Resultats de la cerca
Es mostren 115712 resultats
Lluís Alpera i Leiva
Literatura
Poeta i filòleg.
El 1957 inicia filosofia i lletres a la Universitat de València, estudis que completà a Madrid en l’especialitat de filologia romànica En tornar a València, estudià amb Manuel Sanchis i Guarner i es doctorà 1963 amb una tesi sobre Francesc Eiximenis Un any després anà als Estats Units, on en diverses estades fins el 1971 fou professor de català a les universitats d’Emory Atlanta, a l’estat de Geòrgia, i de Washington Saint Louis, a l’estat de Missouri El 1966 impulsà la publicació de l’antologia bilingüe Anthology of Valencian Realist Poetry a la revista literària Identity…
,
Frederic I
Història
Emperador romanogermànic i rei d’Itàlia i d’Arle (1155-1190), rei de Germània i de Romans (1152-1155) i duc de Suàbia (Frederic III) (1147-1152).
Fill i successor del duc Frederic II de Suàbia i de Judit de Baviera El 1147 anà a la segona croada amb el seu oncle, l’emperador Conrad III Aquest el nomenà successor, i fou elegit per l’assemblea de prínceps a Frankfurt i consagrat i coronat a Aquisgrà 1152 Amb la idea de restaurar la grandesa de l’imperi Romà procurà l’amistat de tots els prínceps alemanys, que reconegueren la seva autoritat Anà a Itàlia 1154, i després de sotmetre les ciutats rebels que cercaven la independència fou coronat rei a Pavia 1155 i emperador a la basílica de Sant Pere pel papa Adrià IV, contra la voluntat dels…
Les galetes Viñas
La gran empresa catalana de galetes va ser la creada per Pere Viñas el 1879 Anunci publicat en una revista barcelonina a la dècada dels anys vuitanta Si Pere Palay va ser l’introductor del procés industrial en la fabricació de galetes, la gran empresa d’aquest sector fou l’obra d’un altre Pere, Pere Viñas i Renom, una mica més tard que ho feu el primer Viñas i Companyia, la seva empresa, establí la fàbrica a Sant Martí de Provençals-Poblenou, el 1879, al carrer de Castillejos L’edifici i els tallers adjunts ocupaven un terreny de 4 000 m 2 El seu nom popular serà el de La Galeta…
la Corunya
Ajuntament de la Corunya
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Galícia.
És a la vora de la ria de la Corunya, a la península de Torre de Hércules, on se situà el nucli primitiu de la població Des de mitjan segle XIX la ciutat s’eixamplà per l’istme d’Orzán entorn de la platja de Riazor i de la costa de la badia on hi ha el port, formant el barri de Pescadería Al començament del segle XX tenia 43971 h i experimentà un ràpid creixement fins el 1960 Això s’explica pel paper capdavanter que té la ciutat en el conjunt de Galícia constitueix un gran centre d’immigració, moltes vegades de primer pas cap a l’emigració internacional La competència d’uns altres nuclis…
Saralegui

Escut d'armes de la família Saralegui
© Família Rovira de Saralegui
Llinatge noble basc originari del solar de Zirartegui, a Amezketa (Guipúscoa).
Entre els seus membres es destacà Antonio de Saralegui y Zarandona Muskiz, Biscaia, 1847 – Buenos Aires, 1907, terratinent, empresari i financer establert a l’Argentina Gran propietari rural a la província de Santa Fe, posseí, d’entre un total de 155000 ha, l’Estancia Rincón de San Antonio, model d’explotació ramadera, on fundà la localitat de Villa Saralegui Fou també cofundador del Banco Español del Río de la Plata 1887, de la Cámara Española de Comercio de la República de Argentina 1887-88, del Banco Constructor de La Plata 1888, de la indústria siderúrgica La Cantábrica 1902 i de la…
Articles
L’apostrofació S’escriu l’article apostrofat en els casos dubtosos següents Davant d’abreviatures, d’acord amb la normativa l’adapt l’adaptador, l’esq l’esquerra, l’Illtre Sr l’Illustre Senyor Però la illustr la illustració, la urb la urbanització Davant de sigles llegides com acrònims apostrofem l’article definit d’acord amb la normativa, atenent al gènere de la sigla Davant de essa líquida només apostrofem l’article definit masculí l’IEC, l’OMIC, l’START l’Strategic Armament Reduction Treaty, l’ONU, l’URSS, la IUPAC, la SFIO la Section Française …
Miquel Coll i Alentorn
Miquel Coll i Alentorn
© Fototeca.cat
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Vida i Obra Acabà els estudis d’enginyer tèxtil a l’Escola Industrial de Terrassa el 1925 i exercí la seva professió en diverses empreses tèxtils 1928-69 Aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, dels quals fou alumne 1925-27 als Estudis Universitaris Catalans Després de la guerra civil, amb Ramon Aramon 1942 reorganitzà els EUC i tornà a les classes de Jordi Rubió 1942-45 i de Ferran Soldevila 1944-48 El 1943 fundà, també amb Ramon Aramon, la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans refet l’any…
Bibliografia general referent al romànic de la Noguera
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els comtats de Pallars i Ribagorça , 2 toms, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1955 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, sèrie Biografies Catalanes, Barcelona 1958 n’existeix una edició del 1980 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969-70 2a ed, Barcelona 1974 Abadal i de Vinyals, Ramon d’…
Santiago Alcolea i Gil
Historiografia catalana
Historiador de l’art. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid.
Professor agregat de la UB des del 1966, fundà i dirigí el Departament d’Història de l’Art, i fou catedràtic d’art modern i contemporani fins que es jubilà l’any 1986 Vinculat des de jove a l’Institut Amatller de Barcelona, actualment n’és el president del patronat Tot i que la seva tesi doctoral versava sobre La pintura a Barcelona al segle XVIII , ha estudiat totes les expressions de l’ampli ventall artístic Entre les seves primeres obres destaquen diversos volums de la sèrie “Los Monumentos Cardinales de España” La Catedral de Santiago 1948, Ávila monumental 1952 i de les “Guías artísticas…
Sebastià Trias i Mercant
Historiografia catalana
Antropòleg i lul·lista.
El 1958 es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1971 amb la tesi El neolulismo filosófico del Padre Raymundo Pascual Fou professor ajudant de llengua aràbiga a l’Escola de Comerç de Palma 1967-68 i professor interí d’antropologia a la UB 1971-75 És catedràtic de filosofia, des del 1975, i professor d’antropologia, des del 1984, de la UNED El 1968 ingressà en la Maioricensis Schola Lullística, de la qual fou secretari 1978-87 i rector 1987-93 Membre de l’Institut d’Antropologia de Barcelona 1975, de l’Asociación Española de Hispanismo Filosófico 1988 i de l’…