Resultats de la cerca
Es mostren 3395 resultats
àcid salicílic
Química
Hidroxiàcid carboxílic aromàtic que es presenta en forma d’agulles incolores de gust dolcenc que esdevé amarg, solubles en els solvents orgànics i poc solubles en l’aigua, que es fonen a 159°C.
Fou descobert l’any 1839 per R Piria en la degradació de la salicina Hom l’obté industrialment per tractament del fenòxid sòdic amb diòxid de carboni i calor amb posterior acidificació Presenta una forta associació intramolecular per pont d’hidrogen i és emprat fonamentalment en la fabricació de l’aspirina i de diversos èsters salicilat, i d’altres derivats que també presenten activitat farmacològica, com a intermedi en la síntesi de colorants i perfums i com a fungicida Tot i presentar activitats antipirètica, analgèsica i antireumàtica, no és emprat en medicina a causa de la…
comissura
Anatomia
Punt d’unió de dues parts d’un òrgan, o d’òrgans diferents, les quals en general delimiten una obertura.
Especialment aplicat als llavis comissura labial i a les parpelles comissura palpebral , també és el nom donat als llavis majors vulvars comissura vulvar i als menors comissura labial pudenda En el sistema nerviós central, aquest nom és donat sovint als fascicles definits com a pont entre dues estructures Així, hom troba la comissura magna o cos callós, la comissura medullar o part central de la medulla, la qual serveix d’unió entre les dues meitats de substància grisa, la comissura mitjana , com a unió dels tàlems òptics, la comissura blanca , relacionant els cordons…
Pierre Boulle
Literatura francesa
Escriptor francès.
Enginyer, treballà a Àsia 1936-44 i es donà a conèixer com a novellista d’ambients exòtics Le sortilège malais 1951, Le pont de la rivière Kwaï 1952, portada al cinema el 1957 per D Lean, Les oreilles de la jungle 1972 i altres En el vessant fantàstic, obtingué gran èxit amb La planète des singes 1963, també filmada, per FJ Schaffner el 1967 Altres obres són Contes de l’absurde 1953, E = mc 2 1957, Les vertus de l’enfer 1974, Les coulisses du ciel 1979 i L’énergie du désespoir 1980 L’illon 1990 és de caràcter autobiogràfic
Jaume Valls
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Monjo de Santes Creus, fou elegit abat el 1535 Fou dues vegades diputat eclesiàstic de la generalitat 1535-40 i 1543-54 En virtut del seu càrrec presidí les corts catalanes de Montsó diverses vegades Gaudí de l’amistat del rei Carles I, que l’autoritzà a obtenir cabals de la generalitat per a fer diverses obres a Santes Creus, com la galeria superior del palau reial i la decoració policromada del palau, la conclusió del claustre major del monestir i la construcció del pont de pedra sobre el Gaià El 1554 es retirà de la política
Alfonso Tórmez
Automobilisme
Pilot d’automobilisme.
Formà part de l’Escuderia Artés de Arcos durant la dècada de 1960 i fou tercer en el Campionat de Catalunya de Fórmula IV 1969 al volant d’un Guepardo Artés Posteriorment, es proclamà campió de Catalunya de muntanya 1978 amb un Martini F-1800, després de guanyar a la Trona, als Àngels i quedar segon al Pont de Vilomara L’any següent aconseguí el tercer lloc en la classificació general També disputà curses de Fórmula 3 al volant d’un Argo Toyota, un Avidesa i un Martini MK49 i fou campió de Catalunya de muntanya de monoplaces de F3 1987
Joan Alabau Alemany
Esquí
Esquiador.
Fou soci del Club Esquí Verge de les Neus 1960-64, del Centre Excursionista de Catalunya 1964-68 i de la Unió Excursionista de Catalunya 1968-70 Competí en eslàlom i eslàlom gegant, en què quedà sempre entre els deu primers en cada cursa i de la puntuació FEDE Fou cap d’explotació de l’estació d’esquí de la Molina 1970-86 i des del 1988 és el cap de l’estació de Boí Taüll Resort Ha estat professor de cicle formatiu de neu de l’Institut del Pont de Suert i és professor de l’ACEM en remuntadors
rai

Baixada d’un rai per la Noguera Pallaresa durant la festa dels Raiers, que se celebra cada primer de juliol a la Pobla de Segur
© Jaume Ferrández
Transports
Embarcació fluvial, utilitzada antigament a la Catalunya occidental, construïda amb trams paral·lels de troncs o bigues subjectats amb redortes (branques de vidalba, bedoll, salze, avellaner, etc.).
És impulsada pel corrent d’un riu i conduïda amb rems per dos o més raiers Sistema de transport de fustes, fins els anys trenta fou utilitzat com a únic mitjà per a transportar la mateixa fusta amb què eren construïts els rais i, sovint, com a embarcació de mercaderies i passatgers Els rais, després d’haver baixat de les altes valls pirinenques fins als llocs de consum, eren desmuntats per tal d’utilitzar-ne tot seguit la fusta per a construir cases o vaixells Els raiers , situats l’un al davant davanter i l’altre al darrere cuer del rai, cadascun amb el seu rem, dirigien l’embarcació per…
Sant Llorenç de la Muga

Vila fortificada de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Llorenç de la Muga, d’una extensió de 31,81 km 2 , és situat a la vall alta de la Muga, als terrenys accidentats dels Prepirineus La Muga, que rebia per l’esquerra el Rimal actualment l’interfluvi és afectat per una de les cues del pantà de Boadella, sobre la Muga, i forma després el congost de la Muga Torta, al límit NE amb Darnius, corre encaixada entre els turons de Sant Ponç 649 m d’altitud i de Sant Jordi 557 m d’altitud, a tramuntana, i les serres de l’Estela, de la Cirera i la roca de la Penya 484 m d’altitud, a migdia, al límit amb…
Vila medieval de Martorell
Art romànic
Història Tram inferior del riu Llobregat, vist des del Papiol, pas obligat de les antigues i modernes vies de comunicació que enllacen Barcelona amb l’interior i el sud del país ECSA - J Todó La vila de Martorell, bastida entre l’Anoia i el Llobregat, és un encreuament històric de camins El poblament és antic Han estat localitzades restes neolítiques i de l’edat del bronze a la Baldanya, el Pla i el torrent del Pelegrí i ibèriques al serrat de les Forques i el Pla La romanització, intensa, ha deixat vestigis al pont del Diable, la vila de Martorell-Enllaç, Santa Margarida, Can…
el Pas de la Casa
Pas
Territori fronterer entre Andorra i l’Estat francès (Alta Cerdanya), al límit entre la parròquia d’Encamp i el municipi de Porta.
El Pas de la Casa és pròpiament un gual damunt l’Arièja substituït per un pont modern, a 2081 m alt Hi ha les installacions duaneres Hom n'ha fet un gran centre d’esports de la neu, que el 1996 disposava de 20 telesquís i 7 teleselles i un total de 48 pistes que sumaven un total de 75 km Hi ha més de 30 hotels i un gran nombre d’apartaments Aquest complex ha afavorit la creació d’un poble nou, amb una població en ràpid creixement de 1130 h el 1983 hom ha passat a 2954 el 2006 a 3099 el 2009