Resultats de la cerca
Es mostren 4521 resultats
Charles Dalmorès
Música
Tenor francès, de nom originari Henry Alphonse Boin.
Començà la seva vida musical com a trompista de l’Orquestra Colonne a París, de la qual fou un bon instrumentista El 1894 impartí classes de trompa al Conservatori de Lió, i allí continuà els seus estudis de cant, interromputs uns quants anys abans Debutà a Rouen el 1899, posteriorment ho feu a Brusselles i el 1904 cantà per primera vegada al Covent Garden de Londres Participà en les premières angleses d' Hérodiade , de J Massenet, i Louise , de G Charpentier Estudià papers wagnerians sota la direcció de Franz Emmerich, i el 1908 debutà a Bayreuth en el paper de Lohengrin Alhora, actuà sovint…
ricercare
Música
Als segles XVI i XVII, peça instrumental tant en estil imitatiu com en estil improvisat.
Es considera que el ricercare imitatiu és l’equivalent instrumental del motet vocal De tempo més aviat lent, es caracteritza pel tractament imitatiu dels diferents temes que apareixen, i sovint utilitza recursos contrapuntístics, com ara l’augmentació, la disminució o la inversió El ricercare imitatiu podia ser per a un conjunt d’instruments o per a orgue En la primera modalitat, conreada per autors com H Isaac o A Willaert, s’observa un estil molt proper al motet, amb nombroses entrades imitatives En la segona modalitat, conreada per autors com A Gabrieli, G Frescobaldi o JS Bach, s’observa…
Nirvana
Música
Grup de música nascut a Seattle (Washington) que popularitzà el grunge.
Format per Kurt Cobain veu i guitarra, Chris Novoselic baix i Dave Grohl bateria, la seva aparició marcà un abans i un després en el rock Influïts pel heavy de Black Sabbath, el hardcore-punk de Black Flag i les melodies pop de The Beatles, feren unes cançons de ritme agressiu, claustrofòbiques i denses, expressió de la buidor espiritual dels joves nord-americans dels anys noranta del segle XX, l’anomenada Generació X Cobain i Novoselic fundaren el grup el 1987, però no fou fins el 1991, un cop incorporat Grohl, que enregistraren el seu disc més memorable, Nevermind , amb èxits…
Rafael Luis Calvo Muñoz
Cinematografia
Actor.
Vida Fill i germà d’actors –Rafael Calvo i Eduardo Calvo, respectivament– s’inicià en el doblatge als estudis parisencs de Joinville 1932 Després de la guerra civil treballà en els Estudios Cinematográficos Orphea Films, però, sobretot, en els Estudios Metro-Goldwyn-Mayer, on aviat destacà doblant a Stewart Granger o Clark Gable Debutà com a actor en Arribada forzosa 1943, Carlos Arévalo El 1950 fou contractat per Voz de España, on treballà com a fou director de doblatge, i posà veu a actors com Gregory Peck També actuà en coproduccions com ara Rei de reis King of Kings , 1961,…
Uzbekistan 2010
Estat
Les relacions de l’Uzbekistan amb els seus veïns es van deteriorar notablement durant el 2010 A les ja habituals picabaralles frontereres amb el Tadjikistan, s’hi van afegir confusos esdeveniments amb el Kirguizistan A banda de la inestabilitat ocasionada pels diversos avalots en aquest país, la minoria uzbeka del sud del Kirguizistan es va veure afectada per enfrontaments amb les autoritats i amb sectors de la població kirguisa, cosa que va provocar el desplaçament de milers de persones, moltes d’elles cap a l’Uzbekistan, des de la ciutat kirguisa d’Oix A Taixkent es van sentir veus clamant…
Herbert Spencer
Herbert Spencer
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof anglès.
Creador del positivisme evolucionista, influí molt en la segona meitat del s XIX Autodidacte en molts camps, exercí un periodisme progressista que el féu amic de THuxley i de JStuart Mill Cap al 1860 The First Principles daten del 1862 després publicà ininterrompudament obres sobre psicologia, sociologia, ètica, política, pedagogia i religió, entre els quals The Study of Sociology , 1873 i From Freedom to Bondage , 1891 concebé la idea central del seu sistema és cert que només els fenòmens —objecte de les ciències positives— són cognoscibles, però la filosofia els veu com la…
Joaquim Soler i Ferret
Literatura catalana
Novel·lista i crític literari.
Estudià al seminari menor de Barcelona i treballà en diferents oficis amb una important tasca en el guionatge radiofònic 1983-90 La seva novellística, que es basteix com una alternativa al realisme, s’inicià a Laberint sense 1978, Camil i Adelf 1980, on, a la manera de Caín i Abel, contraposa la personalitat de dos germans bessons, i La prova del mirall 1981, obres que se situen en les coordenades d’una literatura imaginativa i lúdica, a frec sempre de l’experimentació La seva obra ha continuat amb Una furtiva llàgrima 1983, premi Ciutat de Palma, i Cambra de Bany 1985, premi Prudenci…
,
Leo Slezak
Música
Tenor txec.
Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Debutà a Viena 1896 amb Otello , on aviat assolí una gran fama Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent debutà al Covent Garden, en els papers de Sigfried i Lohengrin, amb gran èxit El 1901 va passar a formar part de la companyia del teatre de l’Òpera Estatal de Viena, on desenvolupà una prolongada carrera d’èxits El 1902 debutà al teatre alla Scala, de Milà Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb el tenor polonès Jean De Reszke, el 1907 Posteriorment…
,
Donatien Alphonse François Sade

Donatien Alphonse François Sade
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Marquès de Sade Participà en la guerra dels Set Anys en el cos de cavalleria Casat amb la filla del president de Montreuil 1766, aviat l’abandonà A partir del 1768, la seva vida és la d’un ésser marcat per la disbauxa, l’escàndol i la presó Castell de Saumur, Miolans, Vincennes, Bastilla, Charenton a partir del 1794, començà la publicació d’algunes obres que escriví en diferents etapes de captivitat Justine ou les malheurs de la vertu 1791, La philosophie dans le boudoir 1795, La nouvelle Justine, suivie de l’histoire de Juliette, sa soeur 1797 Acusat d’autor pornogràfic, fou enviat…
Josep Maria Ruiz i Manent
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d’ Àngel Ruiz i Pablo A 19 anys es traslladà a Barcelona, on collaborà amb G Palau en la creació de sindicats catòlics Llicenciat en dret, s’especialitzà en estudis laborals El 1920 es traslladà a Madrid i treballà amb Á Ossorio y Gallardo i més tard amb M Maura, que, proclamada la Segona República, el nomenà inspector general d’assegurances Representant de l’Estat espanyol al consell d’administració de l’OIT a Ginebra fins el 1936 i president de la comissió mixta arbitral agrícola, vicepresident del treball i altres, des del 1939 exercí d’advocat a Madrid Fou redactor, entre altres, de…