Resultats de la cerca

La basílica Vista del sector de llevant del monestir de Santa Maria de Roses, on van aparèixer les restes d’una església paleocristiana i d’una altra de preromànica, successora de l’anterior ECSA - M Casanovas Durant la recerca arqueològica de la Rhode grega es van descobrir els vestigis d’una església paleocristiana, refeta en època preromànica al subsòl de l’absis i el transsepte de migdia de l’església romànica del monestir de Santa Maria de Roses Roses, Alt Empordà El primer que va topar amb aquestes restes va ser l’afeccionat de Roses F Cufí, l’any 1934, el qual va realitzar algunes…

A la fi del segle X hom té noticies ja del terme del castell, sota el domini de la nissaga Goscons, que entroncà amb la dels Arquer al segle XIII, i els transferí així la senyoria i els seus vincles L’edificació mantingué fins a mitjan segle XIX una important torre i una capella sota l’advocació de sant Feliu La imatge, que fou traslladada a la seu parroquial, presideix el temple juntament amb sant Pere i sant Iscle  Al final dels anys 1970, el Dr Maluquer de Motes dugué a terme unes excavacions als fonaments del castell que mostraren les restes d’un absis paleocristià al lloc

La zona nucli de la reserva és el Parc Natural de S'Albufera des Grau, l’illa d’en Colom i el cap de Favàritx, una àrea que concentra una gran varietat de biòtops i acull espècies exclusives de l’illa, i també restes arqueològiques d’interès El 2004 s’aprovà l’ampliació dels límits del nucli central, mitjançant la incorporació d’una àrea addicional situada en zona marina La zona amortidora correspon a les àrees naturals d’interès especial derivades de la Llei d’espais naturals de Balears, i comprèn un 41% de l’espai de l’illa La resta del territori pertany a la zona de transició

Té indústries tèxtils, metallúrgiques i del paper Ciutat romana, tingué una importància rellevant durant l’edat mitjana Disputada entre els Sforza i l’Església, el 1445 passà als Estats Pontificis, fins a l’ocupació francesa, el 1797, que fou signat el tractat de Tolentino entre Napoleó i Pius VI, el qual renuncià a Avinyó, el comtat Venaissí i les legacions de Bolonya, Ferrara i Ravenna El 1815 Gioachino Murat hi fou derrotat pels austríacs La ciutat conserva restes de les muralles del s XIII El monument més important és la basílica de San Nicola del s XIII, amb retocs d’època barroca,…

Antiga fortalesa etrusca i colònia llatina el 383 aC, era bisbat catòlic ja a mitjan segle V Al concili de Sutri 1406, convocat per ordre d’Enric III per tal de posar fi a la situació provocada pels tres papes que es disputaven el soli pontifici, Benet IX fou deposat, Silvestre III declarat antipapa, i Gregori VI obligat a renunciar el papat El cisma finí amb l’elecció de Climent II La ciutat conserva necròpolis etrusques, restes de muralles del segle IV aC i un amfiteatre, excavat a la roca, del segle I aC És notable l’església hipogea, de basalt, de la Madonna del Parto

Colònia romana s I, fou seu del governador de la Pannonia secunda Devastada per Àtila ~452 i pels àvars s VI, es conserven restes dels murs i de les termes Centre de l'arianisme, s’hi celebraren diversos concilis, entre els quals destaca el del 357, en què fou aprovada una fórmula, coneguda per blasfèmia de Sírmium , que rebutjava tota menció del terme ουσία ‘substància’ i dels seus composts, fins i tot la fórmula de compromís homoioúsios homooúsios en l’especulació trinitària, i afirmava la subordinació del Fill al Pare Rebutjada a Ancire 359, fou avalada novament pel concili de Sírmium…

Capital del regne de Lídia, fou destruïda pels cimmeris al s VII aC reconstruïda pels grecs, fou, més tard, seu de la satrapia persa de Lídia Conquerida per Alexandre, passà als Antigònides, a Lisímac i, el 287 aC, als selèucides Encara formà part del regne de Pèrgam 189 aC i de l’imperi Romà 133 aC Un terratrèmol la destruí 17 dC, però fou novament edificada i tingué una importància religiosa pel temple d’Àrtemis i econòmica notable El cristianisme hi arrelà aviat Sardes és una de les 7 esglésies de l’Apocalipsi Són importants les restes del temple d’Àrtemis, d’època hellenística

Fou erigit vers el 1100 i era filial de Sant Miquel de Cruïlles Baix Empordà La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146 Era formada pel prior, dos monjos i dos beneficiats, un dels quals tenia cura de la capella de Santa Margarida, situada prop de l’actual cementiri de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís després que el castell de Rocafort fou volat per les tropes de Felip V 1713 A Rocafort romanen les restes de l’església de Sant Genís refeta al pas del s XII al XIII Des del s XV hi hagué només prior, sense comunitat

És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb Al segle XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda Deixà de tenir comunitat des del segle XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve del Pedreguet, parròquia d’Illa Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir

Fundat al segle IX, Alfons III el Magne 866-910 li concedí un privilegi com a nucli repoblador A mitjan segle X fou destruït pels musulmans i reedificat pel comte García-Fernández de Castella Fou panteó de personatges emparentats amb els comtes de Castella conserva el sepulcre del Cid i la seva família Sofrí constants reformes en el curs dels segles XIV al XVII De la fàbrica antiga hi ha restes del claustre i la sala capitular El 1502 era unit a la congregació vallisoletana i després de l’exclaustració del 1836 fou casa correccional del clericat i, posteriorment, cedit a trapencs, escolapis i…