Situació
Restes de l’absis de la primitiva parròquia del terme, situada a frec del castell.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
En un relleix del vessant sud-oriental del turó del castell hi ha els esfondralls de l’església de Sant Vicenç (citada sovint erròniament amb l’advocació de sant Feliu per raons de proximitat amb l’església de Sant Feliu de la Vall), la qual fou església del castell i parroquial del lloc.
Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCG925052.
L’itinerari és el mateix que hem descrit en l’apartat del castell. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església estava situada dins de l’antic terme del castell de Castellolí. Des de molt aviat tingué funcions parroquials, les quals encara conserva en l’actualitat, si bé en un altre edifici.
Les primeres notícies del terme del castell es remunten a l’any 961, quan Gomensind i la seva muller Escolàwstica vengueren a Guadamir, clergue, fill de Sala de Conflent, terres i vinyes situades al comtat de Manresa, al terme de Meians, i aquestes terres afrontaven a migdia amb el terme del castell de Castellolí (Castello Odolino).
Les notícies sobre aquesta església són molt escasses; s’ha de recórrer a una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, en la qual figura la parròquia de Castel Oduli, mentre que en unes altres llistes anteriors al 1145 figura amb les grafies Castel Auli i Castel Odolino.
L’església primitiva es trobava a dalt del castell. L’any 1705 es construí un nou temple a mitja muntanya que substituí en les funcions parroquials l’anterior. Com que aquesta església fou incendiada l’any 1936, al moment de plantejar-se la construcció d’una de nova es decidí de fer-la al pla no lluny de la carretera. Així, a partir de l’any 1940 es construí una nova església de Sant Vicenç, la tercera, que és la que en l’actualitat fa les funcions de parròquia del terme.
L’església primitiva es troba a dalt del puig on s’aixeca el castell, sense culte i totalment abandonada i en gran part en ruïnes. (ABC)
Església
De l’església, ara esfondrada i malmesa, només en resten l’absis, amb els murs esgavellats i sense sostre, i bona part del mur de migjorn; la resta de la construcció, tot i que s’endevina, roman colgada i coberta de vegetació.
L’absis és ornat amb bandes llombardes que també apareixen parcialment al mur sud, encastades en un parament, com el de l’absis, aparellat, a la base, amb carreus de mides petites, només desbastats, disposats en filades horitzontals, cosa que contrasta amb l’aparell de la part superior, fet amb carreus de mides més voluminoses i, a més a més, ben carejats. Aquestes despulles, segons que sembla, deixen entreveure que l’edifici havia sofert diverses modificacions, algunes de les quals, potser fins i tot, encaminades a nous usos. Una bona neteja (l’edifici és cobert de terra i envaït de vegetació) ajudaria a aclarir alguns punts encara foscos.
L’estructura de l’aparell i la decoració llombarda present en els murs fan pensar en una construcció dins el segle XI. L’edifici és ja una ruïna. (FJM-AMB)
Pica
El Museu de la Ciutat i Comarca d’Igualada conserva una pica baptismal que hom creu procedent de Sant Vicenç de Castellolí. D’estructura circular i amb decoració de gallons, és molt similar a les de Sant Martí de Tous i Sant Pere de Ribes (vegeu annex en aquest volum). (ECO-XVT)
Bibliografia
- Pladevall, 1971-72, pàgs. 283-304
- Buron, 1980, pàg. 87