Resultats de la cerca
Es mostren 5772 resultats
Fuentealbilla
Municipi
Municipi de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situat a ponent de Casas-Ibáñez i drenat per diversos afluents del Xúquer, que passa al S del terme municipal.
batxiller | batxillera
Educació
Història
Segons el reglament universitari medieval (que vigí, amb lleus variacions, fins al s XIX), persona que posseïa el primer grau acadèmic de les diferents facultats, aconseguit mitjançant un examen.
El grau de batxiller en arts era inferior al de mestre, però facultava per a ensenyar com a auxiliar o substitut El mestre en arts que volia seguir estudis superiors havia d’aconseguir el grau de batxiller en teologia , indispensable per als graus superiors de llicenciat i de doctor en teologia, o bé el de batxiller en lleis i cànons o de batxiller en medicina , previs als de doctor en les respectives facultats Només les universitats o estudis generals podien conferir graus
dret d’almirallat
Transports
Dret marítim
Dret introduït al s XVIII a Espanya per Felip V, cobrat a les duanes i ports sobre les embarcacions que entraven o sortien i sobre les mercaderies que duien.
Era designat amb els noms d'ancoratge, neteja de port i llanterna, i destinat a dotar la paga dels almiralls Ferran VI incorporà aquest drets al fisc Quan l’any 1807 fou creat almirall Manuel Godoy, fou restablert el dret d’almirallat a favor seu Fou suprimit amb la unificació dels aranzels de duanes
cambra
Història
Nom donat a determinats òrgans deliberatius sorgits com a juntes restrictives dels consells suprems de la monarquia hispànica dels Àustria i que, en part, perduraren fins al s XIX.
com la Cambra de Castella i la Cambra eclesiàstica creada al segle XVI per tal de proveir beneficis sorgides del Consell de Castella, la Cambra d’Aragó, la Cambra d’Índies 1600-1834 i la Cambra de Guerra
Trivulzio
Llinatge noble milanès que apareix documentat al s XI i que donà diversos prelats i cardenals a l’Església i molts polítics i militars distingits en les guerres francoitalianes.
A l’època medieval foren principalment gibellins, i després, en general, enemics dels Visconti Capitanejaren la república ambrosiana, bé que l’abandonaren per seguir el duc sforzesc Francesc I Així, els germans Ambrogio i Erasmo Trivulzio mort el 1459, el darrer dels quals fou condottiere i mariscal general El llinatge es dividí en diverses línies De la línia de Casteltidone , extingida el 1549, cal esmentar Giacomello Trivulzio , que fou un dels negociadors de la pau de Lodi 1454 De la línia de Borgomanero , Antonio Trivulzio mort el 1509, que fou cardenal Teodoro Trivulzio mort el 1551,…
Veneçuela
Estat
Estat de l’Amèrica meridional, limitat al N per la mar de les Antilles i l’oceà Atlàntic, a l’E per Guyana, al S pel Brasil i Colòmbia i a l’W per Colòmbia; la capital és Caracas.
La geografia física El relleu i la geologia Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre grans unitats de relleu l’escut de la Guaiana, els Andes, separats de l’escut per una extensa plana els llanos , i el sistema muntanyós del Carib L’escut de la Guaiana, situat al S i a l’E del riu Orinoco, és un massís molt antic de roques cristallines precambrianes, molt metamorfosades, recobertes per un conjunt de gresos disposats horitzontalment, que donen al conjunt un aspecte de relleu tabular Els rius hi han excavat profundes valls, dominades per elevacions solitàries, restes d’antics peneplans Els…
Zimbàbue
Estat
Estat de l’Àfrica meridional, limitat per Zàmbia al N, per Moçambic al NE i l’E, per la República de Sud-àfrica al S i per Botswana a l’W; la capital és Harare.
La geografia física El país és constituït per una massa de terres altes altiplans de Matabeleland al SW i Mashonaland al NE que formen part del gran altiplà de l’Àfrica central i meridional, en el qual l’erosió actuant sobre materials de diferent resistència ha creat un relleu de terrasses que davallen a la depressió del Zambezi al N i a la del Limpopo al S Els esquists i gresos paleozoics formen un espès estrat horitzontal interromput per intrusions ígnies, especialment al centre del país, on donen lloc al Great Dyke monts Inyanga, 2596 m, que forma una serralada de turons que travessa el…
vall de Seta
Vall del Comtat, entre la serra de l’Almudaina (1 008 m), al N, i la Serrella (1 379 m), al S, tancada a llevant per la serra d’Alfaro.
És drenada pel riu de Seta , afluent del d’Alcoi per la dreta la xarxa de barrancs és exageradament encaixada en les margues miocèniques — albarís — i s’acompanya de nombroses captures, meandres tallats i d’embotiments de diverses generacions Comprèn els municipis de Balones, Quatretondeta, Benimassot, Tollos, Fageca i Famorca Sector de població morisca, després de l’expulsió fou repoblat, en part, per mallorquins
Serra
Despoblat
Despoblat del municipi de Torís (Ribera Alta), al S de la vila, esmentat el 1238 i centrat en l’antic castell de Serra (a l’indret de l’actual Castellet).