’Estat espanyol i a Europa, fou membre de l’Assemblea de Catalunya i impulsor del Consell de Forces Polítiques adoptà inicialment un programa de centreesquerra…
golf

Jugadors al green de sorra del Club de Golf Sant Cugat als anys quaranta
Federació Catalana de Golf
Golf
Esport que consisteix a introduir una bola en successius forats colpejant-la amb un pal.
Cada forat consta d’una plata-forma de sortida tee , un terreny més o menys llarg d’herba llisa i segada carrer i una superfície més polida green , on hi ha el forat El carrer està vorejat per herba més alta rough i arbres, i entre el tee i el green poden haver-hi obstacles d’aigua i de sorra búnquers Un recorregut de golf consta de 18 forats Cada jugador pot portar a la bossa fins a 14 pals diferents Es tracta de ficar la bola en cada forat amb el menor nombre de cops possible Cada forat té assignat un nombre de cops per completar-lo par, d’acord amb la seva llargària Un birdie és fer…