Resultats de la cerca

Filla segona del comte Jaume II Empresonat el seu pare, habità al monestir de Sixena amb la seva mare, però aviat fou traslladada amb la seva germana Isabel a Balaguer, a casa de Ramon d’Empúries, que la portà a la cort reial de València, i des d’allí fou duta a Castella Mort Ferran I, s’estigué amb la seva vídua, que l’educà El 1422 deixà Castella i passà a Lleida, on estigué a càrrec del canonge ardiaca Guillem de Barutell, parent de la seva mare, que fou nomenat tutor seu i de les seves germanes 1424 Fou casada 1438 per Alfons IV amb Raimondo Orsini , comte de Nola i príncep…

Filla de Pere I i de Caterina I, fou coneguda també amb el nom d' Elisabet Petrovna Accedí al poder gràcies a una rebellió militar que destronà Ivan VI Féu importants reformes restablí el senat 1743, abolí la pena de mort 1744, suprimí les duanes interiors, fomentà el comerç exterior 1754 i fundà la Universitat de Moscou 1755 i l’acadèmia de belles arts de Peterburg 1758 En política interior, tanmateix, féu grans concessions a la noblesa, que serviren per a empitjorar la situació dels camperols En política exterior invertí les aliances tradicionals s’acostà a Àustria i…

Com a estudiant 1458 feu de testimoni del primer testament d’Ausiàs Marc, amb qui mantingué una demanda poètica Senyor mossen Marc, ja no m’enamore Notari, pertangué al grup de Bernat Fenollar i participà en les obres collectives  Lo somni de Joan Joan 1496 i Lo procés de les olives 1497 Concorregué al certamen poètic del 1474 amb un poema que inclou l’acròstic Yolant , nom de la dama Violant d’Urrea Altres obres seves, de caràcter galant, foren copiades al cançoner  Jardinet d’orats els incomplets Versets a una filla del governador de València i una Obra per los vells , en…

S'educà, des de molt jove 1328, a la cort d’Alfons III i de Pere III de Catalunya-Aragó, on es casà amb Timbor de Rocabertí, filla del vescomte Dalmau IV vers el 1335 Malgrat la seva educació i el seu parentiu amb molts magnats catalans, canvià radicalment la política tradicional d’amistat amb la corona catalanoaragonesa Des del 1353, fins a la seva mort, suscità revoltes continuades contra el rei Pere, alternant-les amb èpoques de submissió aparent El 1363 intrigava, amb el papa Urbà V, per evitar la investidura del regne de Sardenya Arribà a ser, de fet, l’únic sobirà de l’illa…

Muller principal d’Akhenaton 1379-1362 aC, amb qui apareix estretament associada en els relleus que es conserven del seu regnat Segons una teoria, era una princesa mitaniana dita Taduhipa segons una altra, era egípcia i, d’acord amb alguns, filla d’Ai, alt dignatari d’Akhenaton i després faraó 1352-1348 aC El seu nom significa ‘una dona bella ha vingut’, justificat, si hom jutja pel cap policromat que es conserva d’ella al Museu de Berlín o per l’inacabat del Caire A partir del 1366 aC desapareix de l’escena política alguns consideren que caigué en desgràcia, i altres que morí…

Duc de Turena 1368-92 i després d’Orleans Lluís I 1392-1407 Segon fill de Carles V de França i germà de Carles VI El 1389 es casà amb Valentina Visconti, comtessa d’Asti, filla del duc de Milà, la qual cosa li donà drets sobre el Milanesat La demència del seu germà el convertí en regent de França Hagué de lluitar contra l’oposició del duc Felip II de Borgonya i del fill d’aquest, Joan Sense Por, que aspiraven al tron de França El fet que fos amant de la seva cunyada, Isabel de Baviera, i la seva prodigalitat el feren impopular Joan Sense Terra se n'aprofità i el féu assassinar…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Establert des de molt jove a Tenerife, fou un músic polifacètic Destacà com a pianista i fou director artístic de l’agrupació la Masa Coral També estigué vinculat a l’Escola d’Art, dedicada al gènere líric Dirigí obres escèniques a diferents països europeus, al nord d’Àfrica i a l’Extrem Orient És autor de les sarsueles Juegos de amor 1925, Rosa de embajadores 1934, de quartets de corda, d’un concert per a piano i orquestra i de música per a ballets La seva filla Luisa Estany Cabrera Santa Cruz de Tenerife, 19 de febrer de 1926…

S’inicià de la mà del seu pare, Armand Blume , al Gimnàs Blume El 1954 fou la primera campiona de Catalunya femenina de la història Guanyà quatre anys consecutius el Campionat de Catalunya 1954-57, i acumulà en aquests quatre anys tres medalles d’or en salt i tres en asimètriques Fou subcampiona d’Espanya 1954, guanyà la medalla d’or en salt i asimètriques, i la de plata en barra El 1957 guanyà el Campionat d’Espanya, i s’adjudicà l’or en les proves de salt, terra i barra Posteriorment fou entrenadora, entre d’altres, de la seva filla Anna Elena Sánchez i Blume i seleccionadora espanyola…

Infant reial, fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Teresa Gil de Vidaure, legitimat pel rei el 1272, juntament amb el seu germà Pere d'Ayerbe , amb dret a succeir en el tron Rebé com a patrimoni la baronia de Xèrica Es casà amb Elfa Álvarez de Azagra, filla del poderós senyor d’Albarrasí Álvaro Pérez de Azagra Distanciat del rei Pere II, arribà amb ell a un acord el 1283 i li cedí com a garantia Eslida, Suera i Fanzara El 1285 tingué cura de la defensa de la frontera aragonesa davant el perill d’una invasió francesa Tingué un fill, Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra…

Fill del comte palatí Joan Casimir I de Kleeburg i de Caterina, filla de Carles IX de Suècia Es destacà com a militar durant la guerra dels Trenta Anys Pujà al tron en abdicar la seva cosina Cristina 1654 Declarada la guerra a Polònia, se’n proclamà rei el 1655, i ocupà l’est de Prússia Però la resistència dels polonesos i l’inici de les hostilitats per part de Rússia 1656 i Dinamarca 1657 dificultà la seva posició Carles ocupà, però, en una brillant campanya militar, Jutlàndia i travessà els Belt glaçats, i els danesos hagueren de cedir 1658 les províncies d’Escània i Bohuslän…