Resultats de la cerca
Es mostren 4924 resultats
Vittorio Rieti
Música
Compositor nord-americà d’origen italià.
Estudià primer a Milà entre el 1912 i el 1917 i després fou alumne d’O Respighi, A Casella i GF Malipiero a Roma fins el 1920 Posteriorment, feu una llarga estada a París, que li donà l’ocasió d’entrar en contacte amb la música de l’anomenat Grup dels Sis El 1940 emigrà als Estats Units, on impartí classes en diferents centres d’ensenyament musical de Chicago i Nova York El 1944 obtingué la nacionalitat nord-americana Les seves obres es poden incloure dins del corrent neoclàssic De la seva producció sobresurten els ballets, especialment Barabau 1925, que fou compost per als…
Václav František Cervený
Música
Constructor d’instruments de vent bohemi.
Durant els primers anys de la seva juventut es formà en diferents ciutats europees, com ara Praga, Viena i Budapest, i finalment s’establí a Hradec Králové, Bohèmia, on fundà una fàbrica Tingué gran fama com a inventor i fabricant, i guanyà diversos premis als Estats Units i a Europa La seva influència es feu sentir en el desenvolupament dels instruments de vent i, indirectament, en el de la música del seu temps Introduí millores tècniques en els mecanismes dels instruments de metall i inventà diversos instruments, alguns dels quals encara són usats, especialment a les bandes…
Eduardo Mata
Música
Director d’orquestra mexicà.
Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Chávez i R Halffter 1954-56 Posteriorment, amplià la seva formació amb E Leinsdorf a Tanglewood En 1963-64 fou director dels Ballets Mexicans i després ho fou de l’Orquestra Simfònica de Guadalajara -fins el 1966-, abans d’establir-se com a director musical de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat Autònoma de Mèxic 1966-72 Als Estats Units dirigí les orquestres simfòniques de Phoenix 1972-77 i Dallas des del 1977 El 1976 fou nomenat director artístic i musical del Festival Pau Casals de Mèxic Gran divulgador dels…
William Steinberg
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià a Colònia, i en 1924-25 dirigí l’Òpera de la ciutat El 1926 fou nomenat director de l’Òpera de Praga, càrrec que abandonà el 1929 per fer-se càrrec de la de Frankfurt Fou un dels fundadors de l’Orquestra Simfònica de Palestina, l’actual Filharmònica d’Israel, que dirigí entre el 1936 i el 1938 Installat als Estats Units sota la protecció d’A Toscanini, que el convidà a dirigir l’Orquestra Simfònica de l’NBC, del 1945 al 1952 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Buffalo i posteriorment fou titular de les simfòniques de Pittsburgh 1952-76 i Boston 1969-72 Acabà…
Andrej Gavrilov
Música
Pianista rus.
La seva mare, deixebla de Genrikh Neuhaus, li donà les primeres lliçons de piano Més tard ingressà al Conservatori de Música de Moscou, on estudià amb Sv’atoslav Richter El 1974 guanyà el primer premi del Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou En el seu extens repertori destaca especialment la interpretació de compositors russos i vienesos, amb una clara predilecció per S Prokof’ev i F Chopin El 1980 se li prohibí viatjar a Occident, restricció que es mantingué fins el 1985, any en què es traslladà a Londres Ben aviat debutà als Estats Units i assolí una ràpida projecció…
György Lehel
Música
Director d’orquestra hongarès.
Rebé classes particulars de P Kadosa i de L Sómógyi i debutà el 1946 Guanyador del Premi Liszt el 1955 i el 1962, aquest darrer any dirigí l’Orquestra Simfònica de Budapest Amb aquesta formació es presentà a Anglaterra el 1968 i posteriorment a l’URSS, els Estats Units i el Japó Després d’haver-la convertida en una de les millors orquestres del país, el 1974 fou nomenat director permanent convidat de l’Orquestra Simfònica de Basilea Efectuà nombrosos enregistraments d’obres de músics hongaresos, especialment F Liszt i B Bartók, a més d’obres de compositors contemporanis, algunes…
Isidore Philipp
Música
Pedagog i pianista francès d’origen hongarès.
La seva família residí a París des que Isidore tenia tres anys Al conservatori de la capital francesa estudià amb Georges Matthias i posteriorment es perfeccionà amb S Heller i C Saint-Säens Inicià una destacada carrera com a solista, que aviat abandonà per consagrar-se a la pedagogia, camp en què esdevingué un dels grans referents de l’escola francesa de l’època En 1903-34 fou professor del Conservatori de París, on formà diverses generacions de pianistes, els quals dotà d’una depurada tècnica i d’un estil que entroncava amb els del seu mestre Saint-Säens Del 1941 al 1955 residí als Estats…
symphonion
Música
Instrument mecànic de so programat que consisteix en una capsa de música amb una pinta metàl·lica de dents afinades, que són pinçades per unes rodes dentades, accionades al seu torn per un disc metàl·lic amb pestanyes que sobresurten de la seva cara inferior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat El nom prové de l’empresa Symphonion Co, de Leipzig, que a partir del 1886 comercialitzà aquest tipus de capses de música amb disc amb pestanyes El mecanisme fou inventat per Paul Lochmann, que cercava de facilitar el canvi de les peces reproduïdes A més del mecanisme bàsic, alguns symphonions incorporaven elements de percussió, com planxes de metall Una altra marca comercial de capses de música basades en discos amb pestanyes fou Polyphon , de la companyia rival, també de Leipzig, que començà la seva producció en sèrie als Estats …
enganxall

Dos tipus d'enganxall ferroviari
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu situat a l’extrem dels vehicles ferroviaris que serveix per a unir-los entre ells, donar continuïtat al tren i transmetre l’esforç de la tracció.
L' enganxall automàtic permet l’acoblament i el desacoblament sense que cap home s’hagi d’introduir entre els vehicles a més, duu incorporats els connectors per als diferents circuits elèctrics, pneumàtics de fre, de calefacció, etc L' enganxall manual , consistent en ganxos units per un tensor roscat, és encara molt emprat a Europa en vagons de càrrega Per un acord internacional, hom tendeix a substituir-los per enganxalls automàtics de tracció i de xoc que permeten, d’altra banda, l’eliminació dels topalls Al Japó aquesta substitució ja fou feta l’any 1925 Als EUA i al Canadà l…
agulla nàutica

Agulla nàutica
Corel
Transports
Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants, emprat en els vaixells per tal de determinar la direcció del meridià magnètic i tenir una línia de referència a partir de la qual hom pugui comptar el rumb (brúixola).
Consisteix en diversos imants, anomenats imants directors, situats parallelament, i installats de manera que puguin girar lliurement en el pla horitzontal, tot orientant-se en el sentit del meridià magnètic, par tant en la direcció N-S magnètica, a causa de l’acció del camp magnètic terrestre Tots aquests imants directors són units a una rosa dels vents que gira conjuntament amb ells El nord que indica l’agulla nàutica és el nord magnètic Per tal d’obtenir la direcció del nord geogràfic, cal afegir-hi el valor de la declinació magnètica del lloc on es troba A més, cal corregir la…