Resultats de la cerca
Es mostren 6674 resultats
Wells
Ciutat
Ciutat del comtat de Somerset, Anglaterra, al peu dels Mendip Hills.
Sorgí entorn d’un monestir fundat al segle VII, i fou seu episcopal a partir del segle X A l’edat mitjana fou un mercat important de teixits La catedral, iniciada a la fi del segle XII, té la façana decorada amb nombroses escultures Destaquen el creuer, que aguanta una sòlida torre mitjançant quatre grans arcs en forma d’ics curvilínia, reforçats amb pilastres, i la sala capitular segle XIV, de planta octagonal, la volta de la qual descansa damunt un pilar central Conserva vitralls del segle XIV El palau episcopal és dels segles XIII-XIV
cohabitació
Sociologia
Unió de dues persones en una parella de fet, no legitimada pel matrimoni religiós ni civil.
Fenomen iniciat als països escandinaus a principi dels anys seixanta i estès a la majoria de països europeus llevat dels mediterranis durant la dècada dels setanta, actualment està àmpliament generalitzat al N d’Europa, de tal manera que la meitat dels naixements es produeixen en el si de parelles de cohabitants A l’Europa occidental la meitat de les unions són de cohabitació, i entre el 20% i el 30% dels infants neixen en parelles d’aquest tipus A l’Europa mediterrània la cohabitació, tot i haver-se incrementat darrerament, no deixa de ser un comportament poc estès que sovint es converteix…
els Aspres
Vista de la part alta dels Aspres
© Fototeca.cat
Zona muntanyosa al SW del Rosselló limitada al N pel Riberal, a l’W pel Conflent i al S pel Vallespir, constituïda per les formacions terminals paleozoiques de la zona axial pirinenca i el seu contacte amb la plana rossellonesa del Terciari superior que en aquest lloc forma una sèrie de plataformes seques (d’aquí el seu nom) aixecades entre els 40 i els 140 m d’altitud a causa de moviments tectònics recents.
La vinya és el conreu dominant i una riquesa important, bé que recentment hom hi ha introduït el conreu d’albercoquers resten encara claps d’alzines sureres, que abans cobrien aquesta regió muntanyosa, i algunes oliveres La vinya dels Aspres és esmerçada en l’elaboració d’aperitius i de vins generosos amb la denominació de Rosselló dels Aspres és coneguda una zona del Rosselló i del Vallespir amb una petita part del Conflent al voltant de Vinçà, entre la Tet i l’Albera, exclosa la Marenda, que ocupava 1964 9 980 ha, el 1980 descendí a 560 ha i que produeix vi de qualitat superior el vi dolç…
natalitat
Sociologia
Demografia
Concepte demogràfic que en sentit estricte fa referència a una taxa, la taxa bruta de natalitat
, que hom obté dividint el nombre anual de naixements esdevinguts en una àrea determinada per la població mitjana d’aquell any.
Matemàticament s’expressa així n x essent la taxa de natalitat de l’any x , N x el nombre de nascuts vius l’any x , P x la població del 31 de desembre de l’any x , i P x - ₁ la població del 31 de desembre de l’any anterior Normalment la taxa és donada en tant per mil basta, doncs, multiplicar per mil el resultat de l’aplicació de la fórmula La taxa bruta de natalitat relaciona un flux demogràfic —els naixements al llarg d’un any— i un estoc —la població mitjana que en teoria ha generat aquest flux— Aparentment aquesta taxa és una bona mesura de la capacitat reproductora d’una població, però…
arts liberals
Educació
Les set disciplines en què Marcià Capel·la (segle V) dividí els coneixements humans i que corresponien aproximadament a les ensenyances impartides des de l’antiguitat en els dos cicles del trivi (gramàtica, retòrica i dialèctica) i quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia).
