Resultats de la cerca
Es mostren 8289 resultats
Anzio
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, a la regió del Laci, Itàlia.
És un port de pesca de la mar Tirrena i centre d’estiueig Correspon a l’antiga Antium , capital dels volscos, que fou conquerida per Roma, i durant l’Imperi esdevingué una famosa estació d’estiueig Hom hi edificà nombroses villes, entre elles la de Neró en les excavacions fetes han estat trobades nombroses obres d’art, entre elles la noia d’Anzio , estàtua probablement grega del s III aC, l'Apollo del Belvedere i el Gladiador Borghese Durant la Segona Guerra Mundial hi tingué lloc el desembarcament angloamericà del 22 de gener de 1944, dirigit per l’almirall Lowry, per tal de…
Civitavecchia
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia, vora de la mar Tirrena.
Nucli industrial ciment, sabó i licors drassanes i centre comercial el port fa l’aprovisionament de Roma i és el punt principal d’enllaç amb Sardenya Anomenada pels romans Centum Cellae, fou important gràcies al port construït per Trajà Ocupada pels bizantins 553 i pels àrabs 828, caigué posteriorment a mans de diversos senyors feudals fins que fou controlada totalment pel papat 1431 i esdevingué el port principal dels Estats Pontificis Del 1849 al 1870 restà ocupada pels francesos
Academia Romana
Institució fundada al voltant del 1460 a Roma per l’humanista Pomponio Leto.
Fou coneguda també amb el nom d’Academia Pomponiana Tingué com a finalitat el culte del món clàssic Els seus membres es reunien a discutir sobre art, filologia, filosofia i arqueologia Llatinitzaren llurs noms i dataren llurs escrits ab urbe condita El to paganitzant de l’acadèmia féu que el 1468 els seus membres fossin acusats de conjurar contra el papa i de voler alliberar Roma de la subjecció de la clerecia Per ordre de Pau II, foren empresonats Pomponio Leto i Bartolomeo Saschi, dit il Platina , i l’acadèmia fou dissolta però fou renovada sota Sixt IV i les seves reunions…
Alexandre el Gran

Representació d’Alexandre el Gran en un mosaic romà conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Història
Rei de Macedònia (336-323 aC), fill de Filip i d’Olimpíada.
Biografia Fou educat per Aristòtil, i ben aviat 340 aC el seu pare l’associà a les feines del govern nomenant-lo regent El 338 comandà la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea Després de l’assassinat del seu pare, Alexandre heretà el regne a vint anys Tota la Grècia sotmesa per Filip s’alçà aleshores, però Alexandre donà prova de la seva força militar prengué i destruí Tebes, i es féu nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare Consolidada així l’hegemonia macedònia, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia El 334 aC passà a l’…
tercera guerra Púnica
Història
Fet d’armes entre Roma i Cartago que tingué lloc els anys 149-146 aC.
Fou emprès pels romans, que temien una resurrecció del poder de Cartago Aprofitant la malvolença del rei númida Masinissa contra els cartaginesos, Roma inicià una guerra d’extermini, que acabà amb la presa de Cartago, després d’una resistència desesperada a l’exèrcit que comandava Escipió Emilià La ciutat fou arrasada i no ressorgí, fins un segle i mig després, ja com a ciutat romana
Constantí IX
Història
Emperador bizantí (1042-55) per matrimoni amb l’emperadriu Zoe, vídua de Romà III Argir.
Annexà Armènia 1045, i hagué de sufocar diversos alçaments, provocats per la seva política antimilitarista Però a Occident els normands atacaren les possessions bizantines de la Itàlia meridional Governà envoltat d’intellectuals, afavorí les arts i les ciències i reorganitzà l’escola de Constantinoble, on erigí una facultat de filosofia i una de dret Durant el seu regnat es consumà el cisma entre les Esglésies de Constantinoble i de Roma 1054
Villa Borghese
Antiga vil·la fundada a Roma al començament del s XVII pel cardenal Scipione Caffarelli Borghese.
La construcció és obra de l’arquitecte holandès Jan van Santen Vasanzio, i els jardins foren dissenyats per Domenico Savino Transformada en part als ss XVIII i XIX, el 1902 fou adquirida per l’estat italià i actualment és parc públic de Roma Conté la Galleria Borghese , que posseeix la important collecció d’obres d’art reunida pels prínceps Borghese pintures de Sandro Botticelli, Antonello da Messina, Rafael, Correggio, Ticià, Caravaggio, etc escultures de Bernini, Antonio Canova, etc
art italià
art italià Façana del Palazzo Ducale del dux de Venècia (s XI-XII)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Itàlia a partir de la caiguda de l’imperi Romà.
Al començament fou continuador de l’art paleocristià, i a l’època de Justinià s’identificà amb l’art bizantí Des de la fi del segle VIII sorgí el tipus d’arquitectura que constituí l’anomenat primer art romànic , que s’estengué per Itàlia i l’Europa occidental Quant a l’art romànic, a partir del segle XI al nord predomina l’arquitectura llombarda, mentre que a la Itàlia central sorgeix una arquitectura centrada a la Toscana i a la regió de Roma inspirada en els models clàssics i paleocristians l’estil de les regions de Lucca i Pistoia, d’altra banda, influí en la construcció del…
ciutadà | ciutadana
Història
A Atenes i Roma, membre de la comunitat política constituïda per la ciutat (pólis, civitas).
Aquesta comunitat política era impensable sense la participació efectiva del ciutadà polítēs, cives en l’administració pública, el qual s’oposava, així, als altres habitants esclaus, metecs, hospites , que, sense el dret de ciutadania, no hi gaudien de drets polítics Amb la desaparició de les estructures polítiques del món antic i amb la concessió del dret de ciutadania a tots els habitants de l’imperi romà s III, la idea de participació política vinculada a la categoria de ciutadà s’anà afeblint i el mot ciutadà anà canviant de sentit
Annals
Història
Obra de l’historiador romà Publi Corneli Tàcit escrita entre els anys 14 i 68 dC.
Comprèn, any per any, en setze llibres dels quals s’han perdut del VII al X i el XVI és incomplet, la història de Roma des de la mort d’August i l’accessió de Tiberi al tron fins al regnat de Neró Amb un estil epigramàtic i condensat reflecteix amb gran precisió la societat romana i, en un primer pla, la vida de l’aristocràcia i els membres de la família imperial