Resultats de la cerca
Es mostren 3395 resultats
Col·legi de les Teresianes

Aspecte exterior de la façana principal del col·legi de les Teresianes
© Bob Masters
Edifici modernista de Barcelona destinat a col·legi i residència de religioses, construït per Antoni Gaudí entre el 1888 i el 1889 per encàrrec del sacerdot Enric d’Ossó, fundador de l’orde religiós de les teresianes.
Situat al carrer de Ganduxer, el projecte d’Antoni Gaudí, que s’hagué d’adaptar a la distribució que marcava la primera planta ja construïda de l’edifici, d’autor desconegut, proposava un gran conjunt format per tres edificis disposats en forma de U Gaudí només n’arribà a construir un de sol, aïllat, de forma rectangular, que utilitza el maó com a principal material constructiu, i que consta de planta baixa i tres pisos A la façana principal sobresurt un volum vertical, a manera d’entrada principal, en el qual hi ha un petit pòrtic amb una reixa de ferro forjat amb referències…
Santa Eulària de Mallorca
Façana de l’església de Santa Eulària de Mallorca
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Palma (Mallorca), situada al centre de la Vila Alta.
Té el seu origen en la primera organització eclesiàstica de l’illa, feta el 1236 per ordre de Gregori IX Hom utilitzà durant el s XIII una antiga mesquita el 1256 hi fou jurat l’infant Jaume com a successor del regne de Mallorca El 1302 li fou desmembrada la parròquia de Sant Nicolau L’edificació de l’església s’inicià als darrers anys del s XIII fou la més important de ciutat i l’única que adoptà el model de tres naus, considerat més solemne Té un deambulatori amb cinc capelles, tres de poligonals i dues de trapezoidals com a Castelló d’Empúries o a Sant Francesc de Mallorca Les columnes de…
transmissor polar
Amplificador de potència emprat en emissors en què es busca un alt rendiment energètic (idealment, una eficiència energètica del 100%), i en què el senyal multinivell a transmetre es genera separant per camins diferents els components d’amplitud (mòdul) i de fase (per això el nom de polar).
El component d’amplitud s’utilitza per a controlar el valor de la tensió d’alimentació de l’amplificador normalment commutat, de manera que el consum energètic d’aquest, directament relacionat amb el valor de l’alimentació, s’adequa a les necessitats instantànies del senyal a amplificar tensions altes per a instants en què l’amplitud dels senyal també ho és, i baixes en cas contrari El component de fase és l’entrada directa a l’amplificador, i és el mateix amplificador el que construeix el senyal modulat a la seva sortida Els amplificadors EER i ET, en què les informacions d’amplitud i de…
literatura aranesa
Literatura
Literatura desenvolupada en aranès a la Vall d’Aran.
Tot i que lingüísticament la comarca és occitana, hom hi utilitzà com a llengua escrita, des de l’edat mitjana, un català més o menys occitanitzat, fins a la generalització, en època recent, del castellà El seu apartament cultural de Gascunya, que la francesització d’aquest país havia ja accentuat, culminà el 1805 amb el traspàs de la jurisdicció eclesiàstica de la vall del bisbat de Comenges al d’Urgell Tanmateix, fou precisament entre el clericat on es manifestà, els primers anys del s XX i com a repercussió de la renaixença catalana, un moviment de revaluació de la llengua local, que…
fitxa
Arxivística i biblioteconomia
Rectangle de cartolina o de paper de fil resistent on van consignades (escrites a mà o a màquina) les dades essencials que identifiquen un llibre o qualsevol altre document gràfic.
La fitxa és la base de qualsevol treball intellectual, però té la màxima aplicació en els catàlegs de biblioteques La mida normativa de la fitxa bibliogràfica internacional és de 12,5 per 7,5 cm, bé que no totes les biblioteques l’han adoptada Les fitxes es divideixen en principals , que van encapçalades pel nom de l’autor i contenen la descripció del llibre autor, títol, peu d’impremta i collecció, addicionals , encapçalades pel traductor, el prologuista, el títol, etc, o també pel terme alfabètic de la matèria del llibre, i de referències , que envien d’un encapçalament a un altre del…
circ contemporani

circ contemporani Ovo, espectacle del Cirque du Soleil
Performing Arts Photo and Video (CC BY 2.0)
Arts de l'espectacle (altres)
Corrent artístic nascut a mitjans de la dècada dels setanta coincidint amb la decadència de l’espectacle tradicional de circ.
Si bé utilitza les tècniques i especialitats circenses tradicionals, es caracteritza per la recerca d’una complicitat intelligent i sensible amb l’espectador, l’absència de feres a la pista i la potenciació de l’element emocional per damunt de la mera exhibició de les habilitats o el desafiament del risc En llur majoria, els artistes d’aquest corrent no provenen de nissagues circenses i aprenen l’ofici en escoles de circ oficials o privades El moviment té fortes connexions amb altres disciplines artístiques teatre i circ de carrer, dansa, òpera, mim, commedia dell’arte ,…
Cristina Iglesias
Escultura
Escultora basca.
Estudià a la Chelsea School of Art de Londres Li interessa el contrast de textures i materials dels diferents metalls, que habitualment utilitza amb el vidre, i els reflexs que provoquen També ha treballat serigrafiant imatges sobre plaques de metall Un altre mitjà que ha emprat és la fotografia de paisatges L’any 1987 presentà una installació al centre d’art Capc de Bordeus i l’any següent a l’IVAM de València Ha estat present en exposicions collectives, com Metrópolis , a la Martin Gropius Bau de Berlín Los últimos días , a les sales de l’Arenal de Sevilla, o Pasajes , a la…
Claes Oldenburg

Mistos, escultura de Claes Oldenburg i Coosje Van Bruggen, al parc de la Vall d’Hebron de Barcelona
© Fototeca.cat
Art
Artista pop suec, resident a Nova York.
En un principi s’interessà pels experiments teatrals influït pel grup Gutai El 1963 exposà una de les seves peces més interessants, el Bedroom Ensemble , consistent en una reproducció a escala natural d’un dormitori El 1966 començà les Soft Scultures ‘escultures toves’, reproduccions ampliades i en materials tous d’objectes industrialitzats i estandarditzats, com hot-dogs , pantalons, gelats, màquines d’escriure, etc, amb les quals aconsegueix una sàtira mordaç de la societat de consum Utilitzà també objectes trobats per a fer assemblages i peces mal formades amb cartró i paper maixé i també…
Manuel Marinello i Samuntà
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Teatre
Política
Escriptor.
Fill de Josep Marinello i Bosch i germà de l'actor i director teatral Baldomer Marinello Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari Las Noticias , director de La Tribuna i fundador d’ El Día Gráfico , que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , El Rector de Vallfogona , La Llumanera , Foc Nou , Fulles d’Art , Lectura Popular i En Patufet , i fou director de Germanor 1902 i de la collecció “Selecta Catalana de Novella” Publicà…
,
Teodor Llorente i Falcó

Teodor Llorente i Falcó
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Fill de Teodor Llorente i Olivares Es llicencià en dret l’any 1901, però no exercí Treballà des de jove a Las Provincias , diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per Antoni M Alcover, Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente Recull de notícies i impressions 1932 També publicà els reculls d’articles…
,