Resultats de la cerca
Es mostren 3336 resultats
Ansó
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, centre de la vall d’Ansó
, la més occidental de les valls pirinenques aragoneses.
Drenada pel riu Veral, les terres altes, afaiçonades pel glacialisme, són cobertes de pastures, que aprofiten els ramats ovelles i cabres que hi pugen des de les terres de la depressió de l’Ebre i la Canal de Berdún Les àrees de bosc són aprofitades per a l’explotació de la fusta i combinades amb l’agricultura La població, amb tendència a l’emigració, s’agrupa a la vila, característic poble de muntanya, d’origen medieval, que ha conservat no solament l’arquitectura sinó també l’antic parlar aragonès i, fins a temps recents, molts trets etnogràfics, especialment en el vestuari
Andros
Illa
Illa, la més extensa, de l’arxipèlag de les Bahames.
Situada a l’E de la punta meridional de Florida, és baixa, sorrenca, amb llacs, i travessada per canals navegables, anomenats bights , i pel riu Goose 25 km, l’únic de les Bahames La fusta del bosc tropical és aprofitada per a l’exportació La població viu a la costa oriental, on es troben les principals localitats Andros Town, Nicolls Town i Kemp's Bay L’illa fou anomenada de l’Espíritu Santo pels castellans i, més tard, els anglesos li donaren el nom d’Andros en honor d’Edmund Andros, governador britànic del s XVIII
Caudiers de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent, a les Garrotxes de Conflent, al límit amb el Capcir.
És accidentat, a l’oest, per la serra que separa les conques de l’Aude i de la Tet pic del Bastard, 2095 m pic de Castelló, 2045 m, i drenat per la riera de Cauders , afluent, per la dreta, de la riera de Ralleu, poc abans de la seva confluència amb la riera de Cabrils El bosc cobreix la part occidental del terme la migradesa de l’agricultura ha provocat el despoblament 2 h el 1982 del poble, situat al voltant de l’església parroquial de Sant Martí 1625 m alt, a l’esquerra de la riera de Cauders
Montfort
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu.
Se situa a la capçalera de la Bolzana, encerclada pel tuc Dormidor 1843 m al SW, la serra d’Escales 1724 m al S i el serrat Naut 1310 m al NE i coberta en una bona part pel bosc estatal de Salvanera pins, faigs, castanyers El poble 780 m d’altitud es troba vora la Bolzana, amb les restes de l’antic castell de Montfort una torre quadrada i del poble primitiu encimbellades damunt el nucli modern És un petit centre d’estiueig El terme comprèn, a més, els antics veïnats de Falgaret i Aussièras
springbok
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’1,50 m de longitud, 20 cm dels quals corresponen a la cua, i 85 cm d’alçada a la creu, amb el tronc llarg i esvelt recobert per un pelatge de color bru lleonat.
Els costats i el ventre són blancs, i tenen un replec de glàndules odoríferes collocat a la meitat posterior del llom, al llarg de la columna vertebral, zona sobre la qual hi ha una crinera de pèl Els mascles i les femelles presenten banyes de fins a 40 cm de llargada Viu a les zones d’estepa àrida i bosc clar, i pot fer salts de 2 a 4 m d’alçada i 4 a 5 m de llargada Habita a l’Àfrica, des del cap de Bona Esperança fins al Zambezi És anomenat també antílop saltador
rutàcies
Botànica
Família de terebintals composta per plantes llenyoses o rarament herbàcies, amb glàndules secretòries, de fulles simples o compostes, sovint trifoliolades i generalment alternes, de flors comunament actinomorfes, hermafrodites, diclamídies, hipògines i obdiplostèmones, i amb fruits de diversa mena.
Comprèn prop de 2 000 espècies, que habiten els països càlids i temperats de tot el món Rutàcies més destacades Casimiroa edulis casimiroa Chloroxylon swietenia llimoner de Ceilan Citrus aurantium taronger agre Citrus bergamia bergamoter Citrus grandis aranger gran , pomelo Citrus limetta llimoner dolç Citrus limon llimoner , llimonera Citrus medica poncemer , cedrater, poncirer Citrus myrtifolia taronger nan Citrus nobilis mandariner , taronger mandarí Citrus paradisi aranger Cusparia officinalis angostura Dictamnus sp dictam , timó reial Dictamus albus lletimó Dictamnus hispanicus gitam ,…
Club de Tir amb Arc Caldes de Montbui

Tiradors del Club de Tir amb Arc Caldes de Montbui que participaren en el Campionat de Catalunya del 2009 en l’especialitat de camp
CTA Caldes de Montbui
Esports de tir
Club de tir amb arc de Caldes de Montbui.
Conegut també com a Arquers del Negrell, fou fundat per Joaquim Díaz l’any 1998 El primer any s’installà en uns terrenys cedits pel Club de Caça de Caldes i poc després, al bosc del Negrell L’any 2000 inaugurà un circuit de dotze dianes i posteriorment l’augmentà a vint-i-quatre i esdevingué un dels camp de tir més tècnics d’Espanya Participa tant en les especialitats de sala com en les de camp del Campionat d’Espanya, de Catalunya i de la Lliga Catalana, així com en altres competicions i trofeus d’àmbit estatal
casal d’Olivet

Restes de la torre circular del casal d’Olivet (s. XI-XV), al terme de Canovelles
© Diego Sola
Casa forta de Canovelles (Vallès Oriental), al NW del municipi.
Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers
Francesc Ordeig Terricabres
Caça
Caçador.
El 1977 fou nomenat president de la III Federación Regional de Caza, de la qual ja havia estat vocal de la junta directiva El 1981, sota la seva presidència, aquest organisme es convertí en la Federació Catalana de Caça, de la qual esdevingué el primer president Durant el seu mandat, fins el 1986, es promogueren les diferents especialitats de competicions ja existents, però també se n’adoptaren de noves, com els recorreguts de caça També s’inicià l’estudi del conill de bosc per a desenvolupar la vacuna contra la mixomatosi Fou el primer president de la Federació Autonòmica d'…
Piauí
Divisió administrativa
Estat del NE del Brasil.
La capital és Teresina Ocupa la part est de la conca del Parnaíba Des de l’estreta franja litoral el terreny s’alça en terrasses vers l’altiplà interior, més sec i àrid que el litoral La vegetació és de caatinga i algunes clapes de bosc tropical Poc poblada 10,7 h/km 2 est 1995, una quarta part s’agrupa a les ciutats les més importants són Teresina i Parnaíba, port principal Conreus de cotó i, on és possible el regadiu, arròs i canya de sucre Ramaderia extensiva d’ovelles i cabres Energia hidroelèctrica a Esperantina i Cachoeira Dourada al riu Parnaíba