Resultats de la cerca
Es mostren 2525 resultats
Els gastròtrics
Gastròtric de l’espècie Chaetonotus laroides , vist al microscopi a dalt, i detall de les espines i escames dorsals d’una espècie germana, Ch chuni a baix Ambdós exemplars, de menys d’1 mm de llargada, procedeixen de les sorres i llims del riu Daro, on s’alimenten de bacteris, protozous i algues unicellulars David Masalles Els gastròtrics Gastrotricha són organismes microscòpics, molt comuns en les aigües dolces i a la sorra de la platja, i molt característics per la seva forma de locomoció i de fixació al substrat generalment s’hi desplacen lliscant gràcies als cilis ventrals el nom del…
tapet
Botànica
Capa cel·lular més interna de la coberta de l’esporangi i, especialment, del sac pol·línic, situada en contacte amb les cèl·lules mares de les espores, les quals alimenta durant l’esporogènesi amb les reserves que posseeixen les seves cèl·lules, que sovint es destrueixen ràpidament.
tomòpter
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels tomoptèrids, amb el cos transparent, parapodis eixamplats en forma d’aletes i sense quetes, llargues antenes i segmentació interna molt reduïda, la qual cosa determina la presència d’una cavitat general.
L’espècie T&apsteini , d’uns 5-6 cm de llargària, és freqüent en el plàncton marí dels Països Catalans
tel·línids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis que inclou uns pocs gèneres d’animals de closca asimètrica, més llarga per un costat que per l’altre, minsa i prima, amb la cara interna de les valves dentada amb sifons molt llargs i separats.
Es nodreixen de petitíssimes algues que xuclen amb els sifons Destaca el gènere Tellina , amb Tnitida , molt comuna en fons de sorra dels litorals dels Països Catalans
crustacis

Cranc, crustaci decàpode
Xevi Varela
Carcinologia
Classe d’artròpodes mandibulats, amb representants aquàtics, d’aigua dolça o salada, i terrestres.
Descripció Generalment el cos és format per dues regions el cefalotòrax i l’abdomen el nombre de segments que les integren és molt variat Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca En general els apèndixs són constituïts per tres peces el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’exopodi, o peça…
combustible

Consum mundial de combustibles
Química
Tecnologia
Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen produint energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia que sigui útil a l’home.
Els combustibles són, en general, composts de carboni, i poden ésser d’origen natural o sintètic Els més abundants són els de tipus fòssil, com ara el carbó i el petroli Per raó del seu estat físic poden ésser classificats en sòlids, líquids i gasosos Dels combustibles sòlids el més utilitzat és el carbó, en les seves diverses formes hulla, antracita, lignit, etc uns altres combustibles de menor importància són la fusta i la torba La majoria dels combustibles líquids provenen de la destillació o transformació del petroli i corresponen a fraccions lleugeres gasolina, querosè, gasoil o pesants…
comerç d’armes
Militar
Conjunt de les transaccions sobre productes i materials de defensa, majoritàriament a escala internacional.
L’expressió “comerç d’armes” fa referència generalment només al tràfic d’armes convencionals, atès que, en el cas de les armes de destrucció massiva nuclears, químiques o biològiques, la producció està, en conjunt, en mans de l’Estat o molt directament controlada per aquest Pel que fa a les armes nuclears les més importants, hi ha també tractats internacionals de limitació inexistents fins el 2013 per a l’armament convencional En aquest vessant restringit, poden prendre part en el seu comerç actors governamentals o no governamentals, grup en el qual participen empreses productores,…
hinduisme

Peregrins hindus banyant-se al Ganges, a la ciutat santa de Benares (Índia)
© Corel / Fototeca.cat
Hinduisme
Religió, amb el seu conjunt d’observances socials, pròpia del hindús.
És anomenada pels budistes brahmavāda ‘doctrina de l' atman ' i isivāda , ‘doctrina dels isis ' Modernament hom ha encunyat el terme sanatana dharma ‘el dharma antic’, que el designa força adequadament Hom ha dit que és impossible de definir l’hinduisme, mancat com està d’un credo comú i d’una uniformitat cultual De tota manera, el creixement doctrinal que hom pot constatar en l’hinduisme no és anàrquic, sinó orgànic, regit per una llei de congruència interna que Radhakrishnan anomena el sva-dharma ‘el seu propi dharma ' Hi ha canvi, però dins una unitat, la qual ve de l’…
Ponç V d’Empúries
Segell de Ponç V d’Empúries
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Comte d’Empúries (1277-1313).
Fill d’ Hug V i Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas Inicialment s’ocupà amb preferència de l’administració interna del comtat el 1280 concedí una carta de franquícies als homes de Cadaqués, el 1283 eximí de certs tributs els habitants del castell i terme de Fortià i enllestí la fortificació del castell de Sant Salvador de Verdera No pogué evitar que el 1281 la seva mare es vengués el vescomtat de Bas a Pere el Gran, si bé es refeu l’any següent en casar-se amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau VI de Cabrera Fidel servidor de Pere el Gran , lluità contra la invasió…
,
nació
Política
Dret
Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça, els costums,…