Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Martí centra el poble disseminat de Montnegre, situat al sector sud-oriental del terme de Sant Celoni, als vessants septentrionals de la serra de Montnegre El terme de Montnegre és documentat per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat, juntament amb l’església de Sant Martí en una venda feta el 22 de setembre de l’any 996 pel comte de Barcelona, en Ramon Borrell, í la seva esposa Ermessenda a favor d’Ennegó Bofill La finca venuda era una vall, prop de Vallgorguina, que afrontava amb els termes d’Olzinelles í Vilardell í des d’aquest últim…

L’església de Sant Joan, dita ara de la Mata Xica, és situada al cementiri de Matadepera Antigament havia estat la seu de la parròquia de la població fins que, al començament d’aquest segle, va construir-se la nova església parroquial a l’agrupament urbà que, en el decurs del temps, s’havia anat formant De l’antic temple romànic no en queda cap element el temple fou reedificat entre els segles XVI i XVIII La parròquia depenia del monestir de Sant Llorenç del Munt El dret de presentació dels seus rectors corresponia als abats de l’esmentat cenobi El primer esment documental de l’església de…

El castell de Vacarisses, situat al bell mig de la població, s’esmenta documentalment al segle XI El 1021 en el testament sacramental de Bernat Tallaferro apareix aquest castell com un més dels castells que Bernat deixa al seu fill, Guillem Tot just dos anys més tard, la comtessa Ermessendis empenyorà el castell de Vacarisses, entre d’altres, al seu fill Berenguer Ramon I A mitjan segle XI el comte de Barcelona donà aquest castell de Vacarisses al senescal Guillem Ramon, que passà aleshores a cognominar-se de Vacarisses posteriorment canviaria aquest cognom pel de Montcada Aquest Guillem…

Creada el 1789 a Versalles, tingué diversos noms, però hom la conegué pel de club dels Jacobins pel fet d’haver installat la seva seu, a París, en un convent de dominics, coneguts popularment com a jacobins Inicialment fou un club parlamentari moderat hi figuraren des de Mirabeau fins a Lafayette, però el 1792 el dominaren els republicans radicals, com Robespierre, Saint-Just, Pétion, etc, cosa que provocà la sortida del grup girondí, que des d’aleshores fou el seu enemic declarat no obstant això, a la seva esquerra figurà encara el Club dels Cordeliers La seva línia política preconitzava…

Es formà al CN Barcelona i s’incorporà al primer equip el 1968 També jugà al CN Barceloneta 1973-74 i a l’Helios de Saragossa 1976-79 Conquerí cinc Campionats d’Espanya 1968-71, 1973 i nou Lligues 1969, 1970-75, 1981, 1983 El 1981 guanyà la Copa d’Europa i la Supercopa d’Europa Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món júnior 1970, 1971 i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972, quatre Campionats del Món 1973, 1975, 1978, 1982, tres Campionats d’Europa 1970, 1974, 1977 i una Copa del Món 1981 Com a jugador es retirà el 1983 Com a entrenador, es feu càrrec dels…

Situació Aspecte d’aquesta malmesa torre de guaita que defensava en època medieval les masies properes ECSA - J Bolòs Torre adossada a una masia moderna, ara mig enrunada, situada a l’extrem de l’altiplà, orientat cap a la plana de Torrelles, on hi ha el veïnat de les Torres Altes Mapa 35-16419 Situació 31TCF795844 Al punt quilomètric 4,2 de la carretera que va de Torrelles de Foix a Pontons, surt, a mà dreta, la carretera que porta a l’església de Foix i a les Torres Altes Havent fet uns 3 km, abans d’entrar en una urbanització, surt a mà esquerra un camí, que cal agafar Uns 200 m més enllà…

Passà la infantesa a Màlaga Llicenciat en dret, carrera que no exercí, fou també intendent mercantil Residí a Madrid i el seu discurs d’ingrés a l’Academia Española 1950 fou sobre el tema amor i poesia Considerat com un dels poetes majors de l’anomenada Generació del 27, la seva influència i el seu prestigi es feren sentir especialment després de la guerra civil de 1936-39 Des del primer llibre Ámbito 1928 fins a Espadas como labios 1932 i La destrucción o el amor 1934, el món poètic d’Aleixandre s’eixampla i s’enriqueix per fer-se més original Arrencant del simbolisme sobretot…

Llicenciat en dret a Madrid, el 1920 ingressà a la carrera diplomàtica i exercí funcions a Viena, Mèxic, Washington, la Haia i París, la seva residència habitual a partir del 1935 Collaborador ocasional de La Revista , La Nova Revista , Quaderns de Poesia i Vida Lleidatana , és autor d’una obra variada, que integra tant l’herència del Noucentisme com el simbolisme i el neopopularisme Poc coneguda, atès que la majoria de llibres es publicaren a l’estranger, la seva poesia fou recollida el 1955 al volum Obra poètica 1924-1955 , que incloïa una selecció extreta dels reculls publicats fins…

Filla i neta d’antiquaris, el 1925 cursà, molt jove, estudis artístics a l’Escola Industrial de Sabadell, on tingué com a mestres els pintors Vila Cinca i Vila Arrufat Després, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Freqüentà el Cercle Artístic de Barcelona Dins dels seus primers treballs, cal remarcar la illustració de alguns poemes de Federico García Lorca, a més de fer figurins i decorats per a ballet i teatre El 1940 començà a exposar individualment a Barcelona S'installà al Brasil 1947, on es naturalitzà i es casà El 1959, experimentà en la tècnica del gravat amb…

Professional des de l’any 1944, destacà com a gran corredor en resultar campió d’Espanya 1948 —campionat que, al llarg de la seva carrera, guanyà en les modalitats per regions 1947, 1948, 1949, 1954, 1957, 1958, 1960, de muntanya 1947, 1948, 1949, de velocitat 1949, 1951, 1957, 1959-62 i de pista americana 1952 El 1948 també guanyà el Gran Premi Marca de ciclisme El 1952 fou el guanyador de la Volta Ciclista a Catalunya, i el 1955, del Grand Prix Midi Libre, a França Des d’aleshores es convertí en una figura internacional El 1957 guanyà la cursa Milà-San Remo, victòria que repetí…