Resultats de la cerca
Es mostren 15968 resultats
Negatius amagats. 1939-2004
Entre els anys 1888-89, el reusenc Josep M Cañellas –valorat sobretot perquè es considera que posà les bases del que avui s’anomena fotoperiodisme– comença a fer fotografies instantànies als carrers de París, i durant la dècada de 1930, la fotografia catalana avança i es diversifica El que no s’havia previst és que, a partir del 1939, molts negatius s’haurien d’amagar per a evitar-ne la destrucció o la confiscació, i que no reapareixerien fins més tard, en alguns casos després del 1975 Temàtiques i fotògrafs La feina posterior al 1939 d’alguns dels fotògrafs de l’època ha esdevingut, quan s’…
La literatura popular valenciana
La literatura popular ço és la destinada al poble menut, sense cap pretensió artística, que s’inspira en els costums comunals o expressa pregones inquietuds collectives, i que ben sovint pren un caire satíric compta al País Valencià amb una tradició iniciada el quatre-cents, mai no interrompuda Tal perseverància en les antigues arrels ha estat tothora espontània i inconscient, més que més en l’època de la Restauració alfonslna és gairebé segur que la major part dels autors d’aquell temps no havien llegit els clàssics medievals el seu coneixement dels predecessors no anava més enllà de Carles…
Giaches de Wert
Música
Compositor flamenc, actiu a Itàlia.
Vida Quan encara era un nen fou portat a Itàlia per servir com a cantor a la capella de la cort de la marquesa Maria de Cardona, a Avellino, prop de Nàpols No es disposa de gaire més informació sobre els seus primers anys Cap al 1559 era al servei d’Alfons Gonzaga a Novellara Probablement pels volts del 1561 formà part de la capella musical de la cort de Parma, dirigida en aquell temps per Cipriano de Rore També estigué durant un quant temps a Milà com a mestre de capella de la cort del governador Gonzalo Fernández de Córdoba L’any 1565 passà a dirigir la capella musical de la…
literatura mallorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Mallorca en català literari o dialectal.
La literatura mallorquina començà a partir de l’any 1229, quan Jaume I de Catalunya-Aragó conquerí l’illa de Mallorca i la poblà amb catalans Des d’aleshores, Mallorca formà part de l’àmbit català, tot i que ja des del s XV algú parlà de llengua mallorquina contraposant-la a catalana De fet, però, fins a la modernització del català escrit del Principat, començada molt abans de la codificació de Fabra, resulta molt difícil de distingir, a partir de la llengua, l’origen mallorquí d’un escriptor o d’una obra D’altra banda, hi hagué una mobilitat notable entre els diversos Països Catalans A l’…
Premis Nacionals de Comunicació
Comunicació
Periodisme
Publicacions periòdiques
Editorial
Guardó que atorga anualment la Generalitat de Catalunya des del 1999 a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en diversos àmbits de la comunicació en llengua catalana.
Es reconeixen tant els professionals com les entitats, tant públics com privats No es convocaren els anys 2006 i 2012 i tampoc el 2017 aquesta edició per la intervenció de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola Fins el 2005 reberen el nom de Premis Nacionals de Radiodifusió, de Televisió i de Telecomunicacions El nombre i les categories dels premis han anat variant d’acord amb l’evolució del sector el 2000 es constituí el Premi Nacional d’internet, el 2008 s’atorgaren per primer cop els premis corresponents a les categories de premsa,…
Llorenç Soler i de los Mártires
Cinematografia
Cineasta.
Vida Pèrit industrial, el 1957 es traslladà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simón 1934, un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema Es comprà una màquina de 8 mm i feu un parell de documentals Després creà la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren força publicitat Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida Pallars, la Vall de Arán, Alta Ribagorza , migmetratge documental escrit per Josep Maria Espinàs que obtingué un primer premi estatal de films turístics El següent encàrrec, el migmetratge Será tu…
,
Castell de l’Aguda (Torà)
Art romànic
Situació Detall de l’aparell de la bestorre o edificació circular de l’extrem est del castell EFS El castell de l’Aguda és situat al cim d’una muntanya que s’alça a la banda nord de la vall del Llobregós, sobre la població de Torà, on conflueixen les rieres de Llanera i de Cellers amb el Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG6733123 Si seguim la carretera C-1412 que va de Torà a Ponts, a 1 km de la primera població surt a mà dreta una pista de terra que s’enfila fins al veïnat de l’Aguda JBM Història La primera menció del lloc de l’Aguda data de l’any 1024, en què en un judici celebrat a…
Vila closa i castell de Castellnou d’Oluja (Cervera)
Art romànic
Situació Torre i fragments de muralla, que tot i algunes reformes posteriors són els elements més antics d’aquest castell ECSA-J Bolòs La localitat de Castellnou d’Oluja i les restes del seu castell es troben a la riba esquerra del Sió, prop dels nuclis de la Prenyanosa i Malgrat Mapa 34-14 361 Situació 31TCG585184 Per a arribar a Castellnou d’Oluja des de Cervera cal seguir la carretera L-311, que mena a Guissona Superats 4 km, hi ha una cruïlla on caldrà prendre el camí de la dreta Després d’1 km s’arriba al poble de Castellnou d’Oluja JRG-DRR-JIR-JMT Història La vila de Castellnou s’…
Castell de Castellrosselló (Perpinyà)
Art romànic
Situació Vista aèria del cim del turó de Castellrosselló, on estigué situada l’antiga ciutat romana de Ruscino , amb la torre del castell i l’església de Santa Maria i Sant Pere ECSA - Jamin El poble de Castellrosselló és situat uns 5 km a llevant de Perpinyà, a la dreta de la Tet Les restes de la fortificació s’alcen al nord de la població, vora un espadat d’uns 30 m Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 42,6” N - Long 2° 56’ 50,4” E S’hi accedeix per la carretera D-617, que partint de Perpinyà arriba a Canet PP Història Castellrosselló és l’indret on s’assentà l’antiga Ruscino ,…
Mare de Déu dels Còrrecs (Perpinyà)
Art romànic
Situació Interior de la capella que ocupa l’absidiola sud de l’església de Sant Joan el Vell, amb el característic aparell de còdols ECSA - JL Valls La capella de la Mare de Déu dels Correes ocupa l’absidiola sud del transsepte de l’antiga església de Sant Joan el Vell, i forma la base del campanar de la catedral de Sant Joan Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 5,4” N - Long 2° 53’ 48” E Història Tot i l’origen romànic de la capella dels Correes, la documentació ha deixat escassos testimonis del seu passat medieval Una de les primeres referències a l’altar de santa Maria, com…