Resultats de la cerca

Vida Es formà amb músics d’origen hispanoamericà, com J Buitrago o P Desvernine De jove mostrà uns grans dots com a pianista, i es traslladà a París 1976-78, on estudià amb AF Marmontel Després d’escoltar N Rubinstein en un concert, decidí traslladar-se a Alemanya Allí estudià composició amb S Lebert a Stuttgart, i amb L Ehlert a Wiesbaden, i el 1978 entrà al Conservatori Hoch de Frankfurt Conegué personalment F Liszt, a qui feu sentir algunes composicions pròpies per a piano i que l'ajudà a publicar  First Maiden Suite 1881 El 1880 s’inicià en la docència del piano, i l’any següent fou…

Vida Fill d’ Augusto Algueró Algueró Simultaniejà els estudis de medicina amb els de música al Conservatori Municipal de Barcelona, i es decantà per la professió musical Fou un dels compositors catalans de música lleugera més prolífics del segle XX, i s’especialitzà sobretot en el gènere melòdic i romàntic, en el qual compongué des dels anys seixanta un gran nombre de cançons que interpretaren cantants de gran projecció a l’Estat espanyol, entre d’altres  Carmen Sevilla , amb qui estigué casat 1961-74, Karina, Mari Trini, etc Entre els seus èxits destaquen Penélope 1969, que cantà Joan…

Vida És una de les figures cabdals de la música japonesa de la segona meitat del segle XX Des de jove se sentí profundament atret per la música occidental, i no fou fins més tard que mostrà interès per la música del seu país nadiu La seva producció és fruit de la influència de compositors com ara O Messiaen, A Webern i C Debussy, les obres dels quals analitzà en profunditat La fama li arribà amb la seva primera peça orquestral, Rèquiem 1957, per a orquestra de cordes, que despertà l’entusiasme d’I Stravinsky quan l’escoltà durant una visita al Japó el 1959 La primera composició…

Vida Fou mestre de la capella reial i un dels compositors més importants de la Suècia del segle XVIII El 1711 era al servei de la capella reial en qualitat de violinista i oboista Entre el 1715 i el 1721 amplià els estudis musicals amb JCh Pepusch a Londres, on entrà en contacte amb A Ariosti, GB Bononcini, FX Geminiani i GF Händel Malgrat la importància capital que aquests anys tingueren en la seva formació com a músic i compositor, no se’n conserva cap obra d’aquest període De retorn a Suècia, fou nomenat mestre de capella suplent a la cort 1721 i, més tard, mestre de capella…

Vida Cursà harmonia, contrapunt i fuga amb M Roger al Conservatori de Música de Manresa Posteriorment, A Sardà l’introduí en el món de la composició, l’estudi de la qual amplià amb C Guinovart i J Soler Embrancat en una contínua recerca estilística, manté contactes freqüents amb altres compositors, com C Halffter, T Marco, JR Encinar, A García Abril, J Guinjoan, F Donatoni i L Nono Músic prolífic, amb un ampli corpus compositiu, ha esdevingut, a més, un dels artistes reconeguts dins del panorama musical català Ha rebut diversos guardons, com el Premi Reina Sofia en la seva VI…

Vida Del 1494 al 1525 serví a la cort dels Gonzaga, a Màntua, on ocupà diferents càrrecs musicals Cap al 1502 viatjà per diverses ciutats del nord d’Itàlia com a intèrpret Pietro Aaron i Baldassarre Castiglione mencionen en els seus escrits les seves habilitats com a cantant i llaütista Tot i que compongué música religiosa -una salve a tres veus i set laudi sembla que són les seves primeres composicions- destacà, juntament amb Bartolomeo Tromboncino, com un dels grans compositors de frottole , el característic gènere italià del començament del segle XVI N’escriví més de cent, i moltes…

El primer autor que utilitzà el terme com a nom per a una composició fou F Liszt, l’any 1854 Symphonische Dichtung , per a referir-se a Tasso obra composta cinc anys abans Posteriorment, ell mateix generalitzà el nom per a dotze de les seves obres orquestrals, totes elles amb un títol derivat de la literatura El poema simfònic representa una de les manifestacions més importants de la música programàtica , i durant la segona meitat del segle XIX molts compositors escriviren obres del gènere, encara que de vegades amb altres denominacions R Strauss, un dels més importants creadors…

El seu nom real era Pietro Antonio Domenico Bonaventura Trapassi Malgrat el seu origen humil, tingué una educació acurada gràcies als seus dots i a diversos protectors El principal fou Gianvincenzo Gravina, el qual li hellenitzà el cognom, pel qual ha estat conegut posteriorment, li proporcionà un coneixement profund dels clàssics i li facilità la publicació de la tragèdia Giustino 1717 Dedicat a la jurisprudència a Nàpols des del 1721, també escriví obres teatrals i llibrets per encàrrec, entre els quals figuren Siface rè di Numidia 1723, Didone abbandonata 1724 -dedicada a la seva futura…

Fill d’un militar, la seva família s’installà a París 1851, on treballà com a escrivent a l’ajuntament El seu primer llibre, Poèmes saturniens 1866, sota la influència de Charles Baudelaire, palesa una crisi moral, que s’anà accentuant trastorns nerviosos, alcoholisme, fins que semblà trobar l’equilibri en casar-se, el 1870 Fêtes galantes 1869 i La bonne chanson 1870 són obres que caracteritzen aquest breu període de felicitat, que no sobrevisqué, però, a la guerra i a la Comuna Després d’ésser mobilitzat tornà a beure i perdé la feina, i l’arribada a París d’Arthur Rimbaud 1871 consumà la…

Biografia Nascut en una família de llarga tradició musical, el 1942 ingressà a la Berliner Musik Akademie, però l’any següent fou mobilitzat Presoner a Itàlia a la fi de la Segona Guerra Mundial, posteriorment amplià estudis a Berlín i debutà el 1947 en la substitució d’un solista per al Requiem Alemany de Johannes Brahms Poc després, el mateix any, féu el seu primer recital a Leipzig El 1949 fou nomenat primer baríton de l’Òpera de Berlín, on debutà en Don Carlo de Giuseppe Verdi El 1948 feu la seva primera interpretació pública del cicle Viatge d’hivern , de Franz Schubert , obra que el…