Resultats de la cerca
Es mostren 1899 resultats
Círculo A
Cinematografia
Empresa de programació de cines d’art i assaig.
Fou creada a Barcelona el 1967 pels crítics Jaume Figueras i Rabert, Antoni von Kirchner i Masdeu 1940 i Pere Ignasi Fages de Climent i Mir, coneguts com FKF La seva activitat s’inicià quan els empresaris del Publi Fargas i Barnils els confiaren la direcció del local, que iniciaren amb l’estrena el 1967 de Somnis de dones Kvinnodröm , 1955, Ingmar Bergman en castellà Sueños i amb l’estrena històrica, el mateix any, de Repulsió Repulsion , 1965, Roman Polanski, film que es projectà durant quatre mesos i mig Després d’un seguit de títols europeus d’alta qualitat i de presentar-hi una…
Miguel de Miguel y Grúas-Solano
Cinematografia
Distribuïdor i exhibidor.
Vida El 1914 s’inicià en el negoci de la distribució a Madrid com a representant de la Central Cinematogràfica de Barcelona Es traslladà aquell mateix any a Barcelona per fer-se càrrec del material de Manuel Trejo de Cos, firma que tancà les oficines barcelonines el 1915 Tot seguit s’associà amb Joaquim Guàrdia, distribuïdor de la London Film i la Famous Players Film Company, i, fruit d’aquesta associació, nasqué la Compañía Cinematográfica Española Miguel y Guàrdia, S en C Aviat el soci abandonà la societat i M Miguel continuà el negoci El 1917 ja donà a conèixer films de marques diverses…
Irène Némirovsky

Irène Némirovsky
Literatura francesa
Escriptora judeorussa en francès.
Filla del financer judeorús Leonid Némirovsky, president i membre del consell d’administració de diversos bancs, la seva infància transcorregué marcada per l’absència del pare, ocupat en els negocis, i de la mare, abocada a la vida mundana L’odi nascut del sentiment d’abandó, especialment vers la seva mare, és un tret recurrent en personatges de la seva obra, i es projectà, també, en alguns dels prejudicis més associats a l’antisemitisme presents en la seva obra, manifestacions no obstant això acompanyades de fortes contradiccions Educada per una institutriu francesa gràcies a la qual…
José Sacristán Turiégano

José Sacristán Turiégano
© Universidad Internacional Menéndez Pelayo
Cinematografia
Actor cinematogràfic castellà.
Abandonà la feina de mecànic cap a vint anys per dedicar-se a la interpretació S’inicià en el teatre d’aficionats i, a partir del 1962, es professionalitzà Debutà en el cinema el 1965 en La familia y uno más , de Fernando Palacios i, fins al darrer franquisme fou un dels principals intèrprets de comèdia espanyola, junt amb Alfredo Landa i d’altres, sota la direcció de realitzadors com Pedro Lazaga La ciudad no es para mí , 1967 Vente a Alemania Pepe , 1971 o Roberto Bodegas Vida conyugal sana , 1973, premi Sant Jordi 1974 Des de la segona meitat dels anys setanta abandonà aquest gènere en…
Jordi Teixidor i Martínez
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg i narrador.
Fill d’exiliats catalans, s’educà a França El 1963 fundà, conjuntament amb el seu germà Ramon, Francesc Candel i altres persones el grup de teatre independent El Camaleó, en el qual s’inicià com a actor, director i autor amb Un fèretre per Artur 1965 Posteriorment també fundà el grup de teatre La Pipironda El 1968 guanyà el premi Josep M de Sagarra amb El retaule del flautista , obra de teatre èpic que segueix el model i els procediments dramàtics brechtians Estrenada per l’escena comercial el 1971, assolí més de mil representacions consecutives i ha estat un dels èxits més representatius…
,
música aleatòria
Música
Música composta amb la intervenció de processos d’atzar.
També és coneguda amb l’expressió ’música estocàstica' L’atzar, com també els fenòmens no deterministes, és estudiat per la matemàtica de la probabilitat, la qual, a més de l’aspecte teòric, forneix procediments i recursos per a la seva utilització pràctica El compositor que treballa per procediments aleatoris deixa que una part de les seves decisions siguin preses a l’atzar, sense que això signifiqui una pèrdua de control sobre la composició, ja que aquest control és fet mitjançant tècniques probabilístiques La fenomenologia de l’atzar és molt extensa i variada i la manera d’utilitzar-la,…
Pietro Aretino
Literatura italiana
Escriptor italià.
Visqué a Perusa 1506-17, on escriví poesia i es dedicà a la pintura, i a Roma 1517-22, on tingué una gran activitat a l’entorn de la cort de Lleó X, acrescuda a la mort del papa, quan, amb motiu del conclave, compongué les Pasquinate que li obriren el camí de la fama a tot Itàlia Més tard 1522-23 visqué en diverses corts italianes, sobretot a Florència, al servei dels Mèdici, Giovanni dalle Bande Nere i del cardenal Giulio de'Medici En ésser aquest elegit papa Climent VII, tornà a Roma 1523-25, on gaudí de gran popularitat escriví versos que l’obligaren a exiliar-se, bé que hi retornà aviat i…
Cinema 2019
Cinematografia
La revolució de Netflix The Irishman , de Martin Scorsese, protagonitzada per Robert De Niro, Al Pacino, Joe Pesci i Harvey Keitel / Crèdit Netflix La implantació en els darrers anys de Netflix, una plataforma de continguts audiovisuals sota demanda –i també productora–, ha suposat una veritable revolució de dimensions encara inabastables en la manera de consumir cinema Una transformació no mancada de polèmica hi ha festivals, com el de Canes, que es resisteixen a incloure en la seva secció oficial pellícules pensades per a estrenar-se directament en línia, mentre que, a casa nostra, el de…
Personatges de l’any 2012
Relació de personatges destacats de l’any 2012 Cada biografia disposa d’un enllaç a l’article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Adele El 13 de febrer, la cantant pop britànica Adele va aconseguir sis premis Grammy, que la convertiren, juntament amb la nord-americana Beyoncé, en l’artista més guardonada en una mateixa edició Samuel Aranda El 10 de febrer, el jurat internacional del World Press Photo, el premi internacionalmés prestigiós del fotoperiodisme, va seleccionarcom a foto de l’any una imatge del fotògraf català Samuel Aranda Lance Armstrong A l’octubre, la Unió Ciclista…
llibres dels Reis
Nom de dos llibres de l’Antic Testament que contenen la història de la reialesa, des dels darrers dies de David (971 aC) fins a la caiguda dels regnes d’Israel i de Judà (722 i 586 aC).
El redactor final ~s VI aC, sota la llum de la teologia deuteronomista , posa especialment en relleu l’actuació dels profetes, sobretot d’Elies i d’Eliseu Les versions grega i llatina donen aquest nom també als dos llibres de Samuel , talment que compten quatre llibres dels Reis així I i II de Samuel són comptats com a III i IV dels Reis