Resultats de la cerca
Es mostren 2737 resultats
Josep Folc Cardona-Borja i d’Erill
Història
Militar i polític, conegut també per Sanç Roís de Liori.
Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, primer marquès de Castellnou Primer comte de Cardona amb grandesa d’Espanya, títol atorgat per l’arxiduc Carles d’Àustria el 1707 i reconegut per Felip V el 1727 príncep de Cardona i del Sacre Imperi des del 1716, almirall d’Aragó, comanador d’Alcalà a Xivert i després lloctinent de l’orde de Montesa Fou ambaixador de Carles II d’Espanya a Viena Hi conegué l’arxiduc Carles d’Àustria, proclamat rei, més tard, pels catalans El 1705 fou nomenat, per aquest, lloctinent de valència i, com a general de Consell de Guerra, l’acompanyà a les campanyes per…
Joan de Borja i de Castro
Història
Literatura catalana
Polític i escriptor.
Vida i obra Primer comte de Mayalde 1596 i de Ficalho 1599 Fill segon de Francesc de Borja i d’Aragó , duc de Gandia Fou ambaixador extraordinari de Felip II a Portugal 1569 prop de l’emperador Rodolf II 1576, majordom major de l’emperadriu Maria d’Àustria 1581-1603 i de la reina Margarida d’Àustria 1604, del consell d’estat de Felip III de Castella i president del consell de Portugal És autor del tractat Empresas morales Praga 1581, obra que inaugura un tipus de literatura emblemàtica de gran fortuna en la literatura castellana les empreses amb funció d’emblema El seu net Francesc de Borja…
,
Sant Jordi Desvalls
Art romànic
Aquesta parròquia ja existia l’any 1136, quan Guerau de Rupià donà un alou de “Sancti Georgii de Vallibus” a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem L’any 1319 Dalmau de Palau prestà homenatge al bisbe de Girona Pere de Rocabertí per raó del terç del delme d’aquesta parròquia Aquesta església havia pertangut a l’ardiaconat de l’Empordà i després passà a l’arxiprestat de Girona En aquesta parròquia tenien alguns drets els Palol als segles XIII i XIV L’any 1424 el rei Alfons el Magnànim es vengué el mer i mixt imperi de la parròquia a Andreu de Biure En temps de la guerra contra Joan II és…
Palau comtal (Sant Pere de Vilamajor)
Art romànic
El castell o palau comtal de Vilamajor és amplament documentat a partir del 1079, que fou objecte d’un pacte entre els comtes germans, Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, i Berenguer Ramon II, el Fratricida Consta també documentalment que la reina Peronella i el comte Ramon Berenguer IV hi sojornaven sovint cap els anys 1156 i 1157 Fins i tot, segons la tradició, és probable que hi nasqués el 1154 l’infant Ramon, fill de Ramon Berenguer IV i Peronella, que més tard va canviar de nom i fou conegut com Alfons I de Catalunya Els sobirans varen hipotecar sovint les rendes del castell de Vilamajor…
Wilma Lipp
Música
Soprano austríaca.
Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1943 debutà com a Rosina d' El barber de Sevilla i dos anys més tard passà a formar part de la companyia de l’Òpera El 1948 i el 1949 interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , a Viena i Salzburg respectivament Debutà amb el mateix paper al Teatro alla Scala de Milà 1950 i a l’Òpera de París 1953, tot erigint-se en una intèrpret referencial d’aquest personatge, que enregistrà en dues ocasions, una sota la direcció de K Böhm i l’altra a les ordres de H von Karajan El 1951 actuà per primera vegada al Festival de Bayreuth com a Ocell…
Carlo Ambrogio Lonati
Música
Compositor, violinista i cantant italià.
Entre el 1665 i el 1667 actuà com a violinista a la capella reial de Nàpols, on possiblement conegué el violinista Nicola Matteis, la tècnica del qual assimilà El 1667 cantà en la producció de Scipione affricano de F Cavalli Entre el 1668 i el 1677 residí a Roma, on es relacionà amb els músics més prestigiosos del moment, entre els quals hi havia el castrat Giovanni Francesco Grossi i el compositor Alessandro Stradella Des del 1673 estigué al servei de Cristina de Suècia com a violinista virtuós i com a director musical de l’orquestra de corda de la reina Viatjà esporàdicament a Londres i a…
Asier Polo
Música
Violoncel·lista basc.
Estudià al Conservatori de Bilbao i posteriorment continuà la seva formació amb Maria Kliegel, a Colònia, i a l’Escola Reina Sofia de Madrid Fou alumne de Natalia Gutman i Mstislav Rostropovič en diversos cursos de perfeccionament Ha estat distingit amb primers premis de violoncel i música de cambra en el concurs organitzat per Joventuts Musicals d’Espanya El pianista Edelmiro Arnaltes, acompanyant habitual d’Alfredo Kraus, el descobrí en un concert i el mateix Alfredo Kraus el convidà a actuar en diversos recitals al seu costat Amb Edelmiro Arnaltes ha enregistrat…
Jaquemín de Senleches
Música
Arpista i compositor.
El 1382 era al servei d’Elionor de Castella, d’acord amb la seva balada Fuions de ci, fuions, povre compaigne , escrita amb motiu de l’òbit de la reina, esdevingut el 15 de setembre de 1382 Llavors passà a formar part del seguici de Pero de Luna, cardenal d’Aragó i posteriorment papa Benet XIII d’Avinyó, segons un document de la tresoreria de la casa reial de Navarra datat el 21 d’agost de 1383 No s’ha de confondre ni amb Jacomí Capeta 1357-1409 ni amb Johaní de Sent Luch actiu entre el 1374 i el 1418, ambdós ministrils del rei d’Aragó Les seves obres inclouen alguns dels…
Bartolino da Padova
Música
Compositor italià.
L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el Codex Lucca Archivio di Stato/…
Jaume Galobardes
Historiografia catalana
Dietarista, pagès i tractant de vins.
És autor d’un llibre de memòries que començà a escriure l’any 1817, tot i que fa referència a esdeveniments anteriors com els motins del pa del 1789, la Gran Guerra, la vinguda de Carles IV a Barcelona l’any 1802 o la guerra del Francès Home de profundes conviccions religioses i de tarannà conservador, es mostra, però, com un fervent partidari de la reina Isabel II i enemic dels carlins per llurs excessos Les seves anotacions, encara que intermitents cronològicament, relaten, d’una banda, esdeveniments generals com la crema de convents i l’exclaustració de la dècada del 1830, la Jamància del…