Resultats de la cerca
Es mostren 3137 resultats
Manchester
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, Gran Bretanya, capital del comtat metropolità homònim, situada a la vora del riu Irwell, prop de l’aiguabarreig amb el Mersey.
Ciutat de funció industrial, es caracteritza per un tradicional predomini de la indústria tèxtil cotonera, indústria afavorida per condicions climàtiques adequades i per fonts d’energia abundoses, gràcies als corrents fluvials que baixen dels Penins i també a l’existència de jaciments de carbó fàcilment explotables El remodelatge urbà actual fa disminuir la població de la ciutat mateixa, en benefici del creixement de l’aglomeració, i tendeix a formar als voltants dels Penins, i juntament amb Birmingham i Leeds, una conurbació en forma de N El desenvolupament industrial de Manchester…
güelf | güelfa
Història
A l’edat mitjana, membre d’una facció partidària de la política papal, enfrontada als gibel·lins.
Aquestes faccions polítiques sorgiren a Alemanya a la mort de l’emperador Enric V 1125 els güelfs, partidaris del papat, foren dirigits pels ducs de Baviera, descendents del duc Welf, de qui prengueren el nom, i els gibellins ho foren pels Waiblingen, que també els donaren el nom, anomenats després Hohenstaufen en convertir-se en ducs de Suàbia, i lluitaven per un poder imperial fort i contra el poder temporal del papa L’enfrontament entre la Santa Seu i l’emperador Frederic I Barba-roja pel dominium mundi trasplantà aquesta divisió a Itàlia, on les faccions preexistents a cada unitat,…
transició
Política
Procés polític consistent en el canvi pacífic d’un règim autoritari a un de democràtic.
Les transicions de règims polítics dictatorials generalment imposats i sostinguts per l’estament militar a sistemes de democràcia parlamentària apareixen en contextos i condicions molt diversos Des de la segona meitat del segle XX, dins del bloc occidental les transicions democràtiques foren freqüents des de la fase final de la guerra freda , quan primer el desgel i posteriorment l’afebliment i la desaparició de l’URSS afavoriren la caiguda de governs autoritaris de dreta anticomunista tolerats i sostinguts pels Estats Units A Europa, tingueren lloc transicions democràtiques a…
John McCain
Militar
Política
Militar i polític nord-americà.
Fill d’un oficial de la marina, el 1958 es graduà a l’Acadèmia Naval d’Annapolis, i posteriorment fou pilot de l’aviació naval dels EUA El 1967, a la guerra del Vietnam , el seu avió fou abatut i fou capturat i fet presoner de guerra fins el 1973 Després de ser alliberat fou condecorat per la seva conducta durant el captiveri, durant el qual fou torturat i que li deixà seqüeles Retirat de l’exèrcit el 1981, el 1982 fou elegit a la Cambra de Representants pel partit republicà El 1986 fou elegit senador per Arizona, càrrec en el qual fou confirmat els anys 1992, 1998, 2004, 2007,…
Andrés Pastrana
Política
Polític colombià.
Fill de l’antic president de Colòmbia, Misael Pastrana Borrero, es llicencià en dret al Colegio Mayor de Nuestra Señora del Rosario de Bogotà Posteriorment, realitzà cursos de postgrau a la Universitat de Harvard EUA Inicià la seva carrera com a periodista el 1978, any en què fundà la revista Guión , de la qual fou director L’any 1979 creà el Noticiero TV Hoy , que dirigí fins el 1987 El 1988 fou escollit alcalde de la ciutat de Bogotà L’any 1989 fou membre del comitè executiu de la IULA International Union of Local Authorities Fou assessor de la Universitat de les Nacions Unides UNU a Tòquio…
Manuel José Quintana
Literatura
Poeta castellà.
Estudiant a la Universitat de Salamanca, fou deixeble de Meléndez Valdés, la influència del qual es palesa en el primer volum de Poesías 1788 Assolí molt aviat un gran prestigi personal i literari i fou amic de Jovellanos, Cienfuegos i altres escriptors Per aquesta època darrers anys de Carles IV fundà el periòdic Variedades de Literatura y Arte Durant la crisi del 1808 defensà la causa nacional i obtingué diversos càrrecs polítics Publicà manifests i proclames i les famoses Poesías patrióticas 1808 Fundà i dirigí el mateix any el Semanario Patriótico Acabada la guerra contra…
Ramon Puig i Gairalt
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1912 Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A Galí i del Conservatori del Liceu El 1917 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell, inaugurada el 1920, per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona 1921 Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al Llobregat 1928 i…
Leopoldo O’Donnell y Jorris
Història
Militar
Militar castellà d’origen irlandès.
Fill del tinent general Carlos O'Donell y Anethan, que fou governador militar de València, i nebot del primer comte de la Bisbal Ingressà en el cos d’infanteria Durant la primera guerra Carlina lluità en el bàndol liberal el 1836 ja era general i el 1837 lluità a Hernani i a Hondarribia Defensà Sant Sebastià, derrotà els carlins a Oiartzun 1838 i a Lucena 1839 —fet que li valgué el títol de comte de Lucena i la capitania general de València— i, en collaboració amb Espartero, foragità els carlins del Maestrat Partidari dels moderats, el 1841 s’aixecà contra Espartero i participà en el complot…
Pere Pi-Sunyer i Bayo
Política
Economista i polític.
Fill d’Agust Pi i Sunyer El 1939 s’exilià amb els seus pares a Veneçuela Estudià economia a la Cornell University, als EUA, on es graduà el 1944, i féu estudis de postgrau a la New School for Social Research de Nova York fins el 1946 Treballà tres anys a Nova York a l’Editorial MacMillan Tornà a Veneçuela el 1949, on treballà com a economista al Banc Central de Veneçuela i a la Creole Petroleum Company Exercí també com a professor adjunt d’història i organització del Moviment Obrer a la Universitat Central de Veneçuela Fou membre del Consell Nacional d’Economia de Veneçuela, president del…
Hug de Montcada i de Cardona
Història
Literatura catalana
Militar
Militar i poeta.
Castellà de Trani Fill del baró d’Aitona Pere III de Montcada i de Vilaragut Un dels darrers grans caps militars i polítics catalans que intervingueren en la política europea Lluità a Itàlia al servei de Carles VIII de França, de Cèsar Borja 1499-1503, amb qui estava emparentat, i del Gran Capità 1503-04 Alexandre VI el nomenà 1500 comanador de Santa Eufèmia de Calàbria i prior de Sant Joan de Messina Fou mestre justicier i virrei de Sicília 1509-16 almirall 1518, conquerí Gerba 1520 lluità contra França 1521-24 i fou capturat a Marsella Alliberat 1525, fou un dels signataris del tractat de…