Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Concessió de les Creus de Sant Jordi
Se celebra a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi 1999 De les 41 persones i 11 entitats distingides amb el guardó, només hi falten el missioner Vicenç Ferrer, que la va rebre el 19 de maig, abans de retornar a l’Índia, el cineasta Francesc Rovira i Beleta, desaparegut recentment, i el poeta Rafael Alberti, que és representat per la seva filla Amb els guardons d’avui, la Creu de Sant Jordi ja s’ha concedit a 618 persones i 165 institucions
Joan Pau II inaugura el Jubileu 2000
El papa Joan Pau II acompleix el ritual d’obrir la Porta Santa de la basílica de Sant Pere, gest simbòlic per a iniciar la celebració del Jubileu o Any Sant 2000 La celebració es durà a terme amb 121 grans actes que s’organitzaran fins el 6 de gener de 2001 Es preveu que cada acte suposarà l’arribada d’almenys 300000 pelegrins, i entre el 15 i el 20 d’agost del 2000, amb motiu del Jubileu de la Joventut, es creu que la xifra superarà el milió i mig de visitants
teorema
Matemàtiques
Qualsevol proposició matemàtica que pot ésser demostrada a partir d’unes hipòtesis, uns axiomes o altres proposicions demostrades anteriorment.
Les proposicions prèvies de demostració breu que precedeixen un teorema de demostració més complicada són dites lemes , mentre que les conseqüències que es deriven del teorema són anomenades corollaris Hom anomena també teorema qualsevol conclusió general que ja ha estat demostrada Una conjectura , en canvi, és una proposició que hom creu certa però en desconeix la demostració Hi ha nombrosos teoremes coneguts, com ara el de Pitàgores, el de Tales, el del valor mitjà, etc Dos teoremes són anomenats recíprocs quan cadascun té per hipòtesi la conclusió de l’altre
ram
Etnografia
Cristianisme
Branqueta de llorer, d’olivera, de palma o d’algun altre arbre o arbust, la qual, un cop beneïda, és portada a la processó del diumenge de Rams.
Acabada la processó, hom sol conservar religiosament els rams fins a l’any següent El palmó, lligat als barrots dels balcons, és utilitzat com a protecció contra els mals esperits Amb la mateixa finalitat, hom en penja fulles sovint en forma de creu a les portes i finestres, sobretot en ocasió del salpàs El llorer sol ésser també guardat per condimentar i beneir l’estofat, o cremat per allunyar les tempestats La mateixa litúrgia se serveix de la cendra de palmes i llorers per al ritu del dimecres de Cendra
iac
iac
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, de cos molt fort.
Té el cap petit i les banyes cilíndriques amb solcs transversals El pèl, llarg i llanut, és de color marró fosc Habita als altiplans del Tibet, fins als 6 000 m Els iacs en estat salvatge actualment molt escassos poden atènyer fins a 1,9 m d’alçada a la creu els mascles i 1,6 les femelles Els iacs domèstics són més petits, i tenen una gran importància en la subsistència tradicional dels tibetans i altres pobles, als quals forneixen de carn, llet, llana i, a partir dels excrements assecats, combustible
Octavio Pérez-Vitoria Moreno
Dret
Jurista i criminalista.
Es doctorà en dret a Madrid i es llicencià a la Scuola di Diritto Penale de Roma Fou titular de la primera càtedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on dirigí també l’Institut de Criminologia Autor de La minoría penal 1940, La legislación española sobre tribunales de menores, El código penal del Brasil, Psiquiatría y derecho penal , entre altres obres El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i fou president d’honor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
nomisma
Numismàtica i sigil·lografia
A l’època bizantina, nom donat al solidus aureus de Constantí el Gran.
El nomisma fou la unitat monetària principal de l’imperi Bizantí fins el 1453 Acceptada en tots els mercats durant tota l’edat mitjana algú l’ha anomenat el dòlar de l’edat mitjana, sofrí només algunes alteracions després dels Comnè s XI i XII La moneda, d’or, portava l’efígie de l’emperador bizantí, coronat per Crist o la Mare de Déu, acompanyat de l’àngel, símbol de la victòria, i amb una esfera coronada amb la creu, com a manifestació de la universalitat de l’Imperi
Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona
Folklore
Entitat fundada a Barcelona el 1922 amb el nom d’Agrupació Sardanista de Barcelona, dedicada principalment al conreu i a la difusió de la sardana.
Compta amb diverses seccions, entre les quals sobresurten un grup de muntanya, un esbart Esbart Barcelona i una comissió per al foment de la música per a cobla Amics dels Concerts El 1952 creà un quadre escènic català i el 1956 inicià cursets de català Del 1958 ençà, ha convocat en diverses ocasions el Concurs Musical Joaquim Serra Ha dut a terme una apreciable tasca a favor de la música i del folklore catalans, i, en general, de la cultura del país L’any 1988 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi
dardera
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, que té per finalitat el servei de malalts.
Tingué el seu origen a Barcelona, el 1731, en la donació que féu el metge Francesc Darder de tots els seus béns a la Causa Pia Darder, per al manteniment d’una associació de dones seglars que havien d’atendre les malaltes pobres de l’Hospital de la Santa Creu El 1883 esdevingué congregació religiosa, afiliada al Tercer Orde Franciscà, de la qual fou fundadora i primera superiora Isabel Ventosa 1876-95 El bisbe Casañas en féu les primeres constitucions 1894, i el 1909 n'obtingué l’aprovació pontifícia
currotaco

Currutaco en forma de papallona
Pastisseria
Figura de galeta amb què es decoren les palmes i els palmons el diumenge de Rams.
Tenen formes diverses creu, martell, gall, sol, lluna, papallones, figures humanes, etc, i, un cop beneïts palmes i palmons, es mengen Els ingredients principals són la farina, el llard, els ous i el sucre De gran tradició fins ben entrat el segle XX, s'anomenen currutacos a Barcelona, Gelida i Vilanova i la Getrú, on encara es manté viva la tradició També rebien altres noms, com ninots Caldes de Montbui i Cervera, ninos Palafrugell, monjos o monges Rosselló, garlanda Manresa, sisenyor Duesaigües, papu Prat de Lluçanès, figureta Vallès i senyora o senyor Mataró