Resultats de la cerca

Té nombroses variants i una notable antiguitat Ha estat anomenat també ballet de quatre , per tal com les parelles s’hi agrupaven de dues en dues Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit

Si bé les ceràmiques ibèriques procedents d’aquesta zona constaten que les pràctiques musicals venen de molt antic, no es poden documentar amb una certa seguretat fins al segle XIII Sembla que existí un document del 1266 que autoritzava la celebració de la Festa d’Elx, nom amb què també es coneix el cèlebre Misteri d’Elx , la qual cosa donaria a aquest esdeveniment un origen anterior a aquesta data No obstant això, l’autenticitat del document ha estat discutida per alguns autors com ara Pedro Ibarra, que, el 1924, afirmà que aquesta celebració fou instituïda el 1334 en…

Ballar, una activitat social Ball del Gambeto Riudaura Montse Catalán Intentar explicar què és la dansa i per què ballem és tan difícil com expressar amb moviments què és el llenguatge convencional o l’escriptura Ballar, una expressió cultural, és també una necessitat instintiva entre els humans els infants es mouen al so d’un ritme que els resulta agradable, sense que ningú els ho demani, pel simple plaer que els produeix Aquesta necessitat de ballar es va educant al llarg de l’evolució de cada persona Com a animals culturals que som, els individus ens anem amarant de les formes de ballar…

Situació i presentació El municipi de Santa Perpètua de Mogoda, de 15,83 km 2 i en contacte amb el Vallès Oriental, limita a septentrió amb els termes de Polinyà i Palau-solità i Plegamans a migdia amb Montcada i Reixac a ponent amb Barberà del Vallès i Sabadell i a llevant amb els municipis de Mollet del Vallès i la Llagosta, pertanyents al Vallès Oriental Aquest àmbit territorial el configuren les rieres de Santiga, de Polinyà i de Caldes, que és la més important, a la vora de ponent de la qual hi ha el poble de Santa Perpètua Els desnivells màxims de les carenes que limiten les rieres…

Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Noguera, i limita amb els termes noguerencs de Torrelameu al NW, Menàrguens al N i Térmens al NE amb Bellvís a l’E i Bell-lloc d’Urgell al S, ambdós pertanyents al Pla d’Urgell, i amb els segrianencs d’Alcoletge al S i Corbins a l’W El terme s’estén gairebé en la seva totalitat per la riba esquerra del Segre, a l’indret de la seva confluència amb el Riu Corb que hi aflueix per l’esquerra, al límit amb el veí terme de Corbins Dins del municipi neix la séquia de Fontanet, administrada per la Junta del…

Situació i presentació Es troba a l’extrem SW del Segrià, al sector morfològicament pròxim a les Garrigues Limita amb els termes de Mequinensa Baix Cinca a l’W, Faió Terra Alta i Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre al S i E, respectivament, i amb els segrianencs de Maials NE i Seròs N S'estén en part a l’esquerra de l’Ebre, a l’indret on hi ha el pantà de Riba-roja, que forma un sector del seu límit occidental, on s’alcen les elevacions de la serra de Campells, continuació vers el S de les del veí terme de Mequinensa Els Tossals d’Almatret, al límit amb l’Aiguabarreig, són catalogats en el PEIN La…

Situació i presentació És situat a la Solana, a la dreta del Segre S’estén pel vessant meridional de Puigpedrós 2914 m, quadrifini dels termes de Meranges, Ger, Guils de Cerdanya i Porta Alta Cerdanya, i pels del Pedró de la Tossa 2695 m i Puigfarinós 2594 m, al N i ja fora del terme Per ponent, el terme de Ger confronta amb Meranges per la vora oriental de l’estany de Malniu, situat just en aquest terme veí, pel pla de la Mànega, pel planell de l’Agulla i pel pla de Sobirà També a l’W, Ger confronta puntualment amb Bellver de Cerdanya, i al SW amb Isòvol mitjançant un traçat irregular que…

L’actual església fou erigida al s XVI i renovada en moltes ocasions és envoltada d’un casal que fou convent, residència de donats i escola Existia ja a la fi del s XIII el 1308 era regit per un donat, i així continuà fins el 1402, que s’hi establí una comunitat femenina, que hi subsistí pocs anys Vers el 1490 s’hi installà una comunitat de clarisses urbanianes, que fou reemplaçada per jerònimes el 1530 La nova comunitat hi residí només quatre anys Després la casa de l’ermità es destinà exclusivament a collegi, funció que ja tenia el 1494 quan hi residien, en una part de l’edificació, les…

Les ruïnes de l’antic castell de Montfalcó ocupen el lloc més elevat 389 m d’un tossal i les cases es troben al seu voltant i al vessant de migdia El nucli primitiu formava una vila closa amb un espai rectangular voltat de cases i presidit pel castell, i posteriorment s’edificà als voltants d’aquest clos, però sempre ha estat una població petita Del castell, construït o reformat al començament del segle XVII, només es conserva una torre i uns murs L’església de Sant Miquel, adossada a les cases per dos costats, fou reconstruïda o reformada a la mateixa època A l’interior es venera una imatge…

La forma concèntrica del nucli actual fa pensar en una disposició emmurallada, amb possibles portals al carrer de Baix i al del Centre, vers l’actual plaça de l’Església un altre carrer antic és el del Forn A la segona meitat del segle XVIII s’obrí el carrer Major i es construí l’església parroquial de Sant Pere el 1792, com també moltes cases de prop seu Al segle XIX el poble cresqué considerablement i es construïren moltes de les cases perifèriques del carrer de Baix, del de la Font, del Raval de les Eres, del carrer de Dalt i del Roser Avui, els carrers de l’antic nucli mantenen el seu…