Resultats de la cerca

Estudià els trasplantaments del globus ocular, el patró de creixement de les xarxes nervioses i el comportament en el desenvolupament i en la regeneració, i la teoria del camp elèctric en relació amb la percepció cerebral Concebé una metodologia per a destacar els problemes cerebrals d’abast hemisfèric Li fou atorgat el premi Nobel de medicina el 1981 juntament amb DHHubel i TNWiesel És autor de Problems outstanding in the evolution of brain function 1964 i Science and moral priority 1983

Creà el Cos de Veterinària de l’ajuntament de Barcelona 1899, fundà el Collegi de Veterinaris de Barcelona 1900, les revistes La Veterinaria Catalana i La Veterinaria Progresiva i organitzà la IV Assemblea Nacional Veterinària Barcelona, 1917 És autor de nombrosos treballs científics dedicats especialment al bestiar boví de llet, al control sanitari de llets i de productes lactis i al proveïment de llet a les grans ciutats juntament amb Josep Mas publicà, en dos volums, Nuevo tratado de medicina veterinaria 1899

Llicenciata en medicina, conreà també el dibuix i l’aquarella amb el pseudònim de Joan Sanuy Emigrà a Amèrica i s’installà a Buenos Aires Dins del camp del periodisme fou fundador de les revistes Caras y Caretas —de la qual dirigí la pàgina infantil— i El Negro Timoteo també fou collaborador a PBT Durant un temps residí a Montevideo Entre les seves obres cal esmentar Clarín de infantería , Vista de la Bahía de Montevideo 1899, Retrato del coronel Diego Lamas

Estudià a Leiden, a Angers i a París, i practicà la medicina a Delft Investigà el funcionament i les secrecions del pàncrees a través d’experiments amb gossos, i estudià els òrgans sexuals del conill, amb què contribuí a un coneixement millor de la reproducció dels mamífers Escriví De natura et usu succi pancreatici 1664, De virorum organis generationi inservientibus 1668 i De mulierum organis generationi inservientibus 1672 Autors posteriors donaren el seu nom al follicle ovàric descobert per ell

Es llicencià en dret i en medicina Dirigí les publicacions esportives La Jornada Deportiva , La Raça 1922 i Sports 1923 Fou fundador de l’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari de Lluís Companys Fou elegit diputat a corts 1933 Publicà Final d’etapa 1937 S'exilià el 1939 i, en tornar, ajudà Eduard Tarragona, Fraga Iribarne, etc, i els monàrquics liberals L’any 1977 fundà el partit polític Unió Demòcrata del Progrés Social, de presència migrada en la política catalana

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1962 i es doctorà per la Universitat de Gotinga el 1967 S’especialitzà en l’estudi del control de la regulació genòmica i en el desenvolupament del càncer Durant la dècada de 1970 fou collaborador científic i professor investigador del CSIC Fou director del Centre de Regulació Genòmica des de la seva creació, el desembre del 2000, i fins al juny del 2011 El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi

Es llicencià en biologia i es doctorà en ciències naturals 1974 a Friburg de Brisgòvia Treballà al laboratori de biologia molecular de Cambridge, amb Milstein, i d’ençà del 1976 treballà a l’Institut d’Immunologia de Basilea El 1984 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb NK Jerne i C Milstein, pels seus estudis sobre el control genètic de la síntesi dels anticossos, els quals han obert les portes a la consecució d’anticossos clonals contra qualsevol antigen

Es doctorà en medicina a la Universitat de València el 1582, participà diverses vegades al consell de la ciutat i fou tres vegades jutge d’apellacions Escrigué catorze poesies en castellà per a les sessions de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Lucero També participà en els certàmens valencians del 1592 organitzats per Bernat Català de Valeriola, del 1600 dedicat a sant Vicent, i del 1606 en honor de la beatificació de Lluís Bertran, amb set composicions de circumstàncies en castellà

Estudià medicina a Rio de Janeiro Aprengué música de forma autodidàctica i ben aviat començà a inclinar els seus interessos vers aquesta disciplina Participà activament en la vida musical de Rio i tingué diversos càrrecs i responsabilitats en diverses institucions musicals de caràcter diferent, tant locals com nacionals La seva activitat musicològica se centrà en la música dels segles XVIII i XIX al Brasil Són també notables les seves aportacions al coneixement del folklore del seu país Fou l’editor de la "Revista brasileira de cultura"

És un sòlid cristallí incolor, de gust dolç, soluble en l’aigua i l’acetona i poc soluble en els altres solvents orgànics Pot existir en dues formes enantiòmeres, la natural de les quals és el D --sorbitol amb a 2 5 G = -1,98° en aigua Hom l’obté industrialment per hidrogenació catalítica de la D -glucosa, i és emprat com a producte de partida en l’obtenció de l’àcid ascòrbic per fermentació, en medicina com a colagog, i com a edulcorant i additiu alimentari