Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons de violí dels seus pares violinistes professionals Posteriorment estudià amb Jacques Thibaud Des que tenia cinc anys tocava en públic El 1926 feu una gira per Anglaterra a instàncies de Maurice Ravel, i formant duo amb ell Fou professor de l’Escola Normal de Música de París L’any 1939 debutà als Estats Units en un concert amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, i s’establí en aquest país Feu nombrosos enregistraments discogràfics amb grans directors com Eugène Ormandy, Bruno Walter o Leonard Bernstein L’any 1987 fundà un concurs internacional de violí…

Estudià a Harvard 1891-95, i el 1913 ho feu a París amb V d’Indy Treballà a la facultat de música de la Columbia University del 1905 al 1942 Considerat sovint un dels classicistes de Boston, fou pioner en la divulgació de la música als Estats Units Com a músic fou conservador dins la tradició austroalemanya, posició que l’allunyà dels principals corrents musicals de l’època, i els seus principals referents foren C Franc i V d’Indy Es dedicà principalment a la composició d’obres de cambra, però escriví també tres simfonies, l’obertura Chanticleer 1926 i música vocal És autor de…

De formació autodidàctica, després d’allistar-se a l’exèrcit començà la seva activitat musical tocant el pifre i el timbal en una banda militar Posteriorment formà part de diversos grups ambulants on cantava i tocava el banjo i el violí, a més de participar en espectacles en què es parodiava la música i el dialecte dels negres americans El 1843, amb els Virginia Minstrels, feu una gira pels Estats Units i Anglaterra L’any 1858 s’integrà en els Briant’s Minstrels, per als quals el 1859 escriví I wish I was in dixie’s land , la seva composició més cèlebre i que fou adoptada com a…

Guanyà el Premi de Roma del 1921 i dirigí l’Eastman School of Music entre el 1924 i el 1964, any en què fundà l’Institute of American Music Dugué a terme una tasca important en el camp de l’educació musical als Estats Units Fou un director d’orquestra reconegut, tant al seu país com a Europa Compositor neoromàntic, cità J Sibelius i E Grieg com a grans influències dins el seu estil harmònic i líric, a més de la d’O Respighi, amb qui estudià a Roma, en el camp de l’orquestració La seva música, encara que conservadora, té una vitalitat rítmica i una riquesa tonal que, segons ell…

Estudià a Sant Petersburg i, posteriorment, a París Interpretà un repertori ampli, que incloïa des de papers wagnerians fins a d’altres tan diferents com els d’Antonida, d' Una vida pel tsar , i Ludmila, de Ruslan i L’udmila , ambdues de M Glinka També interpretà òperes de PI Cajkovskij, Ch Gounod i G Meyerbeer Fou una de les primeres cantants russes que, a part de les qüestions purament musicals, s’interessà per donar credibilitat dramàtica als personatges que interpretava Les cròniques del seu temps parlen de la claredat de la seva veu i de la seva dicció clara, factors que anaven …

Orfe de pare, la seva mare es casà amb un físic alemany, per la qual cosa s’educà a Alemanya Estudià inicialment amb Bernhard Cossmann i posteriorment ingressà al Conservatori de Stuttgart El 1886 emigrà als Estats Units amb la seva esposa, i hi treballà com a membre de diferents formacions orquestrals Posteriorment ocupà el càrrec de director a la Pittsburg Symphony Orchestra El 1909 fundà la Societat Americana de Compositors, Autors i Editors Del seu catàleg destaquen importants obres orquestrals i per a l’escena, entre les quals cal citar la composició de la primera banda…

Estudià als conservatoris de Sant Petersburg i Hèlsinki, i posteriorment feu la carrera d’enginyer civil a Karlsruhe 1921-27 Visqué a Berlín i Londres, i el 1939 s’establí als Estats Units, on ensenyà teoria i composició al Hartt College i el Westchester Conservatory Nova York, 1939-45 i composició a la Carnegie-Mellon University de Pittsburgh 1945-69 A Copland el presentà a Serge Koussevitzky, amb el qual mantingué una amistat difícil Segons confessà ell mateix, A Borodin i M Musorgskij influïren en la seva obra, com també ho feren més tard P Hindemith i, sobretot, I Stravinsky…

Es formà a l’Institut Lemmens, on estudià cant gregorià i orgue Més tard fou professor d’aquest mateix centre i també dels conservatoris de Gant 1931-38, Tilburg 1935-48 i Anvers 1948-68 Destacat intèrpret d’orgue, fou organista a la catedral de Mechelen i oferí nombroses classes magistrals, tant a Europa com als Estats Units L’obra de Peeters destaca per l’ús de les formes clàssiques i un estil proper a M Duruflé i Ch Tournemire Usà freqüentment el contrapunt imitatiu i el cant pla De la seva producció sobresurten les obres per a orgue i les sacres També compongué peces de…

Essencialment autodidacte, durant els anys seixanta collaborà amb músics de rock de Londres, com ara Mick Jagger i Eric Clapton El 1969 s’installà als Estats Units, on entrà al grup Lifetime de Tony Williams El mateix any inicià la seva collaboració amb Miles Davis i enregistrà In a Silent Way i Bitches Brew El 1971 fundà la Mahavishnu Orchestra, que fonia jazz , rock i música hindú Durant la segona part dels setanta se centrà en el grup Shakti, on tocava la guitarra acústica Més endavant feu molts concerts amb duo o trio de guitarres, especialment amb Paco de Lucía A part del…

Deixeble de Víctor González a París 1927-29 i de Theodor Frobenius a Dinamarca 1930 Durant els anys trenta treballà com a assessor a Hamburg, on el 1949 obrí el seu propi taller d’orgueneria dedicat a la restauració i a la construcció d’instruments Els seus nous orgues estaven basats en criteris històrics i de retorn a la sensibilitat de la tracció mecànica i al temprament antic Aviat el seu prestigi fou internacional Amb tot, sempre es resistí a ampliar la seva factoria, ja que volgué exercir personalment el control artístic de les seves obres Construí més d’un centenar d’orgues,…