Resultats de la cerca
Es mostren 1333 resultats
música del monestir de Montserrat
Música
Música desenvolupada al santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situat al vessant oriental de la muntanya del mateix nom.
És monestir benedictí des del seu origen, nascut de l’abadia de Ripoll, en temps de l’abat Oliba ~1025 Ocupa el lloc on primitivament hi havia l’ermita o capella de Santa Maria, en un terreny que el comte Guifre el Pelós donà al monestir de Ripoll Amb el temps esdevingué lloc de pelegrinatge i de culte popular La seva situació, en un terreny poc pla, ha fet que els edificis s’anessin amuntegant i formant un conjunt poc homogeni, fins a la construcció de la nova església 1560-92, iniciada per l’abat Bartomeu Garriga 1504-1578, sobre una plataforma artificial, i la del nou monestir de l’abat…
represa
Música
En l’orgue, recurs de construcció habitual en els jocs de mixtures agudes (plens, címbals, etc.) que consisteix en el fet de, a partir d’una nota determinada, reprendre -a l’octava o a la quinta més greu- les notes ja recorregudes, en lloc de seguir la seva tessitura normal vers l’agut -la qual cosa comportaria arribar a llindars musicalment inaudibles-.
En la disposició de les represes s’amaga la personalitat tímbrica del joc
catedral de Tarragona
Portalada romànica de la catedral de Tarragona, realitzada en marbre blanc
© Fototeca.cat
Temple principal de l’arxidiòcesi de Tarragona, que té com a titular Santa Maria.
Antecedents i evolució constructiva L’edifici romànic Construït molt probablement sobre el Temple d’August de Tarragona segle I dC, en època posterior el precediren possiblement una basílica romanocristiana, transformada més tard en església visigòtica i potser en mesquita islàmica, edificada en un mateix lloc, a la part posterior de la catedral actual, i un petit temple romànic, del segle XII, construït durant el curs de la repoblació de la ciutat, que ha estat identificat amb la catedral primitiva Per bé que la constitució d’una canonja catedralícia sota la regla augustiniana…
Morella
Morella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca dels Ports, el més extens de la regió de Castelló (el 1976 li foren annexats, encara, els municipis de Xiva de Morella i d’Hortells).
S'estèn al centre del massís muntanyós dels ports de Morella que donen nom a la comarca, a la capçalera del Bergantes, o riu de Morella que neix a la serra de la Figuera, i del riu de Calders, el qual, juntament amb el seu afluent, la rambla de Sellumbres, forma part del límit occidental del terme Al sector oriental hi ha les capçaleres del riu Cérvol i de la rambla de Cervera, que desguassen a la Mediterrània Al s s’allargassa un sector les aigües del qual rambla de la Belluga van a parar a la rambla Carbonera Alt Maestrat La part meridional, la més elevada, abrupta i deshabitada, és…
Joan Lamote de Grignon i Bocquet

Joan Lamote de Grignon i Bocquet
© Fototeca.cat
Música
Director i compositor.
Vida Els seus pares, d’ascendència francesa, es traslladaren a Tortosa poc després del naixement de Joan En aquesta ciutat se li manifestà la vocació musical i rebé la seva primera formació amb el mestre Josep Abarcat i Sebastià Traslladat de nou a Barcelona vers el 1885, continuà els seus estudis al Conservatori del Liceu, sota la direcció d’Antoni Nicolau, com també de G Balart violí i P Tintorer piano El 1890 fou nomenat professor de piano de l’esmentat centre la seva dedicació a l’acompanyament i a la composició s’iniciaren en aquesta darrera dècada del segle XIX El 1902 fou nomenat…
,
Niccolò Jommelli
Música
Compositor italià d’òpera i música sacra.
Vida La seva formació musical començà al cor de la catedral d’Aversa L’any 1725 se n’anà al Conservatorio di San Onofrio a Nàpols i el 1728 al Conservatorio Pietà dei Turchini Rebé les influències sobretot de JA Hasse i JG Graun La seva carrera començà amb dues òperes còmiques que no s’han conservat L’errore amoroso , estrenada a Nàpols el 1737, i Odoardo , presentada a Florència el 1738 Fou, però, la seva opera seria , Ricimero rè de Goti Roma, 1740 que atragué l’atenció d’un patró tan ric com influent el cardenal Henry Benedict, duc de York L’any 1741 es traslladà a Bolonya per treballar en…
tabulatura
Música
Qualsevol sistema de notació instrumental que utilitzi lletres, nombres o altres signes en lloc dels que són propis de la notació amb pentagrama.
La música occidental ha emprat sistemes d’aquest tipus des del segle XIV, i majoritàriament estan relacionats amb la tècnica de tocar un determinat instrument Enfront de la notació mensural de tipus convencional, els signes de la qual indiquen l’alçada i el valor d’una nota, les tabulatures fan servir uns signes que assenyalen la manera d’obtenir els sons en un instrument concret, i d’altres que serveixen per a indicar-ne el valor Si bé avui dia s’ha imposat la notació amb pentagrama, algunes de les seves característiques principals procedeixen de les tabulatures, com per exemple l’ús de…
música de Praga
Música
Música desenvolupada a Praga (República Txeca).
Habitada des del neolític, al segle IX esdevingué, amb els premíslides, la fortalesa més important de Bohèmia L’emperador romanogermànic Carles IV la feu capital del seu imperi al segle XIV i llavors la ciutat visqué un període d’esplendor cultural Entre els diversos monestirs, convents i esglésies que tingueren alguna activitat musical destacà el convent femení de Sant Jordi, lloc on, segons la documentació conservada, es realitzaven representacions sacres ja al segle XII Altres testimonis de les pràctiques musicals d’aquests anys són un troper del 1235 i les notícies de la creació d’un cor…
música de Munic
Música
Música desenvolupada a Munic (Alemanya).
Fundada el 1158 pel duc de Baviera Enric el Lleó, les primeres notícies musicals de Munic són del segle XIV i es refereixen a pràctiques de música polifònica a la Frauenkirche i a l’església de Sankt Peter Durant el segle XVI, a Sankt Peter -que des del 1491 tingué un nou orgue- foren actius S Auer, JCh Pezel i Johann Christoph, i a la Frauenkirche, Ch Perckhofer i H Holzner En el desenvolupament de la música litúrgica a la ciutat també tingué molta importància Sankt Michael, temple que passà als jesuïtes el 1559 En aquesta església fou actiu G Victorinus, musicus praefectus ,…
tenora

Tenora
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb el tible, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…