A l’edat mitjana, les disciplines ensenyades als estudis d’arts liberals anomenades també simplement arts variaren en nombre i en contingut, de manera que, bé que hom hi ajuntà la filosofia, prescindí sovint d’algunes de les disciplines del quadrivi, o àdhuc de totes A Barcelona i a València, per exemple, al final de l’edat mitjana hom ensenyava als respectius estudis d’arts liberals, gramàtica, dialèctica substituïda, més tard, per la lògica, filosofia moral i filosofia natural, disciplines anomenades sovint, en conjunt, gramàtica i arts considerades com a arts ,…
aforisme
Literatura
Proposició concisa, completa i sovint enginyosa escrita en vers i, més en general, en prosa, que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.
Al llarg de la seva història ha tingut contactes amb d’altres gèneres, com l’anomenat “pensament” filosòfic, l’axioma científic i l’apotegma, o ha estat anomenat amb d’altres noms com proverbi, adagi, sentència i màxima Inicialment fou una forma culta d’expressió continguda en obres extenses, però que podia ésser aïllada sense perdre el significat En trobem a les antigues cultures egípcia, sànscrita, vèdica i xinesa, però fou sobretot a través d’alguns llibres bíblics i dels autors grecs i llatins Plató, Virgili, Ciceró, Sèneca, etc que aconseguí la seva màxima difusió Sota aquesta doble…
jardí

Jardí del palau de Schönbrunn, a Vienna
© Fototeca.cat - F. Gomà
Jardineria
Espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents (a diferència del jardí agrícola, que té vegetals productius) que hom destina a esbarjo dels estadants d’un habitatge (jardí privat) o de tot un veïnatge (jardí públic).
En països secs, el jardí segueix la tradició de l’oasi i del clos protegit amb parets de l’ambient exterior, més o menys desèrtic Als països nòrdics, la noció de jardí arrenca de la clariana al mig del bosc ombriu El primer és propi de l’Àsia Menor i de les regions mediterrànies i originà el jardí sumeri, l’egipci, el persa, el grec i el romà Roma el difongué per la Mediterrània, on posteriorment el jardí àrab tornà a portar la influència sassànida Aquest jardí, dels sumeris i dels egipcis ençà, és geomètric Dominà l’antiguitat i l’edat mitjana, i des del Renaixement produí el…
llibreria
Història
Oficis manuals
Professió de llibrer o llibreter.
Als Països Catalans hi ha una llarga tradició llibretera Hom sap que la Ilerda romana ja importava llibres de Roma A l’edat mitjana hom troba sovint citacions relatives al comerç de llibres en els cartularis, testaments, etc Al s XIII, a València, la llibreria d’Abū ‘Abd Allāh ibn Ġatos fou un veritable centre de producció de còpies manuscrites de l’Alcorà La importància del comerç de llibreria augmentà a la fi de l’edat mitjana hom creà a Barcelona i a València gremis de llibreters llibreter, molt actius La llibreria de Pere Posa a Barcelona, i als s XV-XVI, la…
Sant Martí de Castigaleu
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de Sant Martí són, en part, ocupades per la capella de Sant Josep, als afores de Castigaleu, a ponent, sota el tossal de Sant Isidre Mapa 32-11 251 Situació 31TBG996756 S’hi arriba a peu des del poble passant pel mig dels camps JAA Història Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme de Castigaleu Fou segurament en el seu origen la capella del castell de Castigaleu, puix que encara a l’edat moderna els comtes de Ribagorça conservaven el patronat de la rectoria Les rendes que hi tenia l’ardiaca de Ribagorça foren taxades el 1493 en vuit…
carboni 14
Química
Núclid radioactiu natural del carboni: vida mitjana = 5.580 anys.
És format contínuament en l’atmosfera per acció dels neutrons que provenen dels raigs còsmics sobre el nitrogen la seva desintegració és produïda segons la reacció totes dues reaccions tenen lloc a igual velocitat, i, per tant, la proporció de carboni 14 dins el diòxid de carboni atmosfèric es manté constant Les plantes absorbeixen per fotosíntesi el gas carbònic atmosfèric en conseqüència llurs hidrats de carboni contenen els núclids 12 i 14 en proporció constant mentre les plantes viuen Quan es moren, la proporció carboni 14/carboni 12 disminueix per desintegració del núclid 14 cada 5580